Foragitar els mercaders dels temples.

El monstre de l’aberració mercantilista ha contaminat els temples més sagrats! La cobdícia pel vil metall s’eleva als altars, santificada per la publicitat consumista! Blasfems i heretges trafiquen bruts negocis, bo i predicant als falsos profetes……

No, no parlo de que la catedral cobri entrada als “guiris” que, ataviats amb impúdiques vestimentes, passegen per la ruta del gòtic incitant als honrats carteristes al pecat. Els temples que em preocupen són més espirituals: Habitatge digne, alimentació saludable i cultura universalitzada. Tres suposats drets bàsics tant eteris com el misteri de la santíssima trinitat i tant neoliberalitzats com la Banca Ambrosiana.

Retaule "el crist anti-cívic?" en una pared maltractada de la plaça de la Gardunya.

Sense cap mena de respecte pel territori que heretàrem dels ancestres, depreciant les conseqüències mediambientals d’encimentar a dojo i venerant les plusvàlues requalificatòries com si fossin tòtems precolombins, varen inflar amb plans urbanístics especulatius la bombolla piramidal immobiliària.

Contaminant amb transgènics els ecosistemes fins desnaturalitzar-los irreversiblement, patentant llavors per comercialitzar miserablement el dret a la collita i empastifant d’agroquímics la terra, l’aire i les aigües, la indústria alimentària ens intoxica lentament amb la sopa bova precuinada, que ens empassem sense ni tant sols mastegar una mica.

Fundacions culturals com la del palau de la música tothora amb els caps de turc a punt pel sacrifici davant els lleons del circ mediàtic, obscures trames de finançament amagades sota túpides mantes (de les que s’assegura que més ens val no estirar) i manteros a la presó per vendre C.D.’s sense pagar copyrights, donen la mesura ètica de la societat que ens encercla sense treva, insultant-nos la intel.ligència amb un torrent de mentides descarades i realitats irreals.

Nodrir la ment, alimentar el cos i aixoplugar el cap sota d’un sostre, no poden ser articles de luxe per a unes poques butxaques “privilegiades”. Caldria prendre consciència de que encara que avui t’ho puguis pagar, potser demà el seu preu et resulti prohibitiu. A lo pitjor, tu pots acabar essent un altre dels molts marginats, a qui la millor botiga del món nega el pa i la sal, en menys temps del que et podries imaginar.

text de'n J.Marca, foto d'Eloy de Mateo.