Si ens aturem a pensar en el perquè de la presumpta coincidència, descobrim que té la seva lògica en la similitud de gestos i discursos. La conclusió no pot ser altre que la igualació dels coeficients intelectuals dels dos públics als qui es vol convèncer per a participar en la màgia del espectacle circense.
Un clar exemple d’aquest rinxolar el rinxol del més difícil encara, el tenim aquests dies en el simulacre de posar una primera pedra virtual del xiringuito dels dialectes. Aquest bunyol arquitectònic, que fereix la sensibilitat de les pedres més curtides, ve amanit amb un concert cantamanyanes de pressupost estratosfèric.Calculem que tant sols el muntatge i desmuntatge de la carpa plastificada, escenari, equip de llums i altaveus,sense contar els sous dels “artistes musicals”, costarà més Euros dels que guanya una persona honrada en una dura vida de feina precaritzada.
En els difícils temps que corren, d’austeritats pressupostàries i d’altres sacrificis econòmics, crida fortament l’atenció el malbaratament en lluentons i maquillatges que fan en l’interior del antic recinte fabril.
A tot això, la presumible vil.la romana de can Ricart resta soterrada per sota de la ballaruga brasilenya de dilluns, desvetllada desprès de 2000 anys i qualificada d'escadussera abans de tornar-la a colgar. I és que hi ha una mala peça en el tel.ler, quan una troballa arqueològica d’espectacular magnitud, fa nosa per a “la cultura” que monetàriament més interessa als poders malgovernants. Els goSSos de l’amo (3%) protegiran fidels la multimilionària subvenció europeda, llepant golafres les engrunes que caiguin al seu abast, bo i distraient l’honorable públic assistent amb notoris malabarismes ideològics i d’altres jocs de mans.
Foto: divendres 20, arriben els senyors feudals de la casa de les llengües a reconquerir can Ricart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada