dijous, 27 d’octubre del 2016

Collbonitzant la cultura urbana, ens hipsteritzen l'art de carrer.

La Collbonització de la cultura urbana és una plaga més, (ni millor, ni pitjor, que aquelles 7 que en temps de l'antic testament, adquiriren nomenada en terres egípcies),  de les que pateix la ciutadania de Barcelona.  La gentrificació, la pluja de guiris, la contaminació atmosfèrica, el col·lapse circulatori, els fills primogènits caçant Pokèmons,  etc, completarien la col·lecció d'afeccions i flagells  de la nostra Polis.

Però tornant a la plaga que ens ocupa i preocupa més a hores d'ara, la de la Collbonització de la cultura urbana, el dia 5 de Novembre, en Can Ricart, en tindrem un exemple de diccionari.  Se suposa que faran un festival pseudoartístic, organitzat per una empresa, que cobra dels diners dels nostres impostos municipals.
Diu que pretenen decorar les runes de l'antic recinte fabril, amb un grapat de dibuixos estèticament xaxipirulis.  Orgies de coloraines, música electrònica  i degustació de Fast-food’s diversos.  Ja han fet algunes  cerimònies  vudús  de resurrecció ( presumptament publicitàries) i les han penjat  en el Youtube sense cap esboç  d’avergonyiment, ni ombra que se li assembli:  
Anatomía de una resurrección     https://www.youtube.com/watch?v=3ecUjAKJVO8

Ritual de resurrección   https://www.youtube.com/watch?v=WMNG1cRD-jA&feature=youtu.be

Danza de la Resurreción. https://www.youtube.com/watch?v=5VftoxptBb8&feature=youtu.be

Qui paga el sou a la quinzena de treballadors necessaris  per a fer un trio de trunyos, tant esparracats intel·lectualment ?
Aquests és el “nivell artístic” de la ciutat comtal i tal? De veritat que amb aquest grau de “professionalitat” es guanyen la vida d’això?
Lo del caràcter social i participatiu, tant utilitzats per justificar el mòbil de totes aquestes actuacions.... No recorda massa allò de “Estamos aquí para dar servicio”?  ( Però no serveixen per a canalitzar denúncies i visualitzar injustícies, serveixen a l'administració que els peixa, a esborrar amb una ma de pintura la memòria d’un lloc que, a hores d’ara, encara reclama responsabilitats als 4 vents.)


Tot el que sigui soroll de lluita, remor de conflicte, o sinònims que els hi sonin similars, tenen el mateix efecte sobre seu, que els xiulets d'ultrasons damunt els gossos, els defugen cames ajudeu-me. Com hipsters enfrontats a una feina no remunerada, corren a posar terra de pel mig.


Els "artistes" participants en aquest magne esdeveniment,  tenen un discurs que, enlloc de definir-lo, el reproduïm literalment, perquè parla per ell sol : "Defino el arte como un proceso de innovación en el lenguaje, por este motivo baso mi investigación en el espacio público. Las obras de arte adquieren una dimensión mucho más amplia cuando forman parte de un espacio, creando un diálogo entre las ideas y los elementos del paisaje. De este modo, la realización de una idea implica asimilar una nueva conexión con el espacio." .... Poc més cal afegir :-( 


Sols ens resta, si de cas, treure’ns aquest mal sabor de boca, aixoplugant-nos sota els versos d’un artista de veritat, a qui versionem com homenatge : 

https://www.youtube.com/watch?v=xBD6CkXXSTc
 
Graffitis sin espuelas?.

Si no creyera en la locura
de la garganta del sinsonte,
si no creyera que en el monte
se esconde el trino y la pavura.
Si no creyera en la balanza
y en la razón del equilibrio,
si no creyera en el delirio,
si no creyera en la esperanza.
Si no creyera en lo que agencio,
si no creyera en mi camino,
si no creyera en mi sonido ,
si no creyera en mi silencio.

Que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti sin espuelas?
Un amasijo hecho de linias y colores,
un revoltijo de trazos con ceguera,
un instrumento sin mejores resplandores
que lucecitas montadas para escena.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti envuelto en seda?

Un testaferro del traidor de los aplausos,
un servidor de pasado en copa nueva,
un eternizador de dioses del ocaso,
jubilo hervido con trapo y lentejuela.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera, un graffiti sin espuelas?



Si no creyera en lo mas duro,
si no creyera en el deseo,
si no creyera en lo que creo,
si no ceyera en algo puro.
Si no creyera en cada herida,
si no creyera en la que ronde,
si no creyera en lo que esconde
hacerse hermano de la vida.
Si no creyera en quien me escucha,
si no creeyera en lo que duele,
si no creyera en lo que queda,
si no creyera en lo que lucha.

Que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti sin espuelas?
Un amasijo hecho de linias y colores,
un revoltijo de trazos con ceguera,
un instrumento sin mejores resplandores
que lucecitas montadas para escena.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti envuelto en seda?

Un testaferro del traidor de los aplausos,
un servidor de pasado en copa nueva,
un eternizador de dioses del ocaso,
jubilo hervido con trapo y lentejuela.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera, un graffiti sin espuelas?

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Posturologia aplicada: Art de carrer i patrimoni històric.

L`art per a la transformació social, junt amb la participació ciutadana, son dues banderes de moda per part de agencies, empreses i/o ajuntaments, per tal de difondre i instaurar plans culturals, urbanístics i/o psicosocials.  La cultura de l´espectacle amb la boca plena de bones paraules, però que a la fí, es part d'un paripé d'explotació privada.
Tot això m´ha inspirat per a parlar del festival US a Can Ricart, organitzat per Rebobinart  que continua ambl´esperit de recuperació d espais en desús  a través de l´art i la participació ciutadana. Veure http://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/noticia/el-festival-zs-barcelona-a-can-ricart

Ens preguntem que entenen ells o elles per a participació ciutadana? I per art? Art per a la transformació social? Quina transformació?
Deixant de banda altres interrogants que ens podríem plantejar, diríem que el festival de US de Can Ricart és un clar exemple de com la cultura  a esdevingut un producte clarament per netejar un cop més la cara de l´ajuntament de Barcelona i de la memòria pròpia de Can Ricart. El cas de Can Ricart és un esperpèntic escàndol, de la pèssima gestió i del saqueig, 109 milions de plusvàlua en la requalificació dels terrenys, la deslocalització de les empreses, la destrucció d'espais de creació.... Una bona ma de pintura en la façana, tot ho tapa!
Com va ser el festival inside22@ patrocinat pel consorci d´empreses del 22@, que va ser una inversió en forma de festival que a través del col·lectius d'artistes, galeries, tallers etc. Van promoure i participar del festival patrocinat pel 22@.  Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/11/la-solitud-dels-collaboracionistes.html
El 22@ va ser el culpable de la pèrdua del teixit artístic del Poblenou ,del èxode massiu d´artistes, per no parlar del cultural o veïnal, sense cap resposta de l'ajuntament que un a altre cop injectar mols diners en les fabriques de creació que son espais innocus on tot esta controlat ,gestionat etc…es aixo el tipus d'art i cultura lliure?De quina cultura ens parlen aquesta gent? La cultura es fa des de les oficines oficials o a peu de carrer, trepitjant trinxera? Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/09/tallers-artistics-o-tallers-aseptics.html
Després de fer tot això, ens diuen que:  "Ús Barcelona vol acompanyar aquesta transformació, el festival es planteja com o un punt de sortida per a la recuperació de Can Ricart per als veïns i veïnes de Barcelona i que, una vegada finalitzat el festival,  es passarà el testimoni a la Universitat de Barcelona, institució que restaurarà i rehabilitarà el complex para establir una de les seves seus del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials." Veure http://2016.usbarcelona.com/can-ricart/#
O sigui que s´omplen la boca de la participació, una "participació" que a sigut nul.la fins ara (tant a Can Rcart com al festival ja que no fa cap referencia de contacte amb agents implicats, tant sols el nom) per dir-nos que això de que donara pas al projecte ja establert de la Universitat de Barcelona, o sigui lo mateix que diu l´Ajuntament que s'ha de fer….  Llavors entenem aquest festival com un altre teatre per emmascarar encara mes la realitat de Can Ricart , es un pur espectacle per oblidar les lluites, les protestes, la negligència,  si mes no, per aprovar el progres amb performances d`art sense cap contingut social i menys encara polític.Hipsterisme en estat pur i dur.
En el cas de l´us Barcelona feia més ímpetu a allò de participar ciutadanament, un espai en desús com el dels encants. Però tot va ser un decàleg de civisme, bones cares, trendingtopic, marques etc .Tant que s'omplen la boca de participar amb la gent del barri, no hi va haver cap graffiter del barri del clot y glories pintant en aquell lloc. I després de tot, quina participació real hi ha d´aquests festivals?
En el cas, del Us de Pere IV, veient el vídeo resum es veu que clarament es un vídeo de promocion del festival com a marca o producte vestit de fons de marques de empresa, multinacional, molt semblant als anuncis de cervesa d'Estrella Damm o de ajuntament on tot es molt bonic i idíl·lic. Postureo xaxipiruli, que diríem... Mireu https://vimeo.com/132342495
 I clar, un dia aquestes marques privades o iniciatives s´apropien d´allò public . Parlen de participació però només es un dia que donen permís i després d'això ens ho venen com que ens deixen participar tots el dies. Tant sols ens deixen participar d´allò que ells han programat. Lo mateix passa amb la idea que te aquesta iniciativa en gestionar el tema del graffitis o l´art urbà que volen controlar qui pinta i el que pintar. Esta creant divisió entre els graffiters legals i el il·legals . Lo mes greu es que t´hagis de inscriure amb nom D.N.I per fer graffiti quan el graffiti es anònim. Lo mateix passa amb la idea que te aquesta empresa en gestionar el tema del graffitis, però aixo ho parlarem un altre dia.
Nomes dir, que allò que parlen de donar-nos llibertat, art i participació son nomes una estratègia de fer nos creure actors en el seu espectacle. Crec que ningú que hagi treballat amb l´art com a eina de transformació social ens presentaria el festival Us com un exemple d'art de transformació social…Veure http://2016.usbarcelona.com/market/  ja que es un festival on hi han persones que van a fer el seu espectacle , però que en cap cas tenen cap intenció de parlar de la historia de Can Ricart o de que el seu art parli de transformar socialment per que esta plantejat com un espectacle que donara pas al projecte de la U.B.

