divendres, 20 de desembre del 2013
El via crucis de les tarifes elèctriques
Des de que en 2004 el sector es va "liberalitzar", paguem un 80% més cara la llum, http://www.publico.es/dinero/492239/la-nueva-subida-de-la-luz-costara-a-los-consumidores-mas-de-un-millon-de-euros-diarios essent els tercers de la unió europea i medalla de bronze en el pódium dels preus, mentre els directius d'Iberdrola cobren 30 vegades més que els d'una companyia japonesa http://www.espiaenelcongreso.com/2013/09/04/piden-carcel-para-sanchez-galan-y-sus-13-consejeros-de-iberdrola-por-cobrar-30-veces-mas-que-en-japon/ :-(
dilluns, 2 de desembre del 2013
Agbar i la plaça de les Glòries.
El Dissabte passat, unes 150 persones varem participar en una acció de denúncia davant la torre Agbar. Convocat pel procés constituient, ens enfrontarem amb els responsables de l'escandalosa
privatització d'un dret tant fonamental com l'accés a l'aigua potable.
https://www.youtube.com/watch?v=lm0JYwYCG-0
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.
L'acte va contar amb la intervenció de Diego Canyamero del S.A.T. que ens va fer una crida a resistir i lluitar, i de l'Arcadi Oliveras que ens va recordar que estem millor que d'altres habitants del planeta ( a l'Àfrica malviuen amb 8 litres per persona i dia, mentre als EEUU en gasten més de 500).
http://www.youtube.com/watch?v=rAjbcKZqsD4&feature=youtu.be
També hi foren els companys d'Aigua és vida, que ens varen explicar les il·legalitats de la companyia de suministrament i els tripijocs municipals que les encobreixen. La política de portes giratòries dels càrrecs polítics de l'ajuntafems tripartit que ara estan de directius de Agbar clama a madamme Gillotine que torni a les places públiques !!!!
Però en la plaça de les Glòries no hi ha pas cap estri decapitatori. Tant sols es veuen tisores en els cartells, malbaratament de diners públics a manta, rius de turistes càmera en ma i allaus d'habitants de la polis que, defugint l'àgora, transmuten el temple en mercat i adoren les falses tonalitats àureas de la pirita més barroera.
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.73
A l'ombra del futur hotel de gan luxe http://poblenou.org/index.php/2013/11/la-torre-agbar-sera-un-hotel-de-luxe/ que faran quan Aigües de Barcelona es vengui la torre, unes 15.000 habitants de la ciutat s'acumulaven pels passadissos dels nous encants vells (55 milions de diners públics). Arribant el consum nadalenc i davant la situació econòmica majoritària, la gent ha deixat d'anar al Carrefour per cercar mantenir els regals però pagant menys euros. També tenim la buidor de la Grapadora, que ens ha costat 80 milions, on per fer bulto la farceixen amb una biblioteca que hauria d'estar construida entre Gran Via i Diagonal ( però no han fet l'edifici) i una expocició d'artesans sense clients a qui vendre. Més buidor encara en recordar "La Nave Espacial" i la pobresa cultural a que ens va abocar llur desalotjament. De la "deconstrucció" del tortell viari i els 10 milions que ens costarà (enlloc de gastar-se la meitat de la meitat en deixar-la i fer-hi un jardí elevat), preferim no parlar-ne, que se'ns escalfa la boca i diu que seran 30.000 euros de multa "ofendre" a segons quines institucions......
https://www.youtube.com/watch?v=lm0JYwYCG-0
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.
L'acte va contar amb la intervenció de Diego Canyamero del S.A.T. que ens va fer una crida a resistir i lluitar, i de l'Arcadi Oliveras que ens va recordar que estem millor que d'altres habitants del planeta ( a l'Àfrica malviuen amb 8 litres per persona i dia, mentre als EEUU en gasten més de 500).
http://www.youtube.com/watch?v=rAjbcKZqsD4&feature=youtu.be
També hi foren els companys d'Aigua és vida, que ens varen explicar les il·legalitats de la companyia de suministrament i els tripijocs municipals que les encobreixen. La política de portes giratòries dels càrrecs polítics de l'ajuntafems tripartit que ara estan de directius de Agbar clama a madamme Gillotine que torni a les places públiques !!!!
Però en la plaça de les Glòries no hi ha pas cap estri decapitatori. Tant sols es veuen tisores en els cartells, malbaratament de diners públics a manta, rius de turistes càmera en ma i allaus d'habitants de la polis que, defugint l'àgora, transmuten el temple en mercat i adoren les falses tonalitats àureas de la pirita més barroera.
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.73
A l'ombra del futur hotel de gan luxe http://poblenou.org/index.php/2013/11/la-torre-agbar-sera-un-hotel-de-luxe/ que faran quan Aigües de Barcelona es vengui la torre, unes 15.000 habitants de la ciutat s'acumulaven pels passadissos dels nous encants vells (55 milions de diners públics). Arribant el consum nadalenc i davant la situació econòmica majoritària, la gent ha deixat d'anar al Carrefour per cercar mantenir els regals però pagant menys euros. També tenim la buidor de la Grapadora, que ens ha costat 80 milions, on per fer bulto la farceixen amb una biblioteca que hauria d'estar construida entre Gran Via i Diagonal ( però no han fet l'edifici) i una expocició d'artesans sense clients a qui vendre. Més buidor encara en recordar "La Nave Espacial" i la pobresa cultural a que ens va abocar llur desalotjament. De la "deconstrucció" del tortell viari i els 10 milions que ens costarà (enlloc de gastar-se la meitat de la meitat en deixar-la i fer-hi un jardí elevat), preferim no parlar-ne, que se'ns escalfa la boca i diu que seran 30.000 euros de multa "ofendre" a segons quines institucions......
dilluns, 18 de novembre del 2013
Alcem el braç-gest de venjança!
A sant Martí de provençals
la veu ressona que us esglaia;
Diu "urbanisme" i la remor,
contesta sempre: "Guanya la banca"
Però si prens coratge, els ulls al cel,
i alces el braç-gest de venjança,
a Sant Martí estem dempeus
per cridar ben fort JA BASTA !!!!
(Versionada de'n Joan Salvat-Papasseit)
dijous, 14 de novembre del 2013
La sabata.
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.
Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.
Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.
No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
Josep Palau i Fabre, La sabata.
dissabte, 9 de novembre del 2013
Foc al cel damunt el cadàver de can Ricart
El fòsil de l'antic recinte industrial
de can Ricart s'ha il·luminat aquesta vesprada amb un horitzó encés, roig com si reclamés sang . Un altre senyal del cel? Ja fa massa temps que la xusma consistorial no fa res del que promet: ni embalsamen el cadàver, ni li donen cap enterrament digne !!!!
Ens dona la impressió que l'esperit dels obrers que lluitaren pels drets de totes les treballadores entre les seves parets, (ara sense sostre) de les antigues naus, reclamen sacrificis polítics davant madamme Guillotine d'aquells que pretengueren esborrar llur memòria per especular amb els terrenys a "tomba oberta".
Semblaria que igual que en la bonica canço dels Obrint Pas http://www.youtube.com/watch?v=RluSCneLSD8 els altre hora proletaris, intenten mantenir viva la flama dels anticapitalistes conflictes socials que hi protagonitzaren durant 150 anys. Pretenen resistir en el record col·lectiu, encara que sigui amb les engrunes de les runes esmicolades entre els dits fantasmagòrics dels qui ja no tenen mans per a aferrar-se a res......
Romàntics de mena com som, el foc al cel amunt el cadàver sense soterrar de can Ricart, ens fa venir al cap un poema d'en Ventura Gassol que diu així:
Les tombes flamejants
"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:
-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."
Ventura Gassol
Ens dona la impressió que l'esperit dels obrers que lluitaren pels drets de totes les treballadores entre les seves parets, (ara sense sostre) de les antigues naus, reclamen sacrificis polítics davant madamme Guillotine d'aquells que pretengueren esborrar llur memòria per especular amb els terrenys a "tomba oberta".
Semblaria que igual que en la bonica canço dels Obrint Pas http://www.youtube.com/watch?v=RluSCneLSD8 els altre hora proletaris, intenten mantenir viva la flama dels anticapitalistes conflictes socials que hi protagonitzaren durant 150 anys. Pretenen resistir en el record col·lectiu, encara que sigui amb les engrunes de les runes esmicolades entre els dits fantasmagòrics dels qui ja no tenen mans per a aferrar-se a res......
Romàntics de mena com som, el foc al cel amunt el cadàver sense soterrar de can Ricart, ens fa venir al cap un poema d'en Ventura Gassol que diu així:
Les tombes flamejants
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:
-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."
Ventura Gassol
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Resiliència predicant, mentre van especulant.
La paraula resiliència és un neologisme ecologista que té diferents definicions http://es.wikipedia.org/wiki/
En l'actual època de prostitució lingüística http://es.wikipedia.org/wiki/
Barcelona, seu mundial de la resiliència urbana!!!!
http://w110.bcn.cat/portal/ site/Alcalde/menuitem. 27092542065c286423f423f4a2ef8a 0c/?vgnextoid= ea3d7be29afcd310VgnVCM10000019 47900aRCRD&vgnextchannel= ea3d7be29afcd310VgnVCM10000019 47900aRCRD&lang=ca_ES
http://w110.bcn.cat/portal/
Per posar un exemple (les dues fotos de banda i banda fetes avui ho testifiquen gràficament), sense sortir de l'illa de cases de Can Ricart, en el C/Espronceda cantonada amb C/Marroc, tenim el descampat que deixaren els enderrocs dels habitatges que hi havia.
Un bon grapat de veïnes sense casa per fer lloc a les males herbes, en nom del benefici especulatiu de les requalificacions urbanístiques, és la norma que defineix massa actuacions immobiliàries. QUE TÉ TOT AIXÒ DE RESILIENT?????
Resilient seria, "senyor" Xavier Trias i "senyor" Joan Clos, Reduir la petjada ecològica i el risc d'exclusió social dels habitants. Com? lluitant per aconseguir la sobirania alimentària. Produint aliments en qualsevol terrat http://unhortalbalco.blogspot.com.es/ i/o imitant l'interesant exemple de l'ajuntament de Vallbona d'Anòia i recuperant espais desaprofitats per organitzar horts cooperatius http://www.anoiadiari.cat/
En el nostre maltractat barri, els únics horts resilients que funcionen són els indignats que okupen solars abandonats https://www.facebook.com/hortindignatdos.poblenou i que alegren amb les seves verdures i actes comunitaris http://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg el teixit associatiu del districte, al marge dels tripijocs consistorials. El proper 18 d'Octubre celebren el tercer aniversari de l'hort 1..... Sense cap mena de subvenció ni reconeixement "legal" dels representants ciutadans "democràticament" triats per escalfar les poltrones de l'ajuntafems!
dijous, 12 de setembre del 2013
La Via Catalana, just davant de Can Ricart.
Més que ser una cadena humana, era un riu cabalós de gent, el
que hem retratat en l'avinguda Diagonal amb la cantonada del carrer
Espronceda.
Sota l'atenta mirada de l'antiga i malmesa torre del rellotge de can Ricart, dones i homes, avis i nenes, hem encaixat les mans, agermanant-nos en el desig de llibertat nacional.
Un bon grapat de samarretes grogues que denunciaven les retallades en educació, donaren un cert contingut social a l'acumulació de persones que fèiem cua per sortir d'una espanya que no té apanyo.
També ens ha resultat d'allò
més metafòric que hi hagués tanta ciutadania donant l'esquena al parc
central, la "truculenta" història del qual se pot seguir mitjançant els
articles que hi ha penjats en http://parkcentralpoblenou.Sota l'atenta mirada de l'antiga i malmesa torre del rellotge de can Ricart, dones i homes, avis i nenes, hem encaixat les mans, agermanant-nos en el desig de llibertat nacional.
Un bon grapat de samarretes grogues que denunciaven les retallades en educació, donaren un cert contingut social a l'acumulació de persones que fèiem cua per sortir d'una espanya que no té apanyo.
Però per entendre del tot el que va succeir a la resta de la ciutat, volem recomenar aquest vídeo http://vimeo.com/74941095 amb un altre mirada diferent a l'oficial dels maSS mèdia.
Per a captar totalment l'esperit de la cadena, res millor que el vídeo de l'extrem sud, on la Guardia Civil detenia la gent que volia seguir més enllà del Km 1058 http://www.youtube.com/watch?v=_A_9WvemYSw&feature=youtu.be
Tornant a la capital, també tenim retratat el tram de Via que va passar just per un altre indret emblemàtic de les últimes lluites que ha viscut la ciutat, pel Forat de de la vergonya del barri de la Ribera. Aquest barri cansat pel pes del passat, va patir la destrucció per la invasió Espanyola-Francesa de la guerra de successió, la guerra civil i recentment en la era moderna ha tornat a ser víctima pel capitalisme especulador.
Val a dir que BcNeta es va apressar en borrar pintades reivindicatives durant el mateix matí de la Diada.
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés.
dilluns, 2 de setembre del 2013
Diu que l'equivalent al 0'2% de la plusvàlua, l'invertiran en aturar la degradació de les naus.
Poc més de 200.000 euros és la partida econòmica que promet l'ajuntafems en la seva tele http://www.btv.cat/ btvnoticies/2013/08/18/ canricart-poblenou- casadelesllengues-ub- casaldejoves/, lo que equival al 0'2% dels 109 milions de la plusvàlua de la requalificació dels terrenys industrials a edificables ( Amb un coeficient de jutjat de guàrdia).
Però si us penseu que la manipulació informativa de BTV és escandalosa, agafeu-vos ben fort abans de llegir com expliquen en El Pais la història del recinte i els perquès de l'actual situació !!!! http://ccaa.elpais.com/ccaa/ 2013/08/31/catalunya/ 1377973000_066778.html
L'endemà, en El País (el seu), han continuat amb el tema, però si més no, han recordat part dels milions d'Euros de diner públic encara no justificat siquiera http://ccaa.elpais.com/ccaa/ 2013/09/01/catalunya/ 1378066921_764099.html QUE NI MOLESTAR-SE EN PREPARAR-SE UNA PSEUDOCOARTADA DE FACTURES FALSES, HAN FET AQUESTA CANILLA DE CLEPTÒCRATES !!!!!!
En La Vanguàrdia afirmen que la casa de les llèngues ha estat " defendida a capa y espada por los vecinos del Poblenou" en http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130903/54380965080/ub-absorbe-can-ricart-poblenou.html i ens "obligaren" a parlar en espanyol si voliem que filmesin en vídeo http://videos.lavanguardia.com/20120118/54245009696/interior-can-ricart.html però, si més no, ensenyen com està de malament el recinte.
Tot i així, caldrà que ens consolem pensant que en Grècia estan força pitjor http://www.asociaciondry.org/? p=3025 i que a nosaltres encara ens queden un parell d'anys de marge fins arribar al col·lapse socioeconòmic absolut.
Per les qui no es conformin amb això, sempre poden sortir de cercavil·la xarango-reivindicatiu, demanant que el casal de joves no ens agafi jubilats i sense cobrar pensió https://www.facebook.com/events/506724316086711/
Però si us penseu que la manipulació informativa de BTV és escandalosa, agafeu-vos ben fort abans de llegir com expliquen en El Pais la història del recinte i els perquès de l'actual situació !!!! http://ccaa.elpais.com/ccaa/
L'endemà, en El País (el seu), han continuat amb el tema, però si més no, han recordat part dels milions d'Euros de diner públic encara no justificat siquiera http://ccaa.elpais.com/ccaa/
En La Vanguàrdia afirmen que la casa de les llèngues ha estat " defendida a capa y espada por los vecinos del Poblenou" en http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130903/54380965080/ub-absorbe-can-ricart-poblenou.html i ens "obligaren" a parlar en espanyol si voliem que filmesin en vídeo http://videos.lavanguardia.com/20120118/54245009696/interior-can-ricart.html però, si més no, ensenyen com està de malament el recinte.
Tot i així, caldrà que ens consolem pensant que en Grècia estan força pitjor http://www.asociaciondry.org/?
Per les qui no es conformin amb això, sempre poden sortir de cercavil·la xarango-reivindicatiu, demanant que el casal de joves no ens agafi jubilats i sense cobrar pensió https://www.facebook.com/events/506724316086711/
divendres, 2 d’agost del 2013
Merda de ciutat, vergonya de país, fàstic d'Estat.
Fa uns pocs anys, encara sentíem un cert orgull de ser ciutadanes de Barcelona. 2000 anys d'història des de la romana Barcino no és moc de gall d'indi. Però a dia d'avui, la vergonya de viure en una Sodoma especulativa, una Gomorra de la impunitat i una Babilònia de la prostitució neuronal, ens empeny, cap cots, a arrenglerar-nos amb els vençuts.
Tres-cents habitants de naus industrials, que malvivien de reciclar xatarra pels containers,
han estat foragitats del que fins llavors era casa seva. Sense aixoplug
ni espai on classificar el seu reciclatge, empitjora notablement la
seva exclusió social, abocant-los cap a la marginalitat extrema, la delinqüència o l'almoina suplicant a la caritat cristiana. http://noticies.sirius.cat/ 2013/07/immigrants- desallotjats-pels-mossos.html
Fa vergonya viure en un país on ens empassem aquestes macedònies d'esperpents que ens ennueguen, amanides amb fragància de Barcenas i aroma de Millet. Fa vergonya que les indignades que actuen per intentar canviar les coses siguin, amb prou feines, uns pocs milers. Fa
vergonya que privatitzin fins la llum del Sol ( literal) http://avvclotcampdelarpