dissabte, 24 de gener de 2009

Un altre mort al 22@ o allò que el vent s'endugué.


El neoliberalisme urbanístic que fa niu en el 22@ continua cobrant-se el seu macabre peatge de vides estroncades. La permissivitat municipal amb les xapuces constructives, més o menys provisionals, posa en perill mortal el passejar de veïnes i vianants. Si fa uns mesos era un nen el que perdia la vida esclafat pels tubs "emmagatzemats" en un dels descampats del P.E.R.I. Diagonal Mar, ara ha estat una dona de 52 anys la morta sota la tàpia caiguda d'un altre descampat, al P.E.R.I. de l'eix Llacuna; diuen que la culpa la té el vent. Recordem que altres morts, com la de 5 treballadors (3 d'ells sense contracte) en un edifici en construcció d'Hàbitat, han quedat sense que ningú vagi a la presó. El vent s'endú les responsabilitats com si fossin cortines de fum.


Mentre escrivia aquestes ratlles de text, m'ha esparverat el terrabastall d'un altre tàpia caient damunt la vorera. Aquest cop ha estat al c/ Perú, entre el c/Espronceda i el c/ Bilbao. Desconec si alguna persona passava a prop o pel seu costat, però al baixar per a fer-hi fotos, he vist amb horror que, esclafat sota la runa, hi ha un carret de nen petit; tant de bo que, miraculosament, no calgui parlar de cap altre mort ni ferit greu.


La tanca caiguda mentre escrivia, obre un altre forat en el perímetre del recinte de can Ricart i augmenta l'esperpent d'aquest bé cultural d'interès nacional (màxima figura de protecció patrimonial), que sembla condemnat a seguir patint la mateixa dissort que fins ara. La novetat és que no sols correm perill de perdre per sempre aquest irreemplaçable tros de la nostra història; ara també correm perill de perdre la vida si caminem per les voreres que l'envolten. I és que cal anar amb molt de compte quant bufa impunement, el vent de l'especulació desbocada.


fotos i text de Joan Marca.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per desgràcia era d'esperar, el barri fa anys que està ple d'obres sense els mínims de seguretat, sota la irresponsabilitat d'aquest l'Ajuntament, que de forma "onanista", celebra cada "any nou" des del 22@
(el 22@ que et mata i et roba!!!).
A la pobra dona li va caure damunt les restes d'una paret de Can Ribera, aquella antiga fàbrica que es van donar tanta pressa per enderrocar quan va haver una okupació, i que en canvi van deixar "ja massa tocada per la grua " per marcar els limits de la "propietat privada".
Kamarada X