D’entre un gran munt d’exemples d’urbanisme delirant, que malmeten el territori en benefici d’uns pocs, el P.E.R.I. de Diagonal Mar destaca com paradigma d’oasi Català en un Poblenou tropical. Tots els partits polítics amb representació parlamentària, amb el silenci còmplice de quasi totes les AAVV, van permetre que el Fòrum 2004 fos la maniobra de distracció perfecte per a dissimular i difuminar responsabilitats. Feren naufragar el dret a l’habitatge contra els esculls especulatius del 22@ per apoderar-se del botí.
La tàctica no és nova, doncs temps era temps, ja hi havia individus amb la mateixa cobdícia i manca de principis ètics.Per enriquir-se amb la desgràcia aliena, encenien fogueres en la costa en les nits de tempesta, feien creure als vaixells que aquella foguera era el far, i enviaven a la nau amb tota la tripulació cap a la mort segura, ofegats sota les onades. L’endemà en la platja, podien banyar-se en or amb els beneficis de la venda de les restes que la mar els retornava. La diferència amb ara, és que abans aquestes coses es perseguien judicialment i estaven socialment mal vistes.
Però no per ja sabudes, deixen de ser punyents esgarrapades en les pupil·les, les pancartes que “decoren” l’edifici de Diagonal 55 ( la "nova llar" dels antics habitants del passatge cusidó). Carregades d’una poesia visual que apunyala les consciències, s’espliquen per elles mateixes. Així doncs, ens abstenim de comentar-les i ens limitem a demanar-vos que les llegiu i reflexioneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada