dijous, 15 de gener de 2009

Les quatre crisi del apocalipsi.


Ja arriben, cavalcant desbocades a lloms del capitalisme globalitzat; truquen a la nostra porta amb l’esparverant intenció de quedar-s’hi: Són les quatre crisis de l’apocalipsi!

La crisi alimentària: Ha estat sempre present entre nosaltres; 2/3 parts de la humanitat sobreviu com pot a greus carències nutricionals. Però ja fa temps que es veu a venir que la insostenibilitat de l’agricultura actual ens aboca a la pandèmia de la fam generalitzada. El miratge dels transgènics és un solució enverinada que tant sols pretén omplir la butxaca de les multinacionals alimentàries.

La crisi climatològica: Tot just comença a fer-se notar, però els seus efectes seran molt més catastròfics del que estan disposats a reconèixer els seus causants. Les greus conseqüències del canvi climàtic empenyoren irreversiblement la subsistència de les generacions futures.

La crisi econòmica: És la que s’emporta tots els titulars. La responsabilitat de la premsa no es pot menystenir, doncs “l’opinió pública” és qui fa i desfà les alarmes socials, essent còmplices de banquers avars, constructors miserables i polítics corruptes, en tergiversar la realitat fins a fer-la virtual.
No podiem oblidar els nostres estimats okupes de l'ajuntament de Barcelona. En aquesta foto tenim per la banda esquerra a Escarp (PSC), desprès Hereu (PSC) i la Moraleda (PSC), i per darrera alguns pitufillos. Certament podriem haver apuntat més amunt i quedar-nos nomès amb la il.lustració de Putin i Bush, però com que els d'aquesta foto no poden amagar la seva responsabilitat en la putrefacció de les coses, i els hem de suportar directament, tambè han estat escollits per a il.lustrar aquest escrit.

Però la crisi més xunga és transversal a les altres tres; s’ha passat “de adorar al becerro de oro” a “adorar al oro del becerro”, amb tot el que això comporta, en forma de crisi de valors ètics. El que es pot anomenar “bombolla primermundista” aïlla a la gent, alienant-la fins a l’apatia social absoluta. Però el tantsemenfotisme generalitzat dels panxacontents, amenaça de transformar-se en histèria caòtica així que arribi el desabastiment als prestatges dels supermercats. La recerca de sortides individuals als problemes col·lectius de la magnitud dels que ens venen damunt, sols agreujarà les coses.

I no hi ha cap solució? Que s’hi pot fer davant de tant desori?

Els canvis per a sortir del fangar han d’esser radicals. Per començar caldria expropiar els beneficis especulatius que han rajat a manta cap a les butxaques d’uns pocs privilegiats. S’han d’enviar tropes als paradisos fiscals, detenint i jutjant als banquers per crims contra la humanitat. Pot semblar il·lús creure que això pot passar, però el que és realment de bojos, és continuar com fins ara, donant suport a un sistema tant pervers com maligne. Cal descavalcar als malfactors responsables de dur-nos a galop fins als penya-segats del no retorn i que paguin pels seus actes execrables.

Joan Marca i Tristan , President de l’AAVV de can Ricart.