Es fa cada dia més difícil de païr tot el que bull en l'olla podrida institucional.
La realitat social ens supera i ens desborda. Esperpèntic i grotesc són localitats que s'han quedat tres pobles endarrera.
Quan el nivell de tota cosa dita al respecte es veu ampliament sobrepassat pels aconteixaments, quan el transatlàntic postfranquista s'estavella contra l'iceberg de la corrupció sistèmica, quan tant sols ens ofeguem els de sempre mentre els timoners del vaixell estan enfonsats en la merda fins a més amunt de les orelles però neden i salven la roba, ens manquen adjectius qualificatius per a intentar descriure la magnitut de la tràgèdia del naufragi moral que ens envolta.
Quatre imatges expliquen millor que mil paraules com tenim de xungo el pati :-( !!!
Potser que qualsevol nit, un amotinament com el del cuirassat Potenkim faci esclatar la sala de calderos i potatges xoriceros a l'aroma de finos Euros.
Potser que qualsevol nit, un amotinament com el del cuirassat Potenkim faci esclatar la sala de calderos i potatges xoriceros a l'aroma de finos Euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada