dimecres, 11 de novembre del 2009

Diuen que les comparacions són odioses. (excavacions a can Ricart, segona part)


Després de consultar qualsevol oracle mínimament competent, s’arriba sempre a la mateixa ineludible conclusió: El futur de la casa de les llengües a can Ricart haurà de passar pel mateix tràngol ( o pitjor) que el de la biblioteca del mercat del Born, o també el que va patir en el seu moment el mercat de st. Caterina (que casualment va passar pel despatx Miralles-Taglibue) i va suposar l'entrada de la especulació salvatge (a lo Millet) en el seu barri, el de la Ribera.

Tot i així, hi ha 4 diferències que distingeixen de lluny a can Ricart entre els altres casos, que són les següents:

- Les dimensions ( el recinte de can Ricart és, pel cap baix, 10 vegades més gran que qüalsevol mercat clàssic barceloní, uns 56.000 m2).

- El fet de que les naus fabrils poblenovines tenen una part de “propietat” privada, dedicada a la cria de mosquits, puces i paneroles.

- L’escandalosa plusvàlua en la requalificació dels terrenys per enriquir un marqués, que casualment dirigeix el Wol Trade center del Maremagnum portuari.

- La destrucció de 250 llocs de treball en 35 petites i mitjanes empreses, bo i foragitant dotzenes d’artistes dels seus espais creatius.

Doncs ja veieu que en el barri no tenim res que envejar a cap cas d’especulació en el casc antic, ni en la resta de la ciutat. I és que el cas Millet sumat al cas Pretòria en son un joc d’infants al costat dels taurons urbanístics del 22@.

Aquestes excavacions les trobem al costat de la nau cremada (intencionadament) que donava la deguda inspiració i aixopluc als artistes de can Font (Nau 21)