dijous, 5 de març del 2015

Volem Can Ricart hortícola i musical !!!!


Avui estrenem "l'Issuu" de Can Ricart, amb una proposta constructiva: Fer una escola de música i bucs d'assaig per a grups del barri en les naus que ocupava Industries Iracheta.

 Es tracta d'un Projecte final de carrera d'arquitectura, d'en Marc Nebot. Podeu veure un resum d'aquest interessant treball, puntuat amb un 8 ( Notable alt) pel tribunal que l'examinava en:

http://issuu.com/salvemcanricart/docs/projecte_can_ricart_-_escola_musica?utm_source=conversion_success&utm_campaign=Transactional&utm_medium=email

També hi ha fotos dels plànols penjades en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.898345640260727.1073741832.874389989322959&type=3

Aquestes naus són part del recinte, però no són bé cultural d'interès nacional ( ???? ) com la resta. Són de propietat privada i estan abandonades des de que desallotjaren al grup d'artistes circenses de La Macabra http://www.lamakabra.blogspot.com.es/. El Marquès se les va vendre a la immobiliària on treballava d'assessor ( !!!! ) Alza Real i ja no hem tornat a saber-ne res de l'assumpte.  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=alza+real

La proposta d'en Marc inclou la creació d'horts socials, en els espais buits deixats per les naus que enderrocaren els del tripartit autoanomenat d'esquerres. El grau d'hipocresia d'aquesta colla arriba fins tres pobles més enllà de l'esperpent, com queda clar en https://gmsbcnbutlleti.wordpress.com/2013/05/30/presentem-una-proposicio-a-la-comissio-dhabitat-urba-i-medi-ambient-per-recuperar-can-ricart/#respond. (Ara que parlem de música, els hi volem dedicat aquesta cançó amb la nostra rancúnia més profunda amanint-la, i el desig que se'ls hi ennuegui a la gargamella duran qualsevol míting https://soundcloud.com/gemma-humet/va-com-va-live-toti-soler.)

 En aquest biotop de runes, pols i cendra de la part més oblidada de Can Ricart, continua sense florir la primavera. Ni un sol brot verd entre treu el cap de les adormides soques. I ens venen al cap aquells versos del gran Espriu:

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

 

Després de deu anys d'observació contemplativa, tenim molt clar que cal expropiar-ne l'us de fruit de la part privada, per a fer horts socials comunitaris, centre d'activitats artístiques, obradors per a gent sense feina,... Com eina per a redissenyar l'urbanisme en clau humana http://www.plataformaurbana.cl/archive/2013/06/18/la-agricultura-urbana-como-herramienta-de-desarrollo-urbano/  En La Haia fan granges urbanes estupendes en cada barri ( Veure http://blogs.ccma.cat/blogeuropa.php?itemid=55215&catid=2849 )  i en pobles com Vallbona d'Anoia fa any i mig que tenen uns horts socials comunitaris que són exemple a seguir de com afrontar el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html). D'altres llocs com en El Vendrell tot just comencen http://www.rtvelvendrell.cat/en-marxa-lhort-del-col%C2%B7lectiu-daturats-al-fondo-del-mata/
Però vista la categoria política de qui governa Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html i de qui està en condicions de guanyar les eleccions del Maig, molt ens temem que l'hivern s'allargui indefinidament, deixant-nos orfes de tanys eixerits un altre lustre :-(