dimecres, 18 d’agost del 2010

Poema per a la nostra veïna Laura:


Ets llàgrima i pols captiva,
de planys i misèria amarada;
víctima de la injustícia
dins d'una presó despietada.

Ets tot terra i sorra fina
polida de tant rodolar
pel fang d'una fosca vida
fartada d'obscuritat.

Ets maó de roja argila
curtida en el forn del combat
d'una lluita que és antiga
a l'hora que jove i vital.

Ets ciment de valentia,
model de coherència exemplar;
forjadora d'espurnes vives
i dels nostres somnis, pilar!

Ets lluna plena clandestina
batallant contra la negra nit;
derrotant ombres d'ortiga
fas niu en nostre esperit,
on encens flamarada altiva
que enlluerna l'enemic,
essent màstil, i bandera,
i far que assenyala el camí
cap una pàtria sencera
mestressa del seu destí.

Ets enyor de companyia
de ta transparent mirada,
resplendent sol del migdia
il·luminant la gentada.

Ets flagell per l'apatia
armada fins les dents d'esperança;
ets futur de germania
resistent a malaurances.

La llavor que amor sembres
la reguem amb ferm afany;
no ha caigut en terra erma
ni en la traïció del parany.

El teu gest, a cau d'orella,
els llavis saben besar.
Aviat seràs crit de guerra
en nom de nostra llibertat.



( Ens veiem dissabte, bonica)