Decreixement: De grat o per força!

La fal·làcia del creixement econòmic indefinit, en un planeta on els recursos són limitats, s'estavella estrepitosament contra el mur de dura realitat. L'estafa piramidal i faraònica (mal anomenada crisi), amb la que topa de nassos tota il·lusió de futur, emergeix de l'oceà de mentides com iceberg titànic que ens condemna a un naufragi anunciat. La mamella de la Patxamama ja no raja. Mentre, l'orquestra mediàtica continua entonant valsos neoliberals, polques parlamentàries i balls de bastons descoreografiats.

Enfront d'això, nosaltres us proposem d'informar-vos mitjançant la magistral xerrada del catedràtic Carlos Taibo en la universitat de Toledo:
 http://www.youtube.com/watch?v=jtIBh_VSQa4

I un cop informades, posar-vos les piles i implementar els diferents processos amb múltiples accions concretes. Des de fer-se sòcia de una A.M.A.P. com La Unió del Poblenou i/o participar d'algun hort indignat del barri, associar-se a la Cooperativa Integral Catalana i/o l'Auera Social, fins recolzar accions més puntuals com la que s'esdevindrà el proper Dissabte en la Verneda. Convoca la Xarxa Comunitària:

3a TARONJADA RESILIENT!! COL.LABOREM AMB SANT MARTÍ LA VERNEDA EN TRANSICIÓ.
QUEDEM DISSABTE 2 DE MARÇ A LA PLAÇA SOLEDAD SOLEDAD GUSTAVO A LES 11h. PER FER COLLITA DE TARONGES ALS ARBRES DEL BARRI QUE FAREM SERVIR PER FER UNA MELMELADA BONÍÍÍÍÍSSIMA!! TOTES CONVIDADES!!!
Plaça Soledad Gustavo: Entre Selva de Mar i Julian Besteiro. Darrera de la xurreria que hi ha al costat del bingo de la Rbla. Guipuscoa. Metro Sant Martí L2.

La mateixa tarda de Dissabte, a les 18h en l'Aurea Social  ens explicaran que és això del Permablitz i gaudirem un concertet en directe, recital de poesia, menjar i beure i bona gent....

La Nave Espacial, amenaçada de desalotjament.

Una de les vergonyes culturals més grans d'aquesta dècada en la nostra ciutat ha estat el maltractament municipal sistemàtic als i les artistes de circ. L'amalgama pseudoanrko de la faràndula fonambulsta i cabaretera, nòmada i transhumant, mestissatge de lo políticament incorrecte i la transgresió de la lògica capitalista, és i ha estat molt mal vista pel consistori de la millor botiga del món.

En el nostre sofert barri del Poblenou, hem sigut testimoni de dues mostres d'aquest empobriment social i de la pèrdua d'una riquesa humana irrecuperablement irrepetible. La primera d'aquestes astracanades cafres la protagonitzà l'exconseller d'interior d'Iniciativa per Catalunya, El "Hippyflowers" Joan Saura, en foragitar a La Makabra del nostre recinte de Can Ricart, en benefici de l'especulació immobiliària que tantes vegades hem denunciat des d'aquest blog. La segona, el desalotjament de l'antic C.S.O.A. Artkatraz, al Carrer Almogàvers, del que també vàrem parlar abastament en el seu dia.
Ara sembla que volen rematar la trilogia, i a La Nave Espacial la volen condemnar a patir el mateix destí que llurs anteriors companyes. Però la destrucció d'aquest patrimoni "intangible" perjudica greument al veïnat, per "enriquir" económicament als traficants urbanístics, generadors dels allaus de misèria (en el sentit més ample del terme) que ens han colgat el futur sota tres pams de merda.

La bona gent que se curra festivals tant guapos com el del Pobrenou, haurà de marxar del nostre entorn, a la recerca d'una localitat prou intel·ligent com per a conservar  el regal de la seva existència. Un present com el que ens fan cada dia les malabaristes ditxaratxeres de La Nave Espacial, honrant les naus industrials abandonades amb la seva presència creativa i recreativa. No ens podem permetre el luxe de tornar a perdre-les per tercera volta, pel major profit lucratiu dels responsables d'això que en diuen crisi.

Que el bosc de corrupció no ens amagui l'arbre de Can Ricart.

La densitat dels esbarzers i de les enfiladisses que conformen el tupit sotabosc de les corrupcions no deixen passar la llum del sol. Literalment, no n'hi ha pas un sol pam de net en quilòmetres al voltant. La llista de "presumptes" (que ho neguen tot) i d'imputats (que "casualment" passaven per allí) va des de la sacrosanta institució monàrquica fins la més alta judicatura, i des de la presidència de la patronal fins els sindicats majoritaris (que, entre d'altres coses i com a tall d'exemple, estaven representats en el patronat de Caixa Catalunya mentre la presidia un "suposat" cleptòman del calibre de Narcís Serra i amb el seu silenci eren còmplices necessaris de la seva posterior bancarrota).