Enfrontats a aquest tinglat, doneu per segur que recuperarem el patrimoni històric per tal de preservar la memòria de qui som i d'on venim. També continuarem utilitzant el graffitisme com a l'arma carregada de futur que brandarem, per tal de guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem,
intrèpids!

"Maldigo los graffitis concebidos como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo los graffitis de quien no toma partido, partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas.  Siento en mí a cuantos sufren
y pinto respirando.
Pinto, pinto, i pintando más allá de mis penas personales,
me ensancho, me ensancho.
Porque vivimos a golpes,
 porque apenas si nos dejan decir que somos quien somos, 
vuestros graffitis no pueden ser sin pecado un adorno.
Estais tocando el fondo, estais tocando el fondo."


 https://www.youtube.com/watch?v=bKnEaCweikg

 https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1107805622648060/?hc_location=ufi

dimarts, 18 d’octubre del 2016

La merda que la tanca amaga.

Just a l'entrada de Can Ricart, davant del parc Central del Poblenou, tenim aquest paisatge que retraten les fotos, amagat rera una tanca.
Ja fa més de 5 anys que enderrocaren els habitatges existents, foragitant el veïnat que hi vivia. De manera que durant el darrer lustre ha estat la llar de mosquits, puces, paneroles i rosegadors diversos.
Més d'un s'ha omplert la butxaca durant aquesta "transició,", però no es gasten ni cinc en netejar la merda que deixen darrera. Un cop fet el pelotazo, "agarra la pasta i corre, i literalment, merda pel qui quedi" !!!!
"Curiosament" l'ajuntament Barceloní no sembla que tingui res a dir-hi o a fer-hi, ni se senten gaires queixes de les noves entitats que utilitzen el recinte . Semblaria que els suposats tòxics que pogueren o poguessin contenir o haver contingut les garrafes fotografiades, combinen a la perfecció amb el Glisofat (Herbicida cancerígen) utilitzat en la fumigació del parc central: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/09/jazz-food-amb-herbicida-cancerigen.html

Més fotos en  https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1091394900955799




divendres, 14 d’octubre del 2016

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Perdem l'hort indignat :-(

En el barri tenim, encara, un exemple de projecte comunitari integrador, "fill" del 15M. Va néixer el mes d'Octubre del 2011en el carrer Fernando Poo, Nº4, de l'okupació d'un dels tants descampat que corquen encara el nostre territori. ( Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/11/un-hort-transhumant.html ). El solar era d'una caixa rescatada amb diners públics, que acaben comprant un fons d'inversions, que diu que vol fer fora als hortellans per construir-hi un "bonic" edifici...

L'espai ha estat escenari de innumerables activitats que recosien el teixit associatiu, que altres han estat esfilagarsat fins a un parrac esperpèntic. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/03/enric-duran-en-la-calcotada-del-poblenou.html.

Quan més falta fan aquest tipus de projecte, i mentre en altres ajuntaments aconsegueixen fites destacades contra l'exclusió ( Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/08/de-lhort-comunitari-la-botiga-social.html) aquí es fa el ridícul escandalosament amb el pla buits: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html

"Curiosament", és un altre "fill", ( ni que sigui bastard) del 15M, Barcelona en Comú, qui contempla tranquil·lament la mort anunciada del seu germanastre pobre, bo i gaudint del govern municipal, amb "companyerisme" fraternal i tal. La metàfora de Caín i Abel me la serveixen en safata d'argent, qual cap de St Joan Baptista a Salomé !!!!

Barcelona en Comú continua fent brindis al sol, jocs de mans amb asos en les mànigues i transmutant en miratge la idea d'un urbanisme al servei del bé comú. Mentre, en el barri es perd un dels projectes comunitaris més exitosos, per "culpa" de l'especulació. Quan serà que el "senyor" regidor es dignarà baixar del pedestal i tacar-se de fang en la defensa de lo que afirmaven en el programa electoral que els hi va permetre guanyar les eleccions? 

Com epitafi avançat, donat la seva mort anunciada, ens deixen un gran vídeo de l'hort indignat del Poblenou, a punt de desaparèixer, i un magistral retrat humà dels seus membres:

https://www.youtube.com/watch?v=X9OhkNb0qdY&feature=youtu.be

Que la terra li sigui lleu ( mai millor dit) !!!! :-(