Diuen les estadístiques oficials que al estat escanyol hi ha 1 milió d’aturats sense cap subsidi. Si a cadascun d’ells se li donés una paga de 420 Euros, el cost mensual de la mesura seria de 420 milions d’Euros. Si multipliquem aquesta xifra per 12 obtenim el cost anual per a les arques d’en ZP : 5.000 milions d’Euros, la meitat del que s’han gastat en “salvar” una sola caixa, la de “Castilla y la Mancha” ( 9.000 milions).
Com que , de moment, la generositat estatal amb els menys afavorits sols arribarà a 300.000 aturats, 300.000 X 420 X 12 = 1.500 milions d’Euros. Arribem a la cartesiana conclusió que salvar el cul de la “Caja Castilla y La Mancha” val 6 vegades més que omplir les boques afamades d’un milió de ciutadans.De fet, en comprar una quinzena d'avions de combat l'exèrcit rojigualdo "inverteix" 1200 milions.
Les matemàtiques son de les poques veritats en les que podem creure, en aquestos tristos temps on cal esforçar-se en evidenciar allò que és obvi. Així que seguirem fent comparacions de macroxifres, per tal d’intentar aclarir-ne 5 cèntims.
Els consells directius de les empreses que cotitzen en borsa, l’any 2008 es van apujar els sous un 53% de mitjana, malgrat les pèrdues econòmiques que patien llurs empreses. Diu hisenda que el terme mitjà d’aquests sous supera els 5.5 milions d’Euros anuals. Mentre, jo treballo amb contracte precari per cobrar 714 Euros al mes.
Els bancs i caixes han prestat a les immobiliàries 425.000 milions d’Euros per a construir 1’5 milions d’habitatges, que resten criant teranyines a l’espera de trobar qui els compri. Comparant la xifra amb la de l’estafa de Madof ( 50.000 milions) la trobem quasi 10 vegades més gran. L’estafa piramidal de les plusvàlues en la requalificació de terrenys, orquestrada des dels ajuntaments, comunitats autonòmiques i l’estat, deixa empetitida la prestidigitació comptable del “mag de les finances” Ianqui.
foto, text de J. Marca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada