dimecres, 30 de juny del 2010

Txapapot químic o oracle de Delfos?

























Davant la científicament inexplicable aparició de txapapot artístic dins del suposat llac del parc central, reconeixem amb humilitat la nostra ignorància metafísica. Encara que els incrèduls i d'altres gents de poca fe, puguin acusar a l'ajuntafems de realitzar experiments amb substàncies estranyes a la salut dels ciutadans, nosaltres comencem a creure que alguna energia tel-lurica desconeguda hi ha d'estar relacionada. La naturalesa d'aquest fenomen va més enllà que un vulgar vessament incontrolat. El mismísim "pitoniso Ritxi", antic partidari de la lectura dels posos del marro del cafè, va preveure la imputació de'n Garcia-Bragado, "ànima pater" del 22@ i les seves requalificacions de plusvàlues estratosfèriques, només de veure el xup-xup amarronat que sorgia del fons.


Potser que tant sols sigui qüestió de casualitat el paral-lelisme més que metafòric de la putrefacció del líquid estancat amb el miratge del oasi català. Però igual que l'existència d'un rellotge implica la necessitat d'un rellotger que l'hagi creat, les formes artístiques que el txapapot adquireix i l'equilibri cromàtic del conjunt ha d'ésser forçosament un missatge d'algun ent superior. Aquesta inodora manca de pudor, encara que la remenis amb un bastó, no passa desapercebuda a cap ànima sensible.

Però si amb els casos Pretòria i Palau, l'aspecte del suquet és el fotografiat, com respondrà l'oracle quan la resta de merda comenci a surar? Si mai van a judici la construcció del hotel vela, la destrucció de Can Ricart, la requalificació del miniestadi.... del toll fangós sorgiran focs d'artifici? O algun monstre mutant transgènic que devora rà als seus creadors? S'accepten apostes!