Ca la Fou: Una sortida col·lectiva del sistema capitalista, que avança inaturable.

Durant els primers mesos de l'any 2011, la cooperativa Integral Catalana i el seu entorn ens varem engrescar en començar una aventura inèdita en el nostre país: La compra col·lectiva d'una antiga colònia industrial en ruïnes, (pel mòdic preu de 400.000 euros). Els 27 habitatges, 8.000 m2 de naus industrials i 3 Ha de terreny ens havien de permetre implementar el procés de sortir de l'actual sistema capitalista, crear la nostra pròpia moneda (el "Eco"), colectivitzar els mitjans de producció, treballar en xarxa amb la resta de projectes que la C.I.C. apadrina sota la seva declaració de principis, aconseguir l'autosuficiència, la sobirania alimentària, potenciar la permacultura i compartir els coneixements tecnològics de forma lliure. L'assemblearisme seria el sistema que ens permeteria acabar amb els rols de poder arcàics i patriarcals, asolint unes relacions humanes igualitàries i justes.

A finals de juny de l'any passat aconseguirem un acord amb la propietat, per signar un contracte de lloguer amb dret a compra i començarem les tasques de neteja i recuperació dels espais més fàcilment aprofitables. Centenars d'idees feien bullir l'olla de l'esperança, en una orgia de rauxa neuronal desfermada. Mentre, la dura realitat de la titànica tasca de intentar rehabilitar (sense quasi pressupost) tota l'enormitat d'una gran colònia, ens anava llençant cubells d'aigua glaçada al damunt de les nostres escalfades testes.

Durant un primer hivern.difícil, fent torns per garantir la presència continuada de gent, dormint en caravanes, passant força fred i treballant molt, els dubtes ens assetjaven sovint: De veritat ens en sortirem?. Però superats els mals tràngols gèlids va arribar una bonica primavera en la que començaren a florir les llavors que sembràvem. Les rodalies naturals de l'indret, en la llera del riu Anoia, ens oferien la seva privilegiada ubicació per contemplar la fauna, el paisatge i el paisanatge de les poblacions properes. Els moviments socials i alternatius han anat venint a fer tota mena d'activitats, des de jornades d'ecomotors fins trobades de programadors lliures anomenades Hackmeeting, passant pel primer encontre d'assemblees d'indignats de la comunitat autònoma de Catalunya. 

Després d'un estiu i una tardor frenètiques i fecundes, encarem el proper hivern amb l'experiència de l'anterior i el caliu de tot el que portem viscut i lluitat. Cada dia som més les persones embarcades en aquest projecte, que fa dos anys a alguns els hi semblava una bogeria utòpica de quatre eixelebrats i que avui és una realitat il·lusionant. El que cada volta es mostra més irracional és el sistema capitalista, que insisteix en voler continuar creixent de forma il·limitada dins d'un planeta amb els recursos finits.

I potser si que és més "desmèrit de l'enemic" que mèrit nostre el que ca la Fou avanci inaturable. Que malgrat les nostres mancances, les nostres febleses i les nostres contradiccions, la mentida del contrari és tan òbvia que dissimula els nostres múltiples errors.

En fi, el cas és que ens hem empoderat d'uns espais plens de història i curulls de patrimoni arqueològic que retornats a l'activitat comencen a vesar vida. Foragitant el fantasma de l'abandonament, generem auto ocupació i dignitat revolucionària, que amara aquesta gesta, fruit del sumatori de petits però importants gestos de la immensitat de bona gent que ens ha recolzat: anímicament quan les forces flaquejaven i econòmicament quan els contes no ens sortien. Per l'allau constant de suports que ens ha acompanyat en aquest primer tram de camí, gràcies amb tot el nostre cor.

Joan Marca, habitant de Ca la Fou.