El que més ens ha agradat ha sigut el company Nike, de l'assemblea d'indignats del Poblenou, que retratem. Diu veritats com a punys en la seva pancarta bicicletista. El que menys ens ha convençut ha estat, tot el gruix de gent que participava en la mateixa marxa per la dignitat de l'ensenyament, al costat d'un "pàjaru" de vol gallinaci anomenat Joan Herrera.Recordem que aquest autoanomenat representant dels treballadors no ha treballat mai amb un contracte laboral depenent d'un empresari. De jove començà la seva vida laboral com alliberat del partit i d'ahí a cobrar un sou de parlamentari. El partit que ell encapçala per les eleccions d'aquí 10 dies, va dissenyar uns plans urbanístics a mida de l'estafa piramidal immobiliària. Centenars de veïnes s'han vist foragitades del seu barri de tota la vida, per culpa d'individuos venuts com ell.
I tot i així allí estava, fent campanya entre les víctimes de les seves polítiques, sense que cap persona de les moltes que s'autodefineixen com a "revolucionàries" mogués un dit per fer-lo fora. Absolutament aberrant i grotescament infumable, segons el nostre punt de vista!.
Decididament, si no es pot escridassar als polítics corruptes, aquesta no és la nostra manifestació. Si la crisi de principis no s'atura de forma radical, és obvi que no hi haurà cap sortida del pou on ens han empés. L'esperit de vassall que tria electoralment l'amo qui el mani s'ha de transmutar en ciutadania informada i digne, que es revela contra les lleis injustes amb desobediència civil. Fins llavors no s'aturarà la deriva capitalista que ens empeny cap els esculls del pasotisme social. El cantar de les sirenes televisives silencia els crits d'advertència com els nostres, i en l'inevitable naufragi els ofegats seran legió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada