diumenge, 27 de juny de 2010

Capitalisme de casino i pau de cementiri.


Les normes del tripijoc financer son el paradigma de la llei de l'embut. L'últim exemple demostratiu de que les diferències de tracte son sempre una qüestió de tamany, ha estat l'oferta d'amnistia fiscal que hisenda fa davant l'aparició casual de 3000 contes secrets en Suïssa.


Enlloc d'aplicar-lis directament el codi penal vigent i tancar-los preventivament en Can Brians, a l'espera de judici, se'ls hi dona un altre oportunitat. Els possibles 4 anys de presó queden doncs en un recàrrec del 20% del valor del defraudat ( diuen que uns 6000 milions d'Euros). Hi ha qui sempre tenen calculats tots els riscos de qualsevol inversió.

Mentre en Toronto, entre les reunions del G-8 i del G-20, diu que es gasten 1000 milions de Dòlars per a parlar d'austeritat. Els irresponsables que governen els països més poderosos del món, riuen i xerren entre còctels oficials i sopars de gala. El bon rotllet entre ells sempre és motiu “ de honda satisfacción” pels mercats internacionals i els opinadors del circ televisiu, que diuen que plou mentre se'ns pixa'n damunt.


En l'altre extrem, els febles sempre són criminalitzats. Un cruel exemple d'això és la culpabilitat públicament condemnada dels atropellats pel tren en Castelldefels. Segons sembla hi ha una normativa de disseny d'espais de pública concurrència que obliga a dues sortides com a mínim en tot espai on s'acumulin més de 100 persones. Si el pas elevat estava tancat i sosl hi havia el soterrat com única sortida, i ja ho havia advertit una regidora des del consistori, la pregunta és: Que fan les càmeres dels méSS merda a la cacera d'usuaris de RENFE que creuïn incorrectament les vies? Que potser porten comissió de les multes esperpènticament elevades? ( entre 6000 i 30.000 Euros!!!)

Les estacions de Metro del barri de poblenou (línia 4) sols tenen una sortida al carrer. Si la propera revetlla, algú carregat de material pirotècnic, tingués una malaurada ensopegada amb una burilla mal apagada, per on fugiríem els usuaris i les usuàries? Quines multes haurien de pagar els directius de T.M.B. Davant d'aquesta imprudència?


El capitalisme de casino ens dona sempre el pitjor joc, amb cartes que no lliguen i sense roses. Però de la ma del mestre Ovidi, trencarem la baralla; canviarem la partida, quebrant la banca. Anirem d'oros i copes, amb reis i asos; i amb dos cavalls per córrer, quan pintin bastos!


Text de Joan Marca i poemes visuals de Joan Brossa.

1 comentari:

Anònim ha dit...

http://www.llibertat.cat/content/view/9771/1/