divendres, 2 de gener de 2009

De la sequera hidrològica a la sequera creditícia, anem fent la travessa pel desert.


L'any que acabem de deixar enrere començava amb una sequera hidrològica qualificada d'emergència nacional pel conseller Baltasar (L'agnòstic que pregava a la verge). Culpar al cel de que no plogui era la solució més fàcil pels autoanomenats ecologistes, obviant la seva responsabilitat "de govern" en la Generalitat i l'ajuntafems barceloní. Semblaria que votar P.E.R.I.s com el de Diagonal Mar no ha estat culpa seva, o que els plans urbanístics que dissenyen fossin sostenibles.

També sembla que la sequera creditícia desfermada últimament sigui cosa dels bancs Ianquis; Que la fera del capitalisme salvatge que depreda els recursos naturals quedi lluny de casa seva. Els 6.000 nous pisos construïts entre el Fòrum i la plaça de les glòries, (la majoria acabats i sense vendre), no sembla que hipotequin el futur de la banca escanyola, que el problema està causat pels consumidors que no consumeixen.
Doncs ja tenim culpable per a les dues sequeres: Els consumidors; en el primer cas per consumir massa aigua i en el segon per no comprar prou productes.
I entre sequera i sequera fem la travessia pel desert, sense ni idea d'on trobar un trist oasi i perseguint els mateixos miratges que fins ara.

Continuarem assedegats de solucions racionals i sense un sol esquitx d'assumpció de responsabilitats. El capitalisme, encara que no tant ferotge com el pintaven, no escarmentarà. Igual que en la fàbula de la granota i l'escorpí, està cantat que aquest conte acabarà malament.