Entre la mani del dissabte i el circ futbolero de diumenge, l'autèntica novetat noticiosa està passant inadvertida: Aquesta vegada, a diferència de fa dos anys, no hi ha notícies del cap de la guàrdia urbana barcelonina.
Aquella bonica polèmica de si va ser una pilota de goma dels mossos o una Pallissa del macarra d'un puticlub, qui li va trencar la melsa, enguany no es repeteix. Els ferits d'aquesta última celebració no tenen la notorietat mediàtica del "senyor" Xavier Vilaró, treien-li categoria als incidents.
El que si que és novetat, són els 6000.000 Euros que cada jugador rojigualdo cobrarà dels nostres impostos, com a prima per la gran gesta. També sorprèn la nova moda holiganera de cremar arbres, que lliga molt bé amb la tradició mesetària de "terra cremada", iniciada l'any 1707 en Xàtiva ( alies "la socarrada") pel primer Borbó. El dubte que ens sorgeix és si amb els 60 milions d'Euros que cada dia ens manlleven en impostos que no tornen ( sols al principat), hi haurà prou per a pagar-lis la festa, o si malauradament, caldrà que paguem més, a la vista dels esdeveniments i les despeses derivades.
Qui paga el posar una pantalla gegant?
Qui paga les despeses de reposar l'arbrat?
La nostra nació, atrapada entre un final dramàtic i un drama sense final, continua caminant en cercles i amb una pota ranca. I som on som, més val saber-ho i dir-ho. I assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renuncies, que va dir el mestre Martí i Pol.
( fotos de Jordi Borras en vilaweb )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada