dijous, 10 de març de 2011

La justícia té una vena als ulls.


















Diu que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure-hi. Això és especialment cert quan de corrupció urbanística a la ciutat de Barcelona ens referim. Jutges i fiscals, policies i periodistes, entitats "cíviques"i tertulians, quasi tots tenen problemes de diòptries al observar el comportament de polítics, immobiliàries i banquers.

"Negocis" com els del Palau de la música
o el del enlluernant hotel W, són tant sols la punteta de l'iceberg. Hi ha dotzenes de casos "menors", com el de la gent afectada per la unitat d'actuació 13, del P.E.R.I. de l'Avinguda diagonal al Poblenou. Segons resa el seu propi cartell ( fotografiat ahir) estaria acabat en 2008. Salta a la vista que la urgència no era tanta com s'argumentava durant l'expropiació forçosa.





















Però més enllà de les falses preses, crida l'atenció la diferència del 2.000% (vint vegades més car) entre els 373'56 euros /M2 que cobraren els afectats i els 6512 Euros que veneren els terrenys. Però per al "senyor" fiscal de delictes urbanístics, Antoni Pelegrin, "la possible connivència entre l'ajuntament de Barcelona i empreses constructores concessionàries de la gestió d'aquell pla especial, és una simple sospita sense cap dada objectiva" i en conseqüència, "arxiva les diligències d'investigació penal". Davant la seva decisió no cap recurs, i el veïnat de Diagonal 55 seguirà sol enfrontant les desmesurades hipoteques a les que estan condemnats pel botxí del 22@. Lex, dura lex, que deia el clàssic!