Ahir s'acomiadaven del càrrec, (sense càrrec de consciència que valgui), alguns dels kaleborroquistes de despatx i corbata que tanta violència immobiliària han causat contra la nostra societat. En Paquito Narvaez, àlies el padrí de l'excavadora, confessava desacomplexadament haver exercit d'alcalde del districte i no de regidor. El cacic de sant Martí deixa darrera seu un arxiplièlag de solars i descampats, com cicatrius mal tancades en els teixit econòmic, que visualitzen l'especulació que ha peixat.
Per a mostra, les fotos adjuntes de la cantonada del carrer Taulat amb el carrer Sant Francesc, on uns dipòsits sospitosos d'amagatzemar qualsevol substància industrial, estan abandonats a la intempèrie, posiblement contaminant l'ecosistema de les veïnes que viuen a la vora. no hi ha cap inspecció municipal que s'encarregui d'exigir responsabilitats ecològiques si algun abocament "accidental" per la corrosió del metall s'allibera al medi ambient urbà.
Un altre acomiadat de la regidoria, en Garcia Bragado, potser acabi pagant amb pena de presó el seu pas pel consistori. Però tenint en conte que qui el jutja és l'autoanomenada justícia de l'estat escanyol, no alberguem gaires esperances de veure el moment en que entri en Can Brians per una temporada.
Tampoc la Imma repeteix en la poltrona. Plorava per deixar la feina com si fos una víctima del desnonament bancari que afecta cada cop a més famílies. La planificació urbanística d'inflament de la bombolla que va votar, bo i voleiant consignes "antisistema" des del 10.000 Euros mensuals de sou i el cotxe amb xofer oficials, deixa el llistó del lerrouxisme en un nivell difícil de superar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada