Pel que respecte al Palau, les mateixes institucions públiques que, durant els lustres en els quals l'espoli succeïa miraven cap un altre banda, fan ara un exercici d'hipocresia amb un nivell digne de rècord Guinnes. Els polifacètics protagonistes d'aquesta òpera bufa, aprofiten els entreactes per a canviar de disfressa, bo i pretenent ésser jutge i part sense desafinar gaire.
Però els actors d'aquesta escenificació barata ja els tenim massa vistos. “Casualment” la majoria d'ells ja estigueren involucrats en l'enderroc arquitectònic de Can Ricart. Tan la conselleria de cultura de'n Tresseras com l'ajuntafems de'n Garcia Bragado & compani, ja haurien d'estar davant d'un tribunal per un presumpte delicte de destrucció del patrimoni històric, si se'ls apliqués l'actual codi penal vigent.
És evident que la confiança en l'actual poder judicial per impartir justícia i condemnar als responsables, està més pansida que els brots verds que germinaven en l'horitzó econòmic zapaterista. L'oasi d'aigües pútrides i els miratges democràtics, (que com ombres xineses en la caverna mediàtica catalana pretenien substituir la realitat de les coses), són percebuts cada volta amb més claredat com un insult a la intel·ligència de la ciutadania. El “cargol” encarregat de perseguir delictes no es dona gaire presa per a guanyar-se l'enciam, que li paguem entre totes amb els nostres impostos.
Qui s'ha embutxacat els més de 35 milions desapareguts?
Quins vassallatges rendien les titelles “Yogui” Millet i “Bubu” Montull?
On són les plusvàlues en les requalificacions del 22@?
Quan començaran a detenir als capos veritables de la màfia politico-bancaria?
Com es pot tolerar que les mateixes guineus heretin sempre la custodia del galliner?
Perquè ens hem de creure les noves mentides dels vells xarlatans?
Restem a l'espera de respostes a les preguntes realment transcendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada