Hola don Pepito!

L’actual nivell de la dignitat política de la patètica plebs parlamentària, ens recorda molt a una famosa família de pallassos televisius dels anys 80 del segle passat. Les escenificacions mediàtiques dels “nostrats” representants institucionals són calcades a les memorables actuacions d’aquell quartet de putxinel.lis escanyols que vestien de vermell.
Si ens aturem a pensar en el perquè de la presumpta coincidència, descobrim que té la seva lògica en la similitud de gestos i discursos. La conclusió no pot ser altre que la igualació dels coeficients intelectuals dels dos públics als qui es vol convèncer per a participar en la màgia del espectacle circense.

Un clar exemple d’aquest rinxolar el rinxol del més difícil encara, el tenim aquests dies en el simulacre de posar una primera pedra virtual del xiringuito dels dialectes. Aquest bunyol arquitectònic, que fereix la sensibilitat de les pedres més curtides, ve amanit amb un concert cantamanyanes de pressupost estratosfèric.
Calculem que tant sols el muntatge i desmuntatge de la carpa plastificada, escenari, equip de llums i altaveus,sense contar els sous dels “artistes musicals”, costarà més Euros dels que guanya una persona honrada en una dura vida de feina precaritzada.
En els difícils temps que corren, d’austeritats pressupostàries i d’altres sacrificis econòmics, crida fortament l’atenció el malbaratament en lluentons i maquillatges que fan en l’interior del antic recinte fabril.

A tot això, la presumible vil.la romana de can Ricart resta soterrada per sota de la ballaruga brasilenya de dilluns, desvetllada desprès de 2000 anys i qualificada d'escadussera abans de tornar-la a colgar. I és que hi ha una mala peça en el tel.ler, quan una troballa arqueològica d’espectacular magnitud, fa nosa per a “la cultura” que monetàriament més interessa als poders malgovernants. Els goSSos de l’amo (3%) protegiran fidels la multimilionària subvenció europeda, llepant golafres les engrunes que caiguin al seu abast, bo i distraient l’honorable públic assistent amb notoris malabarismes ideològics i d’altres jocs de mans.

Foto: divendres 20, arriben els senyors feudals de la casa de les llengües a reconquerir can Ricart.

Les restes romanes de can Ricart ocultades per imperatiu de l'ajuntament de Barcelona.

I sota la carpa, sota la seva vergonya i la mentalitat més escadussera, les troballes de la vil.la romana a can Ricart, del segle I dC, tornen a la foscor.

Fotografia del dia 8 amb restes a l'aire lliure, perfectament visibles des de les finestres del veïnat. Detalls de les troballes.





Deu dies més tard, el mateix indret cobert de terra. (18-11-09)

Relació de fets sobre les troballes que apareixen i desapareixen misteriosament.

La carpa de la ignomínia -CONVOCATÒRIA-

Ja tenen preparada la gran carpa profilàctica enmig de can Ricart, on les autoritats i altres presumptes delinqüents, llepaculs i mercenaris celebraran amb tot l'escarni que et puguis imaginar la seva festa.

Arran del descobriment de divereses restes arqueològiques (una vil.la romana del segle I dC i valuosa arqueologia industrial) al recinte de Can Ricart, volem fer públic:

Que des de l'aprovació del projecte 22@, el Poblenou ha sofert un enderroc de gran part del seu patrimoni històric, que l'identificava com un barri obrer amb identitat pròpia. Els pocs vestigis aïllats que resten d'aquest valuós patrimoni estan en estat d'abandonament (part de "La Escocesa", "Ca l'Alier", "Can Ricart" o la fàbrica "Oliva Artés"). I en els que s'ha intervingut s'ha desvirtuat arquitectònicament el concepte original i s'han convertit en nous edificis d'oficines, lofts o hotels de luxe.

Can Ricart ja va perdre gran part de la seva identitat quan es va eliminar el teixit social existent, de treballadors i artistes, arran de la requalificació de terrenys que l'Ajuntament de Barcelona va tirar endavant a través del PERI Parc Central, i que va permetre guanys multimilionaris al Marquès de Santa Isabel.

Davant de tot d'això exigim:

1. -Què s'aturin totes les obres en curs al recinte de Can Ricart fins que no s'especifiqui quin és el valor de les restes arqueològiques (una vil.la romana i arqueologia industrial) trobades.

2. -Que es respecti el valuós patrimoni arquitectònic de Can Ricart, que va portar-lo a ser declarat BCIN (Be Cultural d'Interès Nacional) l'abril del 2008.

3. -Seguiment i control públic i transparent de l'ús que es farà de les subvencions europees rebudes per a la construcció de la Casa de les Llengües.

4. -Que s'inici d'un procés participatiu i democràtic obert al barri per definir els usos del valuós patrimoni històric existent a Poblenou.

Us convoquem a:

* Divendres 20 novembre a les 12h.- Rebuda a les autoritats en l'acte de col.locació de la primera pedra de la Casa de les Llengües. (Concentració davant de Can Ricart).

* Dissabte 21 novembre a partir de les 11h.- Paradeta informatvia (Rambla del Poblenou-Ramón Turró).

* Dijous 26 novembre a les 19:30h.- Assemblea informativa (Sala de Conferències - Centre Cívic de Can Felipa, c./Pallars, 277)

ENDERROQUEN EL NOSTRE PASSAT!
OCULTEN LA NOSTRA HISTÒRIA!
HIPOTEQUEN EL NOSTRE FUTUR!

entitats que donen suport:

Associació de Veïnes de Can Ricart, CSOA La Teixidora, Endavant-Poblenou, Assemblea de Joves del Poblenou, Associació Popular Octubre.


per adherir-se al manifest; envieu un e-mail a: apoctubre@gmail.com

més informació:
www.poblenou.org

Vergonya cavallers, vergonya!.

Malgrat les dotzenes de casos de corrupció que arriben als jutjats últimament, les institucions catalanes no escarmenten. Si més no, en can Ricart, continuen amb l’obstinada destrucció i ocultació del nostre patrimoni cultural per tal de poder especular-hi econòmicament.

Quant veiem el ràpid soterrament d’una troballa arqueològica de primera magnitud, com és el ensopegar-se amb els paviments enrajolats d’una (o més) vil.les romanes, per tal de no posar en perill la milionària subvenció europeda per la casa de les llengües, restem esparverats. Com és possible que en la nostra societat suposadament civilitzada puguin passar aquestes coses i majoritariament quedin impunes?

Com a única resposta, ens ressona dins del cap la cèlebre frase atribuïda a Jaume I (i que dona nom al darrer treball discogràfic del grup Al Tall ): Vergonya cavallers, vergonya!.

Així doncs, que la vergonya més humiliant recaigui sobre totes i tots, si no som capaços d’intentar canviar les coses i esperem que vingui algú altre a solucionar-ho. Que la llefiscosa mala consciència ens desvetlli a mitjanit, si no renunciem al que tinguem planejat pel proper dissabte a la tarda i ens afegim a la convocatòria unitària de les plataformes en defensa del territori :

Dissabte 21 de Novembre a les 18h en la plaça de sant Jaume.

(I si insisteixen en mantenir el calendari festiu de la casa de les llengües, potser que ens passarem a saludar a les autoritats incompetents, el dia que apareixin a posar-se la medalla de les mentides municipals i la destrucció patrimonial en llur solapa llardosa)

“Qui es quedi en casa quan comenci la batalla,

i deixi la seva lluita pels altres,

aquest, haurà d’ésser previsor:

Perquè qui no comparteixi la batalla,

compartirà la derrota.

La guerra no evita ni tant sols a aquells qui intenten evitar-la.

Lluita doncs, per la causa enemiga,

tothom qui no ho faci per la pròpia”



Bertolt Brecht

Avís per a periodistes i altres nàufrags:

Roda de premsa clandestina de l'A.V.V. Can Ricart anunciant el descubriment arqueològic.

La cèlebre frase de que un periodista no revela les seves fonts, no pot utilitzar-se per a autoasignar-se la paternitat d’una notícia que l’A.V.V. de can Ricart havia airejat feia una setmana (1part),(2part) i (3part). Les fotos que el diari Avui ha publicat divendres 13 i dissabte 14 de Novembre,
són fetes per membres de la nostra associació de veïns i veïnes.

Sembla mentida que individus com l’Albert Balanzà (periodista del diari AVUI), a qui com exmilitant de l’organització política Catalunya Lliure se li podria pressuposar un mínim de principis, parli de blogs i webs del districte d’Horta-Guinardó per a explicar les claus de la troballa.

D’altres periodistes de l’Avui que també s’han cobert de “glòria” informativa, han estat la Maria Favà ( “tant” arrelada al Poblenou) i un tal J. Sarsaneda que té la barra de signar en el peu de les fotos publicades divendres, com si fossin seves.

Ara, s’ha de reconèixer que, més enllà dels límits de la pocavergonya, s’han situat els articulistes de El Periódico. Asseguren, ignorant la realitat, que la troballa és un tros de mur de tot just un parell de metres i que només son unes "restes escadusseres".
QUE NO HAN VIST LES FOTOS???. Els "voceros" del P.S.O.E. tergiversen la realitat malgrat les proves gràfiques que els desmenteixen.


Els paviments enrajolats que vam poder retratar abans de què l’empresa arqueològica els hi “tirés terra”, parlen per si mateixos. Que pretenguin justificar el soterrar els jaciments amb l’argument de que cal fer una festa, és el súmmum. Està clar que no pot prioritzar-se una estona lúdica per damunt d'una troballa d’aquesta categoria. Esclar! que aquest descobriment no s'hauria "d'amagar" per la típica fe$ta institucional.

Incompatibilitat manifesta entre els serveis municipals i el patrimoni cultural.

Però si de debò pretenen celebrar el divendres 20 una festa, caldrà que hi anem totes i tots a dir-li's quatre cosetes ben dites:

-1- Exigim la reconstrucció completa de can Ricart.

-2- Volem que s’expropii la plusvàlua econòmica de la requalificació
del recinte ( que, segons sembla, l'explosió de la bombolla ha fet baixar dels presumptes 109
milions a 22'5).

-3- Cal portar a judici als responsables polítics d’un presumpte
delicte de destrucció del patrimoni històric, tipificat en l’actual
codi penal (per l'enderroc de les naus) i un intent d'ocultació de la importància de les troballes del segle I.

-4- declarar l’actual projecte de la Benedetta com atemptat
paisatgístic intolerable, i a la seva autora, persona non grata
en el nostre malmès barri.

Associació de veïnes i veïns de can Ricart (comissió guerrillera) .

Vam perdre la batalla de les persones

davant

la batalla de les pedres.

i ara,

les pedres es giren

contra de qui

les va fer vèncer....

sí,

fins i tot

les pedres es rebel.len ...

On són els defensors de les pedres? (excavacions dins de can Ricart. Tercera part)

Del terrorisme urbanístic a l’arquitectura escombraria, passant per la destrucció del patrimoni històric, el 22@ ha volgut imitar el comportament d’un paquiderm en cel tancat dins d’un museu de porcellanes xineses.











Mentre l’especulació desbocada feia la feina bruta de foragitar les classes obreres del barri, la substitució social era potenciada des del suposat govern d’esquerres municipal. Més enllà de les actuacions públiques del tipus jocs olímpics i Fòrums, dissenyades com a grans “pelotazos” financers, hi ha hagut una tasca fosca feta pels sicaris dels partits.



Quintacolumnistes infiltrats en tota mena d’associacions i disciplinats militants amb aspiracions a recollir les engrunes del pastís, han aconseguit fer del barri l’actual aberració que haurem de patir d’ara en endavant. Com a dolorosa penitència inclosa en el patètic pecat de deixar a la guineu que vigilés el galliner, tenim un teixit associatiu tant esfilagarsat com addicte a la caciquil subvenció paternalista.

D’aquesta manera han fet i desfet el Poblenou al crit dictatorial del seu discurs lerrouxista. Un clar exemple d’aquests manipuladors que escenifiquen magistralment el conegut joc del poli bo/poli dolent el trobem en l’escandalosa complicitat de l’A.V. que te la seu en Can Felipa amb l’ajuntafems del districte.

Individus com el “senyor” Salvador Clarós ( àlies yellow submarine), presumptes defensors del valor patrimonial de les pedres arqueològicament correctes i expunta de llança de les reivindicacions veïnals, va de nº 31 en les llistes d’IxC al parlament. Com escolanet que vol anar a missa i repicar campanes al mateix temps, pretén enfrontar-se a uns governs corresponsabilitzats pels seus companys electorals. Com antic membre de la plataforma Salvem Can Ricart era, juntament amb l’actual director del museu d’història de la ciutat ( “senyor” Joan Roca), custodi de la llista d’adreces electròniques de la companyia ciutadana de can Ricart.


Més d’un miler de ciutadans i ciutadanes honrades varen donar diners per a comprar accions d’aquesta companyia, que es comprometia moralment a defensar l’unitat i la preservació de l’antic recinte fabril. Però el dia que començaren els enderrocs, CASUALMENT, els dos noms propis abans esmentats, havien perdut les llistes que custodiaven i aquest miler llarg de persones no varen poder ser advertides de la destrucció que s’estava cometent.

Ara, davant de la profanació que la “senyora” Benedetta pretén perpetrar al cadàver de les naus centrals, ens preguntem ben estranyats: On són els defensors de les pedres?

L’esperpèntica momificació que aquesta aprenent de taxidèrmia planeja és comparable a realitzar un taller de graffits per adolescents damunt les ruïnes de l’amfiteatre romà de Tàrraco. Si més no, els colorins estridents serien els mateixos.




Les fotografies de les recents excavacions pertanyen a la zona interior de les naus de can Font i els baixos de la cereria. Aquesta última és la gran lona amb la recreació virtual de com quedarà aquest indret i han tingut la barra de cobrir la façana del que va ser el bar Pacos situat al bell mig de la plaça.

Diuen que les comparacions són odioses. (excavacions a can Ricart, segona part)

Després de consultar qualsevol oracle mínimament competent, s’arriba sempre a la mateixa ineludible conclusió: El futur de la casa de les llengües a can Ricart haurà de passar pel mateix tràngol ( o pitjor) que el de la biblioteca del mercat del Born, o també el que va patir en el seu moment el mercat de st. Caterina (que casualment va passar pel despatx Miralles-Taglibue) i va suposar l'entrada de la especulació salvatge (a lo Millet) en el seu barri, el de la Ribera.

Tot i així, hi ha 4 diferències que distingeixen de lluny a can Ricart entre els altres casos, que són les següents:

- Les dimensions ( el recinte de can Ricart és, pel cap baix, 10 vegades més gran que qüalsevol mercat clàssic barceloní, uns 56.000 m2).

- El fet de que les naus fabrils poblenovines tenen una part de “propietat” privada, dedicada a la cria de mosquits, puces i paneroles.

- L’escandalosa plusvàlua en la requalificació dels terrenys per enriquir un marqués, que casualment dirigeix el Wol Trade center del Maremagnum portuari.

- La destrucció de 250 llocs de treball en 35 petites i mitjanes empreses, bo i foragitant dotzenes d’artistes dels seus espais creatius.

Doncs ja veieu que en el barri no tenim res que envejar a cap cas d’especulació en el casc antic, ni en la resta de la ciutat. I és que el cas Millet sumat al cas Pretòria en son un joc d’infants al costat dels taurons urbanístics del 22@.

Aquestes excavacions les trobem al costat de la nau cremada (intencionadament) que donava la deguda inspiració i aixopluc als artistes de can Font (Nau 21)

Tenim les fotos de les primeres excavacions! (Primera part)

Una de les nostres fonts d’informació habituals, ens ha fet arribar les fotos de les primeres excavacions, dins i fora de les naus de propietat municipal.

Hi ha llocs on han extret uns pocs centímetres del ciment que formava els terres, i d’altres on els munts de terra extreta supera amb escreix la treintena de metres cúbics.

Encara hi ha indrets on es veu que han de seguir indagant i els pous, camins, desaigües, canals, el que podria ser mosaics i etc, només els estan cercant en la part del recinte que te propietat pública. La part que ara és de la immobiliària Alza, pot amagar qualsevol altre sorprenent troballa.

