Solidarita​t amb les encausades pel desnonamen​t del Clot

El passat 25 de juliol 2011 vam tornar a patir la impunitat d'aquest injust sistema. vídeo: "Desallotjament al Clot" . Aquell dia, un nombrós grup de veïnes del Clot-Camp de l'Arpa i d'altres zones de la ciutat ens vam concentrar davant la llar de l'Eliseo, la Verónica i els seus tres fills per tractar d'impedir que els fessin fora de casa seva. Un desnonament més, d'entre els centenars que es produeixen diàriament. Una nova demostració de força per part d'aquells que, dia a dia, ens condemnen a patir misèria i precarietat; d'aquells que ens desnonen i ens desallotgen per seguir enriquint-se a costa de la nostra suor.

Com a conseqüència de la brutal operació policial d'aquell dia, algunes persones van resultar ferides, gairebé 40 persones van ser identificades i denunciades pels mossos d'esquadra, i una persona detinguda.
Actualment, 34 persones es troben imputades per diferents faltes i delictes (resistència, desobediència i atemptat a l'autoritat).
Malgrat haver perdut casa seva i gran part de les seves pertinences, l'Eliseo i la Verónica no han perdut la força i, durant aquests temps, han continuat lluitant per aconseguir un pis al barri i reclamar un lloguer no abusiu, comptant amb el suport actiu dels veïns i veïnes del barri.

Però sabem que aquest no és un cas aïllat.En aquest anys i mitg s´han seguit donant situacions de brutalitat policial contra les persones solidàries concentrades per aturar desnonaments, detingudes a les dues vagues generals, a manifestaciones, concentracions; la repressió en forma d´identificacions i multes ens criminalitza diàriament als nostres barris, viles, ciutats... …
Perquè la repressió és la resposta del poder davant la creixent conflictivitat social. Perquè ens comencen a tenir por, al mateix temps que nosaltres la perdem. Perquè estem refent les xarxes de solidaritat als barris, estem okupant edificis, places i carrers, estem desobeïnt, negant la seva autoritat i construint alternatives. Davant de tot això, a ells només els queda reprimir qualsevol resposta per continuar apuntalant un sistema que ens ofega. Perquè volen que la por ens paralitzi, que tornem a sentir-nos soles.

Des del barri, pobles i ciutats seguim dient que la nostra justícia no entén que existeixin habitatges buits al mateix temps que les nostres veïnes són desnonades; seguim dient que quan les seves lleis són les nostres misèries tenim tota la legitimitat per actuar; que quan la resposta del poder és la repressió, hem de respondre amb solidaritat i suport mutu.

Des del barri seguirem assenyalant i combatent els culpables, aprenent a autodefensar-nos de tots els abusos que patim quotidianament. Simplement, el regust d’aquella derrota ens ha de servir per ser més fortes.

Al barri… ni oblidem ni perdonem!!!