Entre aquest quatre punts cardinals de la geografia corrupte que magnetitzen el Nort de totes les brúixoles, tenim un triangle de les Bermudes (Atapeït de sobres, I.T.V.'s, casos Palau, i requalificacions urbanístiques diverses o vàries). Orientar-se i avançar sense moure's en cercles, dins d'aquesta selva curulla d'escurçons i sangoneres, no resulta gens fàcil.

El punt de referència d'aquest blog ha estat (Fins ara) l'escandalós cas de la destrucció de l'antic recinte fabril de Can Ricart (i rodalies), a mans de l'especulació immobiliària. Així que serem tant originals que girarem l'esguard cap els orígens, i mirarem que s'ha n'ha fet de la qüestió i del que l'envolta.

Un recinte fabril com el de Can Ricart enderrocat, per enriquir al Marquès de Santa Isabel amb una plusvàlua de 109 milions d'Euros. Una teòrica casa de les llèngues, que ha mantingut amb desenes de milions de diners dels nostres impostos a trepes, paràsits i xupons, per a literalment no concretar-se en res de res!!!!.  Llocs de treball, espais de creació artística i patrimoni arquitectònic, sacrificats a la totpoderosa deessa de la bombolla.

Però també en la vorera d'enfront, les coses són tallades pel mateix patró:

Durant l'estiu del 2010, l'amic Rafael del Barco Carreras explicava en el seu blog l'escandalós inici de Diagonal Mar
http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2010/08/john-rosillo-la-primera-piedra-de.html
Nosaltres, en la primavera del 2011 seguint l'assumpte, tenim publicat com va afectar al veïnat en:
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html
però en el 2004 ja hi havia el vídeo dels afectats, denunciant el seu cas, en:
http://www.desorg.org/media/video/flv320x240.php?file_id=334&project_id=1088

Amb tot això, cap policia, ni jutge, ni fiscal, ni periodista, ni partit politic amb representació parlamentària, ni entitat del barri o similar, va iniciar una sola investigació que conduís a tancar ningú a la presó!

Tampoc ningú està encausat pel bunyolític parc central del Poblenou, ni pel lamentable nyap de la plaça de les Glòries o pel ruïnós edifici públic del Fòrum. Caldrà que una examant despitada pategi el munt de merda del 22@ o que un expolicia sigui acomiadat sense finiquito d'alguna agència de detectius privats i entregui dossiers a discreció. Però potser llavors ja hagin caducat les penes i prescrites les multes, o arribi un indult incestuós, o un acord prostitutiu entre les dues parts putatives de ser amancebades....

El genocidi econòmic no coneix treva.

Avui, desgraciadament, tornem a tenim novetats luctuoses en front econòmic:
Mentre en l'illa de Mallorca es suiciden dos jubilats que estaven a punt de ser desnonats de casa seva per impagament, en la comunitat autònoma de la Catalunya central, directius de caixa Penedès robaren 31'6 milions d'euros per tenir una còmoda pensió.

Però, per si amb això no en tinguessim prou, en el front judicial........

Mentre a l'Enric Duran li demanen 8 anys de presó per deixar en evidència els tripijocs crediticis de la banca, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, considera que no havia de ser ella qui denunciés el suposat cas s'emblanquiment de diners per part de Jordi Pujol Ferrusola (i es queda tant ample)!!!!

En la nostra guerra de cada dia, sembla clar que aquella fàbula d'Alí Baba i els 40 lladres, era un simple conte per a nens, comparat amb la terrorífica realitat bèlica en la que ens ha tocat malviure.

 Amalgamant el camarot dels germans Marx amb la matança de Texas, dibuixariem un esboç cinematogràfic mig estrafet de sang i sutge, qual retrat robot de la consciència social imperant que ens rossega aclaparadorament.

Una nova víctima mortal del terrorisme inmobiliari.

Francisco Lema Bretón, ahir al matí ja no va poder resistir-ho més. En tornar de deixar sa filla de 8 anys en l'escola, va recollir el correu de la bústia, va pujar al pis, i en veure que hisenda li reclamava 22.000 Euros d'impostos per l'habitatge del que ja havia fet dació en pagament, amb la carta a la ma va saltar pel balcó avall.

L'estiu de l'any passat ja va fer un intent de suïcidi, tallant-se parcialment el coll davant la sucursal bancària que el desnonava. Després va denunciar la seva situació econòmica i familiar en aquest esgarrifós testimoni videogràfic titulat "con la sangre al cuello", que li servirà d'epitafi:

http://www.youtube.com/watch?v=fUsZ45u1Nsw&feature=player_embedded

En Fran era activista de la plataforma Stop desaucios de Córdoba. Massa bona persona per fer-lis mal a ningún dels responsables polítics o econòmics de la seva situació desesperada, una alienació produïda pel col·lapse l'ha abocat a morir esclafat en colpejar la vorera des d'un quart pis.

És més que obvi que aquest crim econòmic té uns quants còmplices necessaris. Tant evident com que cap d'ells enfrontarà càrrecs davant d'un jutge. Mentre tant, pocavergonyes com en Duran i Lleida tenen la barra de afirmar que en Mariano el "Sobrecogido" no cobra suficient sou i que se sent amenaçat per les paraules de l'Ada Colau en el congrés "de los imputados".

A l'hora, el web del corruptòmetre estatal se surt d'escala i no té prou capacitat per incloure l'allau de casos que el desborda. La corrupció és la sang del sistema cleptocràtic i l'aire dels seus pulmons.

On ets, Democràcia?

On ets Democràcia? Ningú et veu enlloc!

No sents les nostres veus atronadores, que et parlen entre perills?

T'has desentés d'escoltar als teus fills?

ADEU, "DEMOCRÀCIA", ADEU!!!

Imatges televisives que demostren que els MoSSos falsifiquen informes policials per a criminalitzar manifestants: http://www.youtube.com/watch?v=5XUmIqjwLto

La fiscalia demana 18 mesos de presó per un manifestant que denunciava per tortures als MoSSos d'esquadra: http://www.publico.es/450190/la-fiscalia-pide-ano-y-medio-de-carcel-para-el-joven-que-denuncio-a-los-mossos-por-tortura i l'esfereidor testimoni del manifestant detingut, de com van anar les tortures en: http://www.youtube.com/watch?v=kEtWhf9WMrk&feature=youtu.be

Això de que "callis i estiguis com ausent", els hi agrada tant als tertulians de TV3, que et defineixen com "Estat de dret" :-(

La sabata d'Ada Colau

La lluita per la justícia social de la gent com l'Ada Colau mereix tot el nostre reconeixement. Des d'en Jon Idigoras als anys 90, cap representant electoralment elegit en les urnes havia dit en el parlament escanyol tantes veritats en la cara dels corruptes com ha fet ella.

http://www.youtube.com/watch?v=LtNBnc6khHg&feature=youtube_gdata_player

Els responsables de deixar el país i l'estat hipotecats per les properes dècades, mentre ells s'enbutxacaven inmoralment sumes multimilionàries, tenen la poca vergonya de "victimitzar-se" dient que són objecte d'amenaces per part de qui els assenyala amb el dit i verbalitza el dessig de llençar-lis sabates. L'Ada ho va fer més aviat al estil de Nikita Khrusxov, quan el cos li demanava quelcom més semblant a lo de Montazer al Zaidi.

Doncs dedicat a la dignitat "artística" de les sabates de les grans persones com l'Ada, desgastades de tant xafar carrer per defensar el dret bàsic de l'habitatge per a la gent, us deixem amb el magnífic poema de Palau i Fabre (llegit magistralment per l'Emili Manzano)

http://www.youtube.com/watch?v=D-2_dyOWykU

A continuar trepitjant fort, amb passa ferma! I ens veiem el dia 16 de Febrer a les 17h en plaça Universitat, per a seguir caminant plegats :-)

Massa sobres per alguns que no han enganxat mai segell!

 

Dedicat amb tot el nostre "carinyu" als sobres del 22@ que encara estan per investigar. Però també als que ja coneixem "sobradament", tot i que sembla que no són delicte, com ara el repartiment d'ordinadors portàtils que industries de la guerra com Indra feren a diferents entitats del barri, fins a càrregs de directiu en TMB amb 75. 000 Eurakos/any per "algun" exregidor del districte de Sant Martí de Provençals.

Per poder anar tirant, entre tant de xoriço!

El refraner popular és extraordinàriament ric en metàfores, recollint savis consells per a solucionar tota mena de situacions dificils, en aquesta vall de llàgrimes en la que ens ha tocat de malviure.

Però no és que nosaltres volguem donar males idees a ningú,noooo. Malahoradament, la universitat del carrer ja s'encarrega de repartir masters en sense sostre, postgraus en desnutrició i doctorats en precarietat laboral...

Deixem de somniar truites i agafem la paella pel màneg!

La situació actual és demolidorament inefable!

Es fa cada dia més difícil de païr tot el que bull en l'olla podrida institucional.

La realitat social ens supera i ens desborda. Esperpèntic i grotesc són localitats que s'han quedat tres pobles endarrera.

Quan el nivell de tota cosa dita al respecte es veu ampliament sobrepassat pels aconteixaments, quan el transatlàntic postfranquista s'estavella contra l'iceberg de la corrupció sistèmica, quan tant sols ens ofeguem els de sempre mentre els timoners del vaixell estan enfonsats en la merda fins a més amunt de les orelles però neden i salven la roba, ens manquen adjectius qualificatius per a intentar descriure la magnitut de la tràgèdia del naufragi moral que ens envolta.

Quatre imatges expliquen millor que mil paraules com tenim de xungo el pati :-( !!!

Potser que qualsevol nit, un amotinament com el del cuirassat Potenkim faci esclatar la sala de calderos i potatges xoriceros a l'aroma de finos Euros.