L’absoluta impunitat amb que qualsevol es pot passejar i fer fotos entre troballes arqueològiques tant prometedores, fa presagiar que el dia menys pensat, els saquejadors d’amfores i similars entraran a fer negoci dins del recinte.

Aquestes fotos corresponen a la zona excavada de la gran nau central de dos plantes de can Ricart enderrocada durant el novembre de 2007.

Ruïnes Romanes a can Ricart?

Rumors sense confirmar, però provinents de fonts ben informades, ens han comentat la possibilitat de que s’aturin les obres que tot just iniciaven en l’interior del recinte. En començar a excavar al costat de la nau on ha d’anar la casa de les llengües, han aparegut unes restes que podrien ser d'una vila de l’època Romana.

De confirmar-se la troballa, potser posposin la festa d’inauguració de les obres, on diu que hi vindria en Gilberto Gil a posar la primera pedra, a finals del mes present. Recordem que això de la casa de les llengües és “Hereu” d’una de les exposicions del Fòrum de les cultures, que va iniciar-se amb una rua de’n "Carlinyus Braun" i l’alcalde Clos ballant samba dalt d’un autobús descapotat ( patètiques imatges que ens quedaren traumàticament gravades en la retina, amb el punxó de la vergonya aliena).

En el cas de que realment calgui endarrerir més el tema, creiem que pot arribar a perillar la subvenció "Europeda" de 20 milions d’Euros, en caducar els terminis d’execució de les obres, presumiblement previstos en els convenis que tinguin signats.

Així doncs, Can Ricart continua essent una inesgotable font de sorpreses. Ja sols ens faltaria que des del museu d’història de la ciutat s’intentés amagar la troballa. Llavors potser, el seu director ( àlies “el trepa del patrimoni” i ex “submarinu” infiltrat en la plataforma salvem can Ricart) acabés inculpat per prevaricació per algun jutge que es decidís repartir “Garzonades” a tort i a dret, bo i estirant el fil dels 109 milions d’Euros de plusvàlua en la requalificació dels terrenys ( més del doble que en tota la trama Pretòria). La pilota pot estar ara en la taulada de’n Joan Roca, que no sabem si ja ha creuat el riu Rubicon (alea jacta est) o encara es troba amb el cul en remull dins del rierol que separa Pinto de Valdemoros. Sigui com sigui, corre el risc de que l’endinyin una “Grande Marlasca” que “se cague las patas pabajo”. I es que, últimament, no està el forn per a gaires ensaïmades…….

primera foto de J.Marca: Mentre s'aclareix que passa amb el subsol, les naus teòricament protegides del recinte es van esquerdant escandalosament, 4-11-2009.

segona foto de Rafa Reina: Joan Roca defensant el seu projecte a can Ricart, 2006.

La trama "pretòria" i la guàrdia pretoriana

Els (presumptes)delinqüents luis garcía(alies Luigi)-luis prenafeta-macia alavedra-bartomeu muñoz

La presumpte corrupció sociovergent i les presumibles complicitats per omissió, diu que han estafat 45 milions d'Euros. Això és gairebé la meitat dels 109 milions de la plusvàlua de Can Ricart, encara per investigar judicialment.
Per primera vegada des de l’inici del postfranquisme, un jutge mana detenir diversos individus de diferents partits, inculpats per la mateixa presumpta trama corrupte. La unitat política de les diverses màfies governants, secretament agermanades sota l’aixoplug de la miraculosa plusvàlua immobiliària, i impúdicament airejades per l’addicció publicitària d’un magistrat estrella: ON ANIREM A PARAR!.

Les crides llençades per evitar judicis paral·lels ressonen ensordidores, com tempesta electromagnètica entre les ones hertzianes. La idea del oasi Català naufraga en les putrefactes aigües del toll enfangat, mentre que els paràsits que hi feien cau, enarboren desesperades banderes de confiança en el sistema i llurs institucions. Tenen por de prendre molt de mal si s’estira de les mantes que impedeixen l’imprescindible oxigenació dels vents del canvi. Mentre, les veïnes i veïns del barri de Singuerlín celebraven públicament amb cava la detenció de l’alcalde colomenc, destacat militant del P.S.C. i fill de l’antic alcalde “del movimiento”.

La desafecció generalitzada penja com espasa de Damocles damunt el nus que lliga la credibilitat social en tota la martingala de tripijocs actual. Com pot ser que calgui una síndrome d’abstinència de protagonisme d’un togat madrileny, per a que algú actuï al respecte? On han estat els suposats responsables d’evitar delictes, durant aquest temps passats de urbanístiques bacanals lucratives?

Sembla ser que de moment, el tema està en la compra-venda d’uns terrenys per a blanquejar capitals d’origen desconegut: De quin 3% surt aquest doll de diner negre? Quants palaus de la música s’amaguen sota la punta del iceberg de la trama Millet? Perquè (segons informen els mitjans burgesos) a cadascun dels 8 detinguts, en el cuartelillo els hi han donat dos mantes amb l'onada de calor que tenim damunt?

Tant de bo que la presumptament democràtica i Catalana policia dels mossos, entre pallisses a estudiants anti-bolonya i cops de porra als membres d’unió de pagesos, trobi temps per a detenir també algun que altre corrupte (d'alta volada). Tampoc estaria malament que algun cop es doni resposta als interrogants que desvetllen tanta inoperància davant del que fa molts anys és vox populi, i s’obri una veritable investigació sobre els enriquiments patrimonials.

Li recomanem al capo Sauron que inicii les perquises començant per casa seva i s’estalvii haver de demanar ordres d’escorcolls judicials, que puguin desviar els mèrits de la medalla mediàtica cap a la judicatura de la capital de l’imperi. Ja sols ens falta per veure una autodetenció en plena roda de premsa del conseller d’interior, per demostrar la seva honradesa i, de passada, aprofitar l’avinentesa per a demanar-nos el vot per a quant surti del talego. Seria l’esquizoparanoia elevada a la insuperable categoria d’art televisiu surrealistament abstracte.

Fem 4 números.

Diuen les estadístiques oficials que al estat escanyol hi ha 1 milió d’aturats sense cap subsidi. Si a cadascun d’ells se li donés una paga de 420 Euros, el cost mensual de la mesura seria de 420 milions d’Euros. Si multipliquem aquesta xifra per 12 obtenim el cost anual per a les arques d’en ZP : 5.000 milions d’Euros, la meitat del que s’han gastat en “salvar” una sola caixa, la de “Castilla y la Mancha” ( 9.000 milions).

Com que , de moment, la generositat estatal amb els menys afavorits sols arribarà a 300.000 aturats, 300.000 X 420 X 12 = 1.500 milions d’Euros. Arribem a la cartesiana conclusió que salvar el cul de la “Caja Castilla y La Mancha” val 6 vegades més que omplir les boques afamades d’un milió de ciutadans.De fet, en comprar una quinzena d'avions de combat l'exèrcit rojigualdo "inverteix" 1200 milions.

Les matemàtiques son de les poques veritats en les que podem creure, en aquestos tristos temps on cal esforçar-se en evidenciar allò que és obvi. Així que seguirem fent comparacions de macroxifres, per tal d’intentar aclarir-ne 5 cèntims.

Els consells directius de les empreses que cotitzen en borsa, l’any 2008 es van apujar els sous un 53% de mitjana, malgrat les pèrdues econòmiques que patien llurs empreses. Diu hisenda que el terme mitjà d’aquests sous supera els 5.5 milions d’Euros anuals. Mentre, jo treballo amb contracte precari per cobrar 714 Euros al mes.

Els bancs i caixes han prestat a les immobiliàries 425.000 milions d’Euros per a construir 1’5 milions d’habitatges, que resten criant teranyines a l’espera de trobar qui els compri. Comparant la xifra amb la de l’estafa de Madof ( 50.000 milions) la trobem quasi 10 vegades més gran. L’estafa piramidal de les plusvàlues en la requalificació de terrenys, orquestrada des dels ajuntaments, comunitats autonòmiques i l’estat, deixa empetitida la prestidigitació comptable del “mag de les finances” Ianqui.

foto, text de J. Marca.