Les fotos del nostre patrimoni industrial.

Tenim unes poques fotografies del sistema soterrat de transmissió energètica de can Ricart. Des de la sortida en la base de la xemeneia, hi ha tot un entramat de túnels que es van ramificant amb passadissos laterals, i un conjunt de comportes que regulaven el sistema.


En algunes de les fotos es veuen els ossos dels gats predecessors de l’actual colònia. Es coneix que els avantpassats dels actuals felins, en sentir-se moribunds, cercaven la foscor tranquil.la d’uns conductes orfes de vapor des de fa molt.


En altres fotos es veuen les comportes rovellades de més de 150 anys d’antiguitat. Últimament comparteixen veïnat amb bosses de plàstic, arrels de males herbes o runes del tros que l’excavadora si encertà a destruir per sempre.


Associació veïnal de can Ricart.

Animalades arquitectòniques i d’altres feres ferotges.

L’esperpèntica actuació del conseller de cultura de la "Genialitat de Catalungla" a l’hora de “defensar” el nostre patrimoni històric, ha deixat al “senyor” Tresserras a l’alçada del betum de les sabates de’n Torrebruno. L’ajuntafems barceloní, en canvi, més que caure baix ha caigut profund.

Les restes del sistema de transmissió energètic soterrat, ( els trossos que les excavadores no van encertar a destruir), son ara territori de cria per a una colònia de gats. Animals a qui ningú des-parasita i es multipliquen sense més control que la llei de la selva, amb els conseqüents riscos sanitaris. Mosquits, puces, paneroles, paparres, polls, pogons i formigues aprofiten els nínxols ecològics per enquistar-se en el nou hàbitat, bo i engendrant noves generacions en progressió geomètrica. Coloms, gavines, xoriguers i passarells fan niu entre les bigues de les antigues taulades, que fins l’any 2005 aixoplugaven 250 llocs de treball. Des de ratolins fins a cargols, fan seus els descampats amb protecció urbanística. Qualsevol dia presentem candidatura com a reserva natural de la biosfera.

El que fa 150 anys va suposar una fita tecnològica de categoria europea, en proporcionar la força necessària per a moure 2’5 Ha de naus industrials amb una sola caldera i una única xemeneia, avui és un munt de bocins de túnels foradats sota pujols de runa i catifes de males herbes.
Més endins potser s'hi ocultin altres sorpreses, molestes sorpreses, sorpreses romanes?.

La declaració de be cultural d’interes nacional ( B.C.I.N.) s’ha demostrat absolutament inútil a l’hora de preservar la memòria d’un recinte, testimoni de les lluites obreres del barri durant tot el segle XX i la segona meitat del segle XIX. Hi ha una evident voluntat política tripartita d’amnèsia social i d’alienació anestèsica, per dissimular les seves greus responsabilitats com inflabombolles immobiliàries.

Davant d’això, des de l’associació veïnal de Can Ricart no ens cansarem de recordar que continuem a l’espera d’algun fiscal com el de Can Fàbregas de Mataró. Però enlloc d’esperar asseguts, continuem acumulant proves gràfiques del més que presumpte delicte de destrucció de patrimoni, tipificat com a tal en el vigent codi penal.

Tossudament armats de raons fins les dents, no desesperem de que algun dia arribi la justícia al nostre maltractat país, bo i felicitant a la plataforma salvem Can Fàbregas pel seu exemplar esforç i esmerçada lluita. Altres animalades arquitectòniques que pateix la nostra nació, com la que vol enderrocar bona part del barri mariner del Cabanyal, també mereixen la nostra repulsa pública i la solidaritat amb les afectades directes. Indirectament, les afectades per la ferocitat requalificadora que devora territori i història, som totes.

Fotos de lluny i de prop de la colònia de gats i els forats on fan niu. Aquests forats es comuniquen amb el sistema de transmissió energètica soterrat (última foto).

text i fotos de Joan Marca.

Conte de nadal a mitjans de Gener.

Ni el mateix Charles Dickens podria imaginar un conte de por més terrorífic, ni el mestre Edgar Allan Poe ésser tant macabra com el “senyor” alcalde amb la última idea per a la ciutat: organitzar els jocs olímpics d’hivern del 2022!.......¿COMORRR?!!!.


Si, si, organitzar uns altres jocs, és segons l’Hereu, el que necessita la Barcelona del futur. Sembla que les nevades de la setmana passada han estat interpretades com un senyal del cel a les pregaries consistorials, que suplicaven una sortida a l’atzucac del model actual de botiga. I dit i fet, fan pública la candidatura en roda de premsa. Aprofitaran que el castell de Montjuïc és “museu de la pau” i els antics canons que apuntaven cap a l’interior de la ciutat, ara dispararan neu artificial.

El telefèric el tunejaran en telecadira i les escales mecàniques en remuntadors que pugin fins la recta de l’estadi.

Cal reconèixer que com a innocentada del 28-12 arriba més endarrerida que si vingués en A.V.E., però ens temem que no sigui cap broma per divertir-nos amb ridículs espantalls. Sembla que no se li escapava gens el riure durant l’anunci oficial davant els medis de comunicació. Faltarà veure la despesa econòmica que als ciutadans ens costarà aquest projecte, híbrid quimèric entre Freddy Krueguer i Chiquito de la Calzada.

Potser l’alcalde necessiti la visita de 3 fantasmes (no dels que tenen carnet tripartit o son membres del C.O.I., sinó un del passat 1992, un de les conseqüències presents del Fórum 2004 i un espectre del futur tant fosc que ens espera). Si l’horitzó pintava xungo a principis d’any, continuem rodolant pendent avall, caient de guatemala a guatepitjor.

Foto: Protesta d'Abril del 1992 en la plaça St. Jaume contra l'inici de l'estafa piramidal immobiliària
( filla de l'especulació de la vila olímpica i els plans urbanístics municipals).

Que el 2010 ens sigui lleu!.

Aquest any que ens ve al damunt, comença bastant pitjor que el 2009. No tant sols ens continuaran malgovernant els de sempre, sinó que, a sobre, en Zapatero serà president de la U.E.!!!. Que Belcebú ens enganxi ben follats, doncs enguany ens enfrontarem a una “cuesta de enero” de força més de 12 mesos!.

Els que creguessin que desprès del fracàs estrepitós de la cimera pel canvi climàtic de Copenhaguen, la U.E. no podia caure més baix, veuran l’espectacular superació del “mas difícil todava” protagonitzada pel “niño de las cejas garfias”.

No sabem anticipar quin serà el proper número circense que ens tingui preparats, si ja el portarà mínimament assajat de casa o improvisarà sobre la marxa, però de ben segur que albirarem una nova epifania herètica i erràtica, desdibuixat-nos qualsevol horitzó d’esperança en el futur. Profetitzant l’anti-desacceleració sostenible, la seva retòrica augusta desperta l’enveja de tot director de pista que l’escolti.

I mentre Zapatero seguirà fotent la pota, be intentant caminar damunt les Aigües, be provant de multiplicar els pans i els peixos, La seva predicació de l’aliança de civilitzacions contrasta fortament amb l’aixoplug que donen a les indústries de la guerra. La promesa de no deixar cap família al marge del camí il.luminat cap a la recuperació econòmica, sona a acudit d’en Barragan en una nit d’indigestió lleguminosa. El seu fariseisme xarlatà de venedor d’enciclopèdies, deixarà molt amunt el llistó d’hipocresia lerrouxista. Quin gran comercial ha perdut l’editorial Anaya!.


Miraculosa transformació del megalòman supositori de la plaça de les glòries catalanes, en tintínic coet europedista, que ens colorarà en l’orbita del setè cel, entre guirnaldes d’estels daurats i espurnes turbocapitalistes de pirotècnic caducat.

text i foto de Joan Marca.

barcelona.indymedia.org (10anys d'informació a temps real!)

f e l i c i t a t s

Els 11 del Raval no són terroristes .

Les famílies dels detinguts i les entitats que considerem des del principi que s’ha vulnerat la presumpció d’innocència, pensem que la condemna de 11 homes sense proves no fa altra cosa que donar-li continuïtat a un procés replet d’irregularitats.

Els 11 del Raval són els nostres veïns, condemnats sense proves, treballadors immigrants, pares de família, religiosos islàmics, acusats de terroristes i als quals no se’ls ha volgut escoltar.

Són innocents, els volem en llibertat i amb nosaltres, a casa seva.

Manifestació

Dissabte 2 de gener de 2010

a les 17 hores a la Rambla del Raval