divendres, 15 de febrer del 2013

Que el bosc de corrupció no ens amagui l'arbre de Can Ricart.


La densitat dels esbarzers i de les enfiladisses que conformen el tupit sotabosc de les corrupcions no deixen passar la llum del sol. Literalment, no n'hi ha pas un sol pam de net en quilòmetres al voltant. La llista de "presumptes" (que ho neguen tot) i d'imputats (que "casualment" passaven per allí) va des de la sacrosanta institució monàrquica fins la més alta judicatura, i des de la presidència de la patronal fins els sindicats majoritaris (que, entre d'altres coses i com a tall d'exemple, estaven representats en el patronat de Caixa Catalunya mentre la presidia un "suposat" cleptòman del calibre de Narcís Serra i amb el seu silenci eren còmplices necessaris de la seva posterior bancarrota).
Entre aquest quatre punts cardinals de la geografia corrupte que magnetitzen el Nort de totes les brúixoles, tenim un triangle de les Bermudes (Atapeït de sobres, I.T.V.'s, casos Palau, i requalificacions urbanístiques diverses o vàries). Orientar-se i avançar sense moure's en cercles, dins d'aquesta selva curulla d'escurçons i sangoneres, no resulta gens fàcil.
El punt de referència d'aquest blog ha estat (Fins ara) l'escandalós cas de la destrucció de l'antic recinte fabril de Can Ricart (i rodalies), a mans de l'especulació immobiliària. Així que serem tant originals que girarem l'esguard cap els orígens, i mirarem que s'ha n'ha fet de la qüestió i del que l'envolta.

Un recinte fabril com el de Can Ricart enderrocat, per enriquir al Marquès de Santa Isabel amb una plusvàlua de 109 milions d'Euros. Una teòrica casa de les llèngues, que ha mantingut amb desenes de milions de diners dels nostres impostos a trepes, paràsits i xupons, per a literalment no concretar-se en res de res!!!!.  Llocs de treball, espais de creació artística i patrimoni arquitectònic, sacrificats a la totpoderosa deessa de la bombolla.

Però també en la vorera d'enfront, les coses són tallades pel mateix patró:

Durant l'estiu del 2010, l'amic Rafael del Barco Carreras explicava en el seu blog l'escandalós inici de Diagonal Mar
http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2010/08/john-rosillo-la-primera-piedra-de.html
Nosaltres, en la primavera del 2011 seguint l'assumpte, tenim publicat com va afectar al veïnat en:
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html
però en el 2004 ja hi havia el vídeo dels afectats, denunciant el seu cas, en:
http://www.desorg.org/media/video/flv320x240.php?file_id=334&project_id=1088

Amb tot això, cap policia, ni jutge, ni fiscal, ni periodista, ni partit politic amb representació parlamentària, ni entitat del barri o similar, va iniciar una sola investigació que conduís a tancar ningú a la presó!

Tampoc ningú està encausat pel bunyolític parc central del Poblenou, ni pel lamentable nyap de la plaça de les Glòries o pel ruïnós edifici públic del Fòrum. Caldrà que una examant despitada pategi el munt de merda del 22@ o que un expolicia sigui acomiadat sense finiquito d'alguna agència de detectius privats i entregui dossiers a discreció. Però potser llavors ja hagin caducat les penes i prescrites les multes, o arribi un indult incestuós, o un acord prostitutiu entre les dues parts putatives de ser amancebades....

1 comentari:

POBLENOU.ORG ha dit...

POBLENOU.ORG
El solar de Can Ricart: un marquès i tres bancs

http://www.poblenou.org/2013/02/el-solar-de-can-ricart-un-marques-i-tres-bancs/