dissabte, 28 de gener del 2012

On estaran les teules?

L'any passat, can Ricart va patir un espoli descarat de milers de teules de més de 150 anys d'antiguitat. Veure les fotos del procés clicant aquí.


En el ple municipal d'ahir Divendres, i segons ens informa La Vanguàrdia ( diari que últimament sembla pendre's seriosament la problemàtica de Can Ricart) un dels responsables de deixar les naus sense sostre es queixava de la situació que quan ell governava, va provocar. La hipocresia elevada a nivell estratosfèric!

Diu que només el Ministério de indústria ha posat 22 milions d'Euros en el fallit consorci de la casa de les llèngues: Quan hauran posat l'ajuntament i la Generalitat? Es fa evident que el forat econòmic que el fracassat consorci deixa darrera serà més gran que el "presumpte" desfalc del Palau de la música!

Com aniria l'economia si el abans esmentat Ministério hagués invertit els diners públics en defensar els 250 llocs de treball que el 22@ ens va sostreure?

dijous, 19 de gener del 2012

La tragèdia immobiliària i la comicitat consistorial.

El drama de l'especulació urbanística arriba molt més enllà dels afectats per una hipoteca que no podran pagar mai, com deixen en evidència un munt de fets que ens encerclen a diari. Mentre, el "nostre" regidor de districte cobra una pasta gansa en dietes i complements de sou que surten de les nostres butxaques.
Fins i tot diaris tant poc sospitosos de ser subversius com La Vanguàrdia, comencen a parlar de bombolla immobiliària i especulació urbanística, deixant oberta la possibilitat de que tot plegat tingués a veure amb això que en diuen crisi. QUI ELS HA LLEGIT I QUI ELS LLEGEIX!
No deixeu de veure l'article de l'estat de can Ricart publicat avui en la versió digital.





Un altre que canvia de `línia editorial és l'actual alcalde de Barcelona. El "senyor" Trias, quan era en l'oposició municipal, defensava en un article en El País Salvar sencer can Ricart. Ara que te la vara consistorial i tal, el patrimoni arquitectònic del nostre barri cau a bocins, sense que se li conegui gaire preocupació.
Davant el vodevil tragicòmic que es representa, perquè no canviar als protagonistes per actors profesionals? Es donaria conta gaire gent?.

dimarts, 17 de gener del 2012

El mausoleum del mal-urbanisme

El ministério de Fomento escanyol pot acabar fent en can Ricart el "museo nazional de arquitectura y urbanismo". Sembla que des de Habitat urbà els hi han ofert, o si més no, això asseguren els de "El Periódico".
No podem negar que la qûestió té recotxineo, i si es fes com a model del que no s'ha de fer, fins i tot podríem arribar a estar-ne a favor. Quin millor exemple per visualitzar les barbaritats planificades en nom de la bombolla immobiliària, l'economia especulativa i l'ingenyieria financera que l'antic recinte fabril?. Ja veiem l'entrada decorada amb una escultura dedicada al pelotazo no futbolero, amb la llegenda: Requalitica i guanyaràs! També guarnirien molt l'invent unes guirnaldes de "3%" indicant la ruta a seguir fins la caiguda a un pou sense fons.
Però per tal de deixar-ne aclarides les intencions, haurien de anomenar-lo el mausoleum del mal-urbanisme. Un lloc on penjar les imatges dels responsables de cap per baix i que fos espai d'escarni, i on els autors intelectuals de la destrucció del patrimoni històric estiguessin complint la segûent condemna: Que reconstruissin amb els mateixos mitjans de 1853 les naus enderrocades.
Així, el festí pantagruèlic amb el que s'han engreixat com porcs durant els últims anys, els hi passaria la corresponent indigestió a ells també, i no tant sols a nosaltres.

diumenge, 15 de gener del 2012

Imatges de vida i espectres de mort.


Avui hem fet una volta per la part privada de l'antic recinte fabril de Can Ricart, bo i fent un safari fotogràfic. El resultat el podeu veure en el Facebook de l'A.V.
A principis d'any 2012, l'aparença de la part privada de can Ricart és encara més deplorable, si cap, que l'aspecte que ofereix la part pública. Hem tret el cap dins del que queda del sistema soterrat de transmissió energètica, hem retratat uns grafiters en plena creació, els grafitis de fa anys, l'antic despatx dels tallers Iracheta,.....I no podem evitar fer la comparació de quan en els seus tallers hi havia economia productiva que creava llocs de treball. De quan en Vicent laborava al peu del canó......
La història dels tallers Iracheta és molt representativa de com han anat les coses. Els varen fer fora de les naus que portaven 35 anys llogades, pagant "religiosament" tots els mesos fins que els plans urbanístics requalificaren els terrenys, els hi aplicaren la llei d'arrendaments urbans i els feren fora sense cap indemnització. Moure la maquinària de precisió i tornar-la a calibrar costava més de 60 milions de les antigues pesetes, que havien de pagar de la seva butxaca. En Vicent va escriure, dessesperat, al llavors ministre d'indústria ( un tal Montilla, que amb el temps va arribar a presidir la Generalitat principatina) per explicar-li que es veia abocat a tancar una industria puntera amb més de 35 treballadors. La resposta d'aquest ministre va ser que ell no tenia competències al respecte, perquè l'aplicació de la L.A.U. era cosa d'un altre finestreta.
En Vicent va haver de tancar perquè un marqués s'embutxaqués una plusvàlua requalificatòria, beneïda pel tripartit i consagrada per la resta de partits amb representació parlamentària. Un any més tard, moria consumit pel disgust de l'estafa "legal" a la que la suposada democràcia l'havia condemnat.
Dificilment descansarà en pau el nostre antic company de plataforma Salvem Can Ricart", si des d'on sigui veu com l'oblit fa complicitat d'omissió. Per això publiquem un parell de fotos de quan era viu i combatiu en l'any 2006. Les comparem amb el mateix lloc aquest matí i no afegirem res més que una gran abraçada al seu record.

dimecres, 4 de gener del 2012

Fotos d'ahir i d'avui.

Avui hem fet un safari fotogràfic per la part pública de can Ricart ( la que està declarada be cultural d'interès nacional). El resultat són un centenar d'imatges penjades en el Facebook de l'aavv.

Ja no hi ha cap cos de seguretat privada que "apatrulli" l'antic recinte fabril. Les naus que estan destinades al museu de historia de la ciutat de Barcelona acumulen una càrrega de foc que fa esgarrifar. En el que tenia que ser la futura casa de les llèngues, s'amuntega pols i fulles mortes, entre portes tapiades i sostres inexistents. Les herbes i els arbustos arrelen fins i tot en els marcs de les finestres.....

Farem la comparació amb una foto del 2005, on l'actual regidor del districte "senyor" Eduard Freixas, feia barricada, colze amb colze, amb els treballadors de les empreses que l'especulació urbanística tripartita va foragitar dels seus llocs de treball (per crear una bona plusvàlua que embutxacar-li al marqués).

QUE ESTÀS FENT ARA, TROS D'HIPÒCRITA, PER RECUPERAR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, ELS LLOCS DE TREBALL O ELS ESPAIS DE CREACIÓ ARTÍSTICA? La resposta és un enorme buit enmig del nostre barri, bo i dient que la culpa la té la crisi.......

diumenge, 1 de gener del 2012

Feliç any de la fi del món.

Diuen els auguris més pessimistes ( aquells que acostumen a encertar-la quasi sempre) que amb el solstici d'hivern del 21-12-2012 s'acabarà el món tal i com el coneixem. Hi ha d'altres teories que asseguren que de les cendres d'aquesta "civilització" renaixerà com au Fènix un nou estat d'esperit col·lectiu.

Segons les profecies maies, el 2012 o arriba la fi del món o comença una nova era superior de saviduria i de coneixement... així que aquest any, o s'acaba el món, o s'acaba la tele-escombreries d'una vegada, es bombardejan els paradisos fiscals i tanquem en la presó als dirigents del fons monetari internacional ( i alguns altres que porten temps fent mèrits). En pocs mesos sortirem de dubtes.