diumenge, 15 d’agost de 2010

Arquitectura literalment insostenible.




















Quan sentim a parlar d'arquitectura insostenible, de seguit pensem en les conseqüències mediambientals de l'edificació. Ens venen al cap conceptes com el de petjada ecològica, consum energètic, urbanitzacions compactes davant les difuses o equipaments urbans necessaris pel bon desenvolupament humà.
Però si ens referim al edifici Diagonal 123, no estem parlant de res de tot això. Parlem de l'insostenibilitat literal, que no es sosté: és a dir, que l'edifici es cau ell sol, a trocets!!!
Fa ja dos anys que l'acabaren de construir i encara no han llogat ni un sol m2 d'oficines. El que publicitariament definien com: "Proyecto del afamado arquitecto francés Dominique Perrault, situado en la Diagonal barcelonesa, dentro del nuevo Distrito Tecnológico del 22@. Está compuesto por 9.700 m2 de planta sobre rasante y 9.000 m2 de bajo rasante, participando, junto al vecino Hotel Sky de un juego atrevido de volúmenes rectos verticales y en voladizo. Especialmente atractiva es la fachada de muro cortina compuesto de vidrios en los que, gracias a una deposición de acero inoxidable, se obtiene una reflexión y transparencia simultáneas que permiten, con una deliberada confusión en la percepción visual del objeto arquitectónico, observar la desaparición del límite físico de la propia fachada." Ha passat a ésser un perill per la integritat física del veïnat que passegi per sota.
La caiguda d'elements de la façana damunt les voreres ha obligat a l'intervenció del cos de bombers i a colocar valles i cartells d'advertència. Tot un exemple del desenvolupament del 22@ i els resultats que ha tingut en el barri.