dimarts, 13 d’octubre del 2009

12 d'octubre, res a celebrar!.

Han passat 517 anys del inici del major genocidi de la història. Es calcula que 60 milions d’indígenes americans varen pagar amb el preu de les seves vides el “glorioso descubrimiento” d’un continent que ja estava ple de gent.
Els supervivents a la creu i l’espasa, foren víctimes d’un espoli cultural, econòmic i de recursos naturals, que hauria d’avergonyir als descendents dels conqueridors. Però lluny d’això tenen la poca vergonya de treure pit, tot i omplint-se la boca dient “España”.


La tergiversació històrica és exageradament grotesca. Per començar, la bandera “rojigualda” té amb prou feines 200 anys d’antiguitat. Com que no s’entén un país o nació sense bandera, mal podia existir Escanya 300 anys abans de tenir llur tros de tela bicolor. Les tres calaveres de la mort, lluïen estendards castellans i lleonesos, pendons dels regnes a qui representaven.

Sota l’eufemisme de “descubrimiento” s’intenta amagar un saqueig sistemàtic de riqueses, que avui encara segueix parasitant llatinoamèrica. Multinacionals com Endesa foragita de les terres ancestrals als Maputxes, per fer negocis hidroelèctrics damunt el cementiri dels avantpassats dels indígenes. Telefòniques i Banestos financen mercenaris que mantenen les oligarquies escanyapobres en les poltrones dels diversos poders. Sàtrapes demagogs i dèspotes despietats continuen la feina colonitzadora, la que Colon va començar amb sacrosantes intencions cristianes.

Però com dèiem abans, encara són “legión” els que es vanaglorien de ser hereus polítics d’uns criminals moguts únicament per la cobdícia de conquerir “El Dorado” a canonades i foc. Cinc segles després, els valors de la “raza” dels conqueridors procuren dissimular la fúria mesetaria assedegada de sang indefensa, l’assassinat massiu d’éssers desprotegits davant els mosquetons i les lluents armadures dels nous cacics.

La rapinya organitzada dels materials preciosos fou prioritària des del primer moment. Diuen les cròniques de gent coetània, com frai Bartolomé de las Casas, que sols en les mines de plata de Potosí haurien mort 8 milions d’indis esclavitzats pels blancs addictes als vils metalls.

Solament individus prou desvergonyits com per creure’s amb el dret d’anar a arrabassar impunement els caladors de pesca somalis, i acusar de pirateria als antics pescadors (que estan tant desesperats com per enfrontar-se a una fragata militar amb una zòdiac, tres AK-47 i un parell de llençagranades atrotinats), poden estar tant malalts d’avarícia com per reivindicar tal bogeria transcontinental.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"Entraban los españoles en los poblados y no dejaban niños ni viejos ni mujeres preñadas que no desbarrigaran e hicieran pedazos. Hacían apuestas sobre quién de una cuchillada abría un indio por medio o le cortaba la cabeza de un tajo. Arrancaban a las criaturitas del pecho de sus madres y las lanzaban contra las piedras. A los hombres les cortaban las manos. A otros los amarraban con paja seca y los quemaban vivos. Y les clavaban una estaca en la boca para que no se oyeran los gritos. Para mantener a los perros amaestrados en matar, traían muchos indios en cadenas y los mordían y los destrozaban y tenían carnicería pública de carne humana... Yo soy testigo de todo esto y de otras maneras de crueldad nunca vistas ni oídas".

(Fray Bartolomé de las Casas (Brevísima relación de la destrucción de "las indias")

Anònim ha dit...

Doncs parlant de pirates:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/383498/index.php

Anònim ha dit...

Mireu també :
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/385217/index.php