La presumpte corrupció sociovergent i les presumibles complicitats per omissió, diu que han estafat 45 milions d'Euros. Això és gairebé la meitat dels 109 milions de la plusvàlua de Can Ricart, encara per investigar judicialment.
Per primera vegada des de l’inici del postfranquisme, un jutge mana detenir diversos individus de diferents partits, inculpats per la mateixa presumpta trama corrupte. La unitat política de les diverses màfies governants, secretament agermanades sota l’aixoplug de la miraculosa plusvàlua immobiliària, i impúdicament airejades per l’addicció publicitària d’un magistrat estrella: ON ANIREM A PARAR!.
Les crides llençades per evitar judicis paral·lels ressonen ensordidores, com tempesta electromagnètica entre les ones hertzianes. La idea del oasi Català naufraga en les putrefactes aigües del toll enfangat, mentre que els paràsits que hi feien cau, enarboren desesperades banderes de confiança en el sistema i llurs institucions. Tenen por de prendre molt de mal si s’estira de les mantes que impedeixen l’imprescindible oxigenació dels vents del canvi. Mentre, les veïnes i veïns del barri de Singuerlín celebraven públicament amb cava la detenció de l’alcalde colomenc, destacat militant del P.S.C. i fill de l’antic alcalde “del movimiento”.
La desafecció generalitzada penja com espasa de Damocles damunt el nus que lliga la credibilitat social en tota la martingala de tripijocs actual. Com pot ser que calgui una síndrome d’abstinència de protagonisme d’un togat madrileny, per a que algú actuï al respecte? On han estat els suposats responsables d’evitar delictes, durant aquest temps passats de urbanístiques bacanals lucratives?
Sembla ser que de moment, el tema està en la compra-venda d’uns terrenys per a blanquejar capitals d’origen desconegut: De quin 3% surt aquest doll de diner negre? Quants palaus de la música s’amaguen sota la punta del iceberg de la trama Millet? Perquè (segons informen els mitjans burgesos) a cadascun dels 8 detinguts, en el cuartelillo els hi han donat dos mantes amb l'onada de calor que tenim damunt?
Tant de bo que la presumptament democràtica i Catalana policia dels mossos, entre pallisses a estudiants anti-bolonya i cops de porra als membres d’unió de pagesos, trobi temps per a detenir també algun que altre corrupte (d'alta volada). Tampoc estaria malament que algun cop es doni resposta als interrogants que desvetllen tanta inoperància davant del que fa molts anys és vox populi, i s’obri una veritable investigació sobre els enriquiments patrimonials.
Li recomanem al capo Sauron que inicii les perquises començant per casa seva i s’estalvii haver de demanar ordres d’escorcolls judicials, que puguin desviar els mèrits de la medalla mediàtica cap a la judicatura de la capital de l’imperi. Ja sols ens falta per veure una autodetenció en plena roda de premsa del conseller d’interior, per demostrar la seva honradesa i, de passada, aprofitar l’avinentesa per a demanar-nos el vot per a quant surti del talego. Seria l’esquizoparanoia elevada a la insuperable categoria d’art televisiu surrealistament abstracte.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada