dimarts, 31 de maig del 2011

Els fruits de la indignació.

Les concentracions d'indignades comencen a donar alguns fruits. En les discussions de les comissions en l'àgora de la plaça Catalunya, els arguments polítics floreixen i són polinitzats. La collita de tot plegat és igual d'incerta com el futur en un planeta amb el clima canviat, el mateix d'insegura com el pervindre post pic del petroli, però ens donen un mínim d'alè a l'esperança en la ciutadania que omple els carrers.

Sembla que la llavor arrela ferma en contacte íntim amb el territori. Des de l'assemblea oberta de demà en Can Felipa fins l'exemple de la comissió del dret a l'autodeterminació d'ahir ( veure vídeo): http://www.youtube.com/watch?v=U9xeJSxXw08&feature=youtu.be
s'està fent política de debò, d'aquella que en Joan Fuster deia que "la que no féssim nosaltres. la farien contra nosaltres".

També les intervencions repressives dels prosistema obtenen resposta en dotzena de vídeos, on les imatges parlen per elles mateixes. Les pallisses als pacifistes són retratades i els robatoris a punta d'antiavalots són gràficament immortalitzats per la posteritat. Potser un dels més clars és http://www.youtube.com/watch?v=UIStkvzWGVc i també hi ha reculls com http://www.designk.es/acampada/general/barcelona.php que recomanem de no perdre's. "Els raïms de la ira" si fermenten correctament, poden donar per resultat un vi de sorprenent qualitat.

dilluns, 30 de maig del 2011

Un cinquè aniversari d'alló més profitós.


Ahir Diumenge, el carrer Marià Aguiló va ser una festa ( i de les bones). Les diferents activitats previstes per la cooperativa de consum ecològic la Unió del Poblenou emmarcades en la celebració del cinquè aniversari, varen tenir un èxit rotund.

El dinar de paelles ( de verdures i de carn, per tenir on triar) i amanides, amb postres com ara mató de cabra amb mel de romaní, ens feren llepar-nos els dits. No va faltar l'actuació d'un cantautor ni la possibilitat d'expresar-se artísticament mitjançant la pintada d'un mural ( damunt d'un paper d'embalar, per no desobeïr la normativa del civisme).

Però el plat fort va venir a la tarda, amb una interessant xerrada amb representants de la resta de cooperatives de consum del barri. Va ser un punt d'intercanvi d'experiències que ens va enriquir a totes, bo i permetent propostes de futur on compartir despeses de transport i contactes amb distribuidors de confiança.


Després d'un triomf tant sonat en la convocatòria i a la vista de com els temes alimentaris preocupen cada volta més a la població en general, les expectatives per l'any que ve tenen el llistó a una considerable alçada. En el nostre barri, el cooperativisme no és tant sols part del passat, és clarament una opció curulla de futur!

dissabte, 28 de maig del 2011

Spanistan is different!

En els últims anys, Spanistan ha guanyat molt, a jutjar per la diferencia en la mida de les porres que demostra la foto adjunta. Les mentides dels règims, però, són gairabé bessones.

Per anar fent boca i recordar com s'ha arribat a això que en diuen crisi, res millor que aquest vídeo del Aleix Saló, a l'hora lleuger i carregat de sarcasme del bo:

http://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ&feature=player_embedded#t=96s

Després de veure'l, feu un tastet d'Eduardo Galeano entrevistat en l'acampada de la plaça Catalunya i tindreu més eines per reflexionar:

http://blip.tv/acampadabcn/entrevista-a-eduardo-galeano-5202842

I per postres un vídeo lleugeret sobre el que han volgut i no han pogut destruir, del que fa por per les nits al aprenent de Mister Proper fotut a conseller d'interior:

http://www.youtube.com/watch?v=Dp9bJvfzsvs

De ressopar, el wiki del corruptòdromo deixa clar lo impaïble de la situació:

http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Corrupt%C3%B3dromo

Aviat descobrirem si és certa l'afirmació de que Spanistan no s'enfonsarà mai, perquè la merda sempre sura!

divendres, 27 de maig del 2011

Bestialitat uniformada en la plaça Catalunya:


En nom de la salubritat pública, provoquen més d'un centenar de ferits en una càrrega salvatge. Un d'ells està ingresat en la U.C.I. del clínic, amb la melsa extirpada i un pulmó foradat.

En nom de la seguretat, inciten a milers de persones a defensar-se de la violència uniformada.

En nom de la democràcia esclafen als ciutadans indignats per les conseqüències de tanta corrupció impune.

Sols cal que obriu els ulls i intenteu comptar quants cops de porra per segon reben les persones pacíficament assegudes, o pareu l'orella per escoltar els trets de les noves pilotes de goma, en els vídeos següents (i mirar les fotos de l'enllaç al blog del company Samuel )-:

http://vimeo.com/24312609

http://www.youtube.com/watch?v=Geg_6Xoy04s&feature=share

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/422043/index.php


http://www.vilaweb.cat/noticia/3891852/20110527/acampats-expliquen-carrega-mossos.html

http://www.antena3.com/videos-online/noticias/sociedad/desalojo-plaza-cataluna-vii_2011052700017.html

http://srodriguezphoto.blogspot.com/2011/05/violencia-policial-gratuita-en-plaza.html

Després ens acusen d'antisistema i tot justificat. Però ja s'està exigint la dimissió d'en Puig en http://www.change.org/petitions/exige-la-dimisin-fulminante-del-conseller-de-interior-por-la-violencia-utilizada-en-pza-catalunya.
(En les primeres 2 hores s'han recollit 5000 signatures) i el sindic de greuges ha començat una investigació, Amnistia Internacional està posant el crit al cel.....

dijous, 26 de maig del 2011

Cinquè aniversari de la Unió.

Sembla mentida que ja faci 5 anys de la creació de la cooperativa de consum ecològic La unió del Poblenou.

un lustre d'alimentació sense plaguicides ni adobs de síntesi, sense pinsos transgènics ni hormones d'engreix. 60 mesos de cistelles verdulaires amb companyerisme i solidaritat vers els petits productors que ens abasteixen el rebost, bo i tricotant el teixit associatiu del barri.

per això i per molt més paga la pena sortir al carrer a celebrar-ho, amb il.lusió! :-)

Des de les 10 del matí, fins ben entrat el vespre, es preparen tot d'activitats, com ara una xerrada amb altres cooperatives, pintar un mural amb la Lola Lasurt o cuinar una paella de les de llepar-se'n els dits i les ungles.

Fins Diumenge!

dimarts, 24 de maig del 2011

La dignitat del Poblenou:

CONTAGIEM LA INDIGNACIÓ AL BARRI:

CASSOLADA!!

DIMECRES 25 DE MAIG A LES 20:00h

Rodona del Casino (Rambla Poblenou amb C/Joncar)

ASSEMBLEA SOCIAL DEL POBLENOU
comitedepoblenou@pimienta.org

PROX. ASSEMBLEA 1 DE JUNY A LES 20:30 A LA PLAÇA DE CAN FELIPA, C/Pallars, 277

http://www.facebook.com/event.php?eid=223653457660208

#Poblenou

dilluns, 23 de maig del 2011

Han tornat a guanyar els "dolents".

Avui ens hem llevat en una capital del país més de dretes i quasi igual d'escanyola. L'acampada de la plaça Catalunya no s'ha reflectit en els resultats electorals i l'esquerra "traidora" i falsament ecologista augmenta un regidor. Davant dels resultats de les urnes i parafrasejant al mestre Martí i Pol: "I cap-cots, ens arrenglarem amb els vençuts".

Tot i així, per la gent que no deixa de lluitar per canviar les coses de veritat, que demà mateix continuarà assenyalant amb el dit als "lletjos" socials, els hi dediquem una petita dosi del camarada Ovidi:

diumenge, 22 de maig del 2011

Reflexions Maciàniques.

Ahir, jornada de reflexió, l'estàtua de Francesc Macià de la plaça de Catalunya feia cara de pensar quelcom més enllà de la caseta i l'hortet. Potser preveia que avui pot ser una jornada d'inflexió, un punt de no retorn que assenyali la fi del postfranquisme i la seva escandalosa impunitat. Potser demà al matí comenci a pondre's el sol de la corrupció, que tant excita la clorofil·la de regidors i diputats "foto-sintètics" a les engrunes dels seus amos bancaris.

Nosaltres, els exclosos del sistema, sense caseta ni hortet que ens aixopluguin i alimentin, potser caldrà que seguim l'exemple d'en Maurici de la cançó d'en Llac. Curiosament, ve com oli en un llum en la fosca nit del capitalisme desmelenat.


Podeu veure fotos de l'acampada en la plaça en:


http://srodriguezphoto.blogspot.com/2011/05/reflexion-day-21st-may.html

dissabte, 21 de maig del 2011

Volem tenir futur!

Semblaria una demanda prou lògica, però com que corren temps en els que cal aclarir el que és obvi, pot ser necessari reflexionar-ne de forma col·lectiva. per això res millor que veure com van les coses a la plaça Catalunya, en connexió en directe :

http://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn.

Si el que us cal és tenir informació de la llei d'Hont, les conseqüències de votar blanc, votar nul, no votar, etc, recomanem el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxI&feature=youtu.be


(Esperem que, segons la junta electoral, això d'explicar segons qué no sigui considerat delicte d'informació)

divendres, 20 de maig del 2011

La plaça del gran pollastre.

Encara que estava previst celebrar " el sant pollastre" aquest Dissabte en la plaça dels pescadors del Poblenou, sembla que el "pollastre" guapo estarà en la plaça Catalunya. La junta electoral s'enbolica en "un follong" d'ignorades conseqüències.

La gent ha perdut la por i vol democràcia de veritat, no el postfranquisme que encara patim a diari. Veure els politics especuladors de tot l'arc parlamentari insultant l'inteligència dels electors, acaba per encentre al més anestesiat dels ciutadans.


La violència d'un sistema que desnona families senceres, prenent la custòdia dels fills dels desnonats, que condemna a l'atur a la meitat dels joves, que hipoteca el futur del planeta, etc, és tant insostenible que qualsevol dia cau com la fruita podrida, esclafant-se contra la dura realitat que els meSSmerda periodístics ens han amagat fins ara.

dimecres, 18 de maig del 2011

Resumint 10 anys de 22@

Aquesta darrera setmana s’ha presentat l’estudi “Torres més altes han caigut: el model 22@ al descobert”. Es tracta d’un estudi realitzat per l’Assemblea de Joves del Poblenou (AJP – CAJEI) i l’Assemblea d’Endavant (OSAN) del Poblenou.


De manera resumida, l'estudi assegura el següent:

- S’han expulsat 8.500 treballadors de petites i mitjanes empreses.


- Només s’han acabat 576 pisos dels 4.000 previstos en règim de protecció oficial.


-El 55% del sòl destinat a equipaments ha anat a mans privades.


-La conservació del patrimoni industrial s’ha fet amb criteris de mercat.


- El pla està propiciant la desaparició dels trets identitaris del barri.


Dels 130.000 nous llocs de treball que preveia crear el 22@, a data de 2010 només s’han creat un 17%. Estimen que s’han creat 31.068 nous llocs de treball però han estat expulsats 8.555 dels antics tallers i mitjanes empreses a les que no se’ls hi va renovar les llicències d’activitat. Es posa com exemple paradigmàtic el cas del recinte industrial de Can Ricart en el que treballaven 240 persones en 34 pimes i que foren expulsats el 2005. Actualment Can Ricart resta en estat d’abandonament.


Pel que fa a l’habitatge, dels 8.556 habitatges que s’han construït els darrers deu anys al Poblenou només el 6,7% han estat en règim de protecció oficial. Des de l’any 2000 només s’han acabat 576 dels 4.000 pisos previstos de protecció oficial. A més es calcula que dels 42.019 pisos del Poblenou hi ha com, a mínim, 5.504 de buits, que representa un 13% del total.


Dels 136.837 m2 de superfície que el 22@ preveia com equipaments, el 55% s’ha destinat a equipaments 7@ (activitat empresarial d’ús de fruit privat). L’altre 45% s’ha repartit entre els nous hotels de quatre i cinc estrelles i a equipaments públics que en la majoria dels casos no cobreixen les necessitats veïnals. Falten CEIP, IES, residències per a gent gran, casal de joves… En l’àmbit dels transports, l’estudi recorda que les estacions de metro de Poblenou i Llacuna no compleixen les normatives de seguretat vigents.


L’estudi presentat també critica el fet que el patrimoni històric de les antigues fàbriques no hagi estat considerat en el seu conjunt, sinó de forma fragmentada i aïllada. Recorda que la gran majoria de fàbriques rehabilitades han servit per construir lofts (habitatges no convencionals en el que el m2 oscil·la entre els 5.000 i 7.000 euros). Destaca que les fàbriques conservades per a l’ús públic estan en estat d’abandonament (Can Ricart, l’Oliva Artes, la Escocesa o Ca l’Alier).


Pel que fa als elements amb els que fa deu anys els veïns s’identificaven amb el barri, l’estudi afirma que estan en procés de desaparició com ara la “composició obrera” i l’estil de vida de “poble” per la substitució social; la “festa major” pels impediments legals, i el “ramblejar” pel canvi d’oferta en béns i serveis, ara més dirigits al turisme que al veïnat.


Finalment l’estudi estima en 3.159 milions d’euros la plusvàlua generada amb el canvi de qualificació de 22a a 22@ i que aquests guanys han revertit en benefici dels propietaris privats del sòl. Per altra banda, denuncia que el 22@ no ha convertit en usos mixtos les zones industrials del Poblenou i que s’està deixant degradar la zona d’afectació del PERI Perú-Pere IV.


Si tot això ho amanim amb la destrucció dels espais de creació artística, ens trobem davant d'un "gaspatxo" d'allò més indigest i que en intentar-lo païr provoca diarrea intelectual als que s'han passat 10 anys recolzant els plans urbanístics municipals.

El problema és que a la merda ens anem totes!

dimarts, 17 de maig del 2011

Artkatraz segueix lluitant.

La bona gent que viu i fa art en artkatraz no té intencions de rendir-se davant l'especulació.





























Tot el nostre suport i simpatia pel seu projecte engrescador. Per això el Dissabte 21, a partir de les 12h celebrarem la jornada de reflexió menjant el seu deliciós dinar gratuit i disfressant-nos per anar en cercavila fins la plaça Universitat, on a partir de les 17h hi haurà espectacle de cabaret.

http://artkatraz.blogspot.com/

dissabte, 14 de maig del 2011

Un poema de la Patricia Heras.

Aprofitant l'avinentesa del XXVII festival internacional Barcelona poesia, volem recordar una poeta difunta, suïcidada pels que ja sabeu: QUE LA SEVA MORT ELS PERSEGUEIXI FINS A L'ÙLTIM RACÓ DE MICROCONSCIÈNCIA QUE ELS HI RESTI EN EL SEU CORROMPUT ESPERIT!

Nosaltres, que amb prou feina varem conèixer a la Patricia de passada (com participant en les "muestras marranas" que l'anterior director d'Hangar tenia a bé aixoplugar en Can Ricart), no podem perdonar als seus suicidadors que ens hagin pres la possibilitat de coneixer-la més a fons, de gaudir de tants poemes que ja no podrà escriure.

Lligats de mans i peus per la "legislacion vigente", la millor manera que hem trobat per tal de venjar-la és no deixar de besar llur record, amb els petons més tendres. No tolerarem que mai l'oblit anestesii el crim, ni que l'amnèsia permeti passar pàgina a qui pretenen rentar-se les mans, esquitxades de la sang innocent de la Patricia Heras. fins a sempre,
bonica!


"Absolución"

He ahorcado a mi inocencia.
Su orgullo adolecido aún voraz no impide que se mee encima,
su belleza efímera,
expira con los últimos latidos suplicantes.
Perdida entre flujos corporales viscosos y detritos.
La he visto patalear
rabiosa e indefensa hasta morir,
parecía más humana que yo,
en su rostro desfigurado leo un pánico sumiso y crudo
que me arde entre las piernas...

Le he cortado el cuello a mi ilusión,
la colgué de un semáforo ciego
y vi cómo se desangraba incrédula,
borboteando nerviosa,
vi el dolor brillar muy cerca,
se fue apagando velado tras su mísero destino.

Abro la caja y está vacía.

dimarts, 10 de maig del 2011

Que ha passat en Diagonal Mar?

Es fa difícil entendre com ha estat possible que el Fòrum 2004 amagués fins a tal punt la prostitució del terme "benefici públic", que la planificació es convertí en una casa de barrets: Qui ha fet de "macarra" i qui de "madamme de bordell" ? Qui ha venut llur "virginitat ideològica" al millor postor?


No són preguntes de fàcil resposta. Amb prou feines veiem la punteta del iceberg contra el que ha colisionat el transatlàntic barceloní. Mentre l'aigua ens arriba fins el coll, l'orquestra consistorial continua interpretant la marxa discotequera de llurs campanyes electorals, tot pretenent que tripulants i passatgers ballem al so que toquen.

Començarem a lligar caps, resumint la història d’una empresa que inicia la seva singladura amb l’activitat de construir cases i pisos i acaba implicada en un dels majors escàndols de corrupció urbanística dels darrers temps a Catalunya.

Josep Casamitjana Puiggròs, pare de l’actual gerent d’Espais Lluís Casamitjana Serraclara, ja va protagonitzar als anys 60 barbaritats urbanístiques i ecològiques a Cerdanyola del Vallès com el polígon Banús, els pisos de Santa Rosa o blocs d’habitages a Les Fontetes. Sobre aquest fosc passat es pot trobar més informació a http://books.google.com/books?id=eZ6vDX8npYEC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=Josep+Casamitjana+Puiggr%C3%B2s&source=bl&ots=lmrIgPUtdh&sig=Vr08lAYUtpwkMnKXlVlR0Qjxdog&hl=ca&ei=AtW3Te6sG8W7hAe96ICGDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Casamitjana%20Puiggr%C3%B2s&f=false , que és un extracte del llibre de Josep Lluís Negreira Verjillos, “Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976)”.

Si Casamitjana pare ja donava prioritat a l’enriquiment per sobre de qualsevol consideració ètica, Casamitjana fill sens dubte l’ha superat convertint-se en un autèntic jugador de casino i teixint una àmplia xarxa de corruptes complicitats i delictives influències polítiques. A finals de la dècada dels 90, amb l’horitzó del Fòrum 2004 que no tenia altra missió que la de legitimar la mega operació especulativa de Diagonal Mar, Espais Promocions Immobiliàries aconsegueix una porció molt important del pastís del Poblenou. Per dur a terme operacions immobiliàries d’aquesta envergadura, va comptar amb el finançament de Landscape, la filial immobiliària del Banc de Sabadell, i d’APEX 2000, la divisió immobiliària d’Iberdrola. El resultat de tot plegat està a la vista de tothom, mai millor dit atès el reguitzell d’horribles gratacels arrenglerats al litoral barceloní en el límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Un altre polèmic front obert per aquesta insaciable màquina d’omplir de ciment el territori català cal situar-lo entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, el projecte anomenat Centre Direccional que suposa la construcció de milers d’habitatges just al bell mig de la Via Verda, el corredor biològic que connecta els Parcs Naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt. Sobre la importància dels corredors biològics, el Catedràtic d’Ecologia de la UAB i investigador del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals Ferran Rodà ha publicat treballs sobre la cabdal importància d’aquests espais connectors entre Parcs Naturals, es pot consultar un d’específic sobre la Via Verda a http://www.collserola.org/FerranRoda_reflexions.pdf.

Si a Diagonal Mar Espais comptava amb el finançament de les divisions immobiliàries d’Iberdrola i del Banc de Sabadell, per executar la destrucció ecològica del Centre Direccional comptava amb el de Procam, la filial immobiliària de Caixa Catalunya, una dada que es pot considerar greu si es té en compte que Caixa Catalunya suposadament promou els valor ambientals i ecològics mitjançant la seva Fundació Territori i Paisatge. Val a dir que en aquest cas Espais també va poder gaudir de l’inestimable ajut del consistori de Cerdanyola del Vallès, ja se sap que als alcaldes i regidors del nostre país no els costa gaire sucumbir als cants de sirena dels diners del totxo.

Com que tot això no els devia semblar prou, per tancar el cercle calia idear una fórmula que permetés evitar aquest lleig costum de contribuir a la Hisenda Pública, al cap i a la fi per això es van crear aquests entranyables indrets anomenats paradisos fiscals. Si consultem les dades del Registre Mercantil, trobem que Espais té uns accionistes molt curiosos: Schiedamse Vest Beheer NV, Garadice NV i Garadice Limited. El primer i el segon són de nacionalitat holandesa i tenen respectivament el 48,54% i el 39,66% de les accions, curiós en una empresa familiar a on la família manté el control i la gestió de l’empresa, no? Què deuen ser aquests misterioses societats vingudes de les fredes contrades del nord d’Europa? Ens atrevim a deduir que són societats pantalla que serveixen per desviar beneficis als paradisos fiscals i evitar que tributin.

Malgrat tot aquest cúmul de despropòsits, encara mancava la guinda del pastís, i aquesta va arribar a finals del 2009 amb la sortida a la llum pública de la trama de corrupció urbanística anomenada Pretòria, a on estaven implicats, entre d’altres, dos homes del nucli dur del pujolisme més ranci, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, el Conseller Delegat d’Espais, Casamitjana fill, i el Conseller Delegat de Proinosa Josep Singla Barceló, fill de José Singla Morera, alcalde franquista d’Igualada entre els anys 1957 i 1963. Especialment indigna pel sector de la construcció és la detenció d’aquest personatge anomenat Josep Singla, ja que ostentava els càrrecs de vicepresident primer del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, i membre de la Junta Directiva de la Cambra de Contractistes de Catalunya, a banda de ser el president de la Cambra de Comerç de Kazakhastan a Espanya ( es poden consultar més dades sobre el cas Pretòria a l’article del diari Regió 7 http://www.regio7.cat/anoia/2009/10/29/implicats-shaurien-endut-20-milions-deuros/51889.html).

Però tornant a Diagonal Mar,( veure http://www.youtube.com/watch?v=_yOTbTwQWcM&feature=mfu_in_order&list=UL ) ens trobem amb que qui recualifica i expropia no és cap empresa privada, sinó l'ajuntament de Barcelona, amb els vots del tripartit i la benedicció de la comissió d'urbanisme. Fonts ben informades ens expliquen que una germana de l'arquitecte en cap, l'Oriol Clos, estava casada amb un dels socis de http://www.msa.cat/planejament_cat.htm l i que fins i tot va arribar a treballar en aquest despatx (en qualitat de soci).

Les conseqüències de tanta promiscuitat politico-empresarial pels afectats del PERI 13 han estat devastadores pel seu patrimoni econòmic i per la seva salut, tan física com mental. En la segona foto veiem en Joan, veí de Diagonal 55, sostenint les actes municipals on es votaren aquests tripijocs. En la tercera imatge, l'escrit que ens ha fet arribar on descriu el cas de la seva família i les tremendes circunstàncies que estan patint des de llavors. Els "negocis" d'Espais els hi han sostret el seu patrimoni, amb la clara complicitat de P.S.C., E.R.C. IxC..... I la vergonyosa inòpia de l'A.V. del Poblenou, còmplice per omissió de tota la jugada.

Els malabarismes a l'hora de justificar el planjament estan encertadament resumits en
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419843/index.php i no ens entretindrem en desglosar-los. La resta de "marros" en el barri també tenim qui els exposa en http://www.poblenou.org/2011/05/10-anys-despres-el-model-22-al-descobert/ , en http://www.poblenou.org/2009/10/la-immobiliaria-espais-te-diversos-projectes-al-poblenou/ i en http://favb.cat/pdfs/carrer_118/carrer118.pdf hi ha també força xixa.

Acabarem aquest article recomanant seguir un últim enllaç
http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com/#uds-search-results
on el nostre amic Rafael s'esplaia a gust amb la Immobiliària Espais, entre d'altres.

Fins aquí uns pocs exemples del que ha generat a les darreres dècades una activitat que hauria de tenir com finalitat principal construir llocs a on els ciutadans tinguin un sostre sota el qual dormir, però que s’ha comprovat repetidament que serveix per molts altres i variats objectius.


Comissió d'investigacions periodístiques de l'associació veïnal de Can Ricart.
Poblenou, Maig de 2011.

diumenge, 8 de maig del 2011

De nyap en nyap, ens cau de tot damunt dels caps!



Coincidint amb el safari fotogràfic d'animalades arquitectòniques de fa una estona, hem aconseguit les imatges de la grapadora de la plaça de les glòries caient-se a trossos abans de que la inaugurin. Els nyaps urbanístics del barri són cada dia més mastodòntics. Si més no, de l'edifici de Diagonal 123 no va començar a caure'n cap tros fins un parell d'anys d'acabada la construcció. En la grapadora estan baten llur propi rècord i encara que el llistó estava molt alt, s'han superat a ells mateixos.

Caldrà que procurem no passar-hi gaire per sota, sobretot en dies de vent, pel que es pugui despendre de la façana. Com si no tinguéssim prou amb les tàpies que cauen damunt el veïnat!




Més vídeos recomenats:

Us tornem a recomanar el menú videogràfic de la casa, per anar passant el Diumenge a la tarda, enlloc de mirar tant de futbol.

De primer un vídeo experimental, lleugeret, però amb missatge.

http://www.vimeo.com/328212

De plat fort tenim el vídeo de la plaça de les Glòries, realment val la pena!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=zZZjuSh4jME


De postres, la defensa de Collserola, resumida en la lectura d'una octaveta:

http://www.youtube.com/watch?v=MXAj2N_9zHI&feature=mfu_in_order&list=UL


Que vagi de gust!

dissabte, 7 de maig del 2011

Demà ens veiem en el Clot.

Aquest diumenge iniciem la campanya a Sant Martí! Vine amb la Candidatura d’Unitat Popular – AxB, la candidatura de totes vosaltres!

El proper diumenge 8 de maig 2011 a la plaça del Mercat del Clot

11:00h.- Ruta de nyaps! Safari fotogràfic pels "nyaps" de Sant Martí. El safari iniciarà a la plaça de les Glòries.

13:00h.- Mostra de Cultura Popular a la plaça del mercat.

13:30h.- Parlament polític amb Xavier Monge. Candidat número 1 de les llistes de la CUP Barcelona.

14:00h.- Botifarrada Popular

17:00h.- Actuació musical amb “Xato de Marià Aguiló”

Us hi esperem a tots i a totes perquè la CUP és un projecte que depèn i es construeix des dels barris!!

V Í D E O : 1 de maig BCN 2011: S'ha acabat el joc... Ara ens toca a Nosaltres!


Després dels últims primers de maig pel centre de la ciutat aquest any es va decidir pujar al barri dels que la crisi de cada dia no els hi efecta el més mínim.
Al matí però UGT i CCOO (amb polítics varis) feien el seu "paripé" i animaven als que dieuen ser companys seus a les revolucions del món àrab a seguir amb aquestes. En fi...
Ara ens toca a nosaltres!


divendres, 6 de maig del 2011

Quasi segur que Bin Laden no s'amaga en Can Ricart.


Aquest dies darrers s'ha especulat molt sobre la sort de l'antic comandant Osama, paladí de muhaidins i flagell de l'exercit soviètic, a les ordres dels serveis secrets estadounidencs. Segons asseguren els Ianquis, reposa en el fons del mar ( matarilerilerile) i segons altres teories, continua cobrant una jubilació de la C.I.A.

El que si que tenim clar és que en Can Ricart no queda lloc perquè s'amagués ni ell ni ningú, doncs la deconstrucció que perpetren des de la casa de les llengües no deixa pedra sobre pedra. El que legalment està catalogat amb el títol de be cultural d'interès nacional, desapareix com edificis industrials sota la piqueta de la conselleria de cultura i els seus còmplices municipals.

Des del terrat del nostre edifici del carrer Espronceda, hem fotografiat la destrucció d'aquests últims mesos i hem penjat sis carpetes de fotos en http://www.facebook.com/#!/profile.php?id=100000580261397 per a que quedi constància gràfica de les barbaritats urbanístiques que es continuen fent al Poblenou. Atemptats culturals d'aquesta mesura tant sols estan a l'alçada dels talibans de l'ortodòxia requalificadora i dels integristes del capitalisme sense turbants. Massa fundamentalistes per metre quadrat com per a encabir-hi un islamista barbut.

dijous, 5 de maig del 2011

Cercavila aquest Dissabte.

Demà passat, Dissabte 7-5-2011, a partir de les 17h hi haurà un cercavila de protesta davant el risc de que el projecte del C.S..O.A. Artkatraz acabi com el de La Makabra. Abans, cap a les 14h, ens conviden a dinar a tothom qui vingui!

No volem més descampats desoladors, al servei dels especuladors!


Que les urpes de la immobiliària Metrovacesa no continuïn esgarrapant-nos el barri, amb la benedicció municipal de les trenta tristes monedes de comissió per sotamà ( altrament dites 3%).

dimecres, 4 de maig del 2011

Aturem el desnonament d'en Pere!

Llegim a enfocant i a diferents emails solidaris...


El proper DIJOUS 5 DE MAIG, A LES 8 DEL MATÍ, el co
mpany Pere Traveria, veí de la Barceloneta, del carrer Atlàntida 93-95, es veurà desnonat del seu habitatge.

El company Pere és membre de diferents associacions de Barcelona i ha estat un lluitador incansable pels drets socials i les llibertats.

Degut a diferents circumstàncies, ha perdut el contracte indefinit de lloguer, i no s'ha fet viable cap alternativa per garantir-li un sostre.

No podem deixar que el treguin de casa seva fins que no es resolgui un lloc a on pugui viure.

Per això, us convoquem a venir el dijous a les 8h a la porta de casa seva* per donar-li suport i evitar el desnonament.


dimarts, 3 de maig del 2011

Festival maratonià de 5 dies


La gent del C.S.O.A. Artkatraz no tenen intenció de llençar la tovallola. Enfrontats a l'amenaça del desalotjament imminent, fan el que millor dominen: Una rebel·lió artística.

Ens convoquen a una marató festivalera durant els propers 5 dies, començant Dimecres 4 i acabant Diumenge 8.


Tallers, passi de vídeos i espectacles diversos amb entrada gratuïta, sopadors al mòdic preu de tant sols 1 Euro.......

No deixarem que l'especulació immobiliària dels de sempre ens continuï empobrint el barri, sense aixecar la veu per denunciar-los!

Tot el nostre suport per aquest projecte que engreixa el teixit social i esbossa vies alternatives al capitalisme criminal (últim motor que engega els plans urbanístics municipals).