Can Ricart continua essent una metàfora perfecte de la situació social en la que malvivim. Mentre la part "Aèria" de les naus cada volta és més rastrera, enderrocant-se pels efectes naturals de la intempèrie, sense que ningú es pregunti qui va desmuntar-ne els sostres. la part soterrada dels túnels de transmissió energètica pateix sistemàtics atacs i periòdiques trepitjades.
Aquesta setmana, per enèsima vegada, ha tornat a "pentinar" les runes una excavadora pesada, escampant terra damunt els tres pams llargs de males herbes que hi creixien ufanoses. Igualment veiem en això que li diuen crisi, com hi "tiren terra" damunt les responsabilitats dels que es varen enriquir "magicament", portant.nos a la resta a la ruïna col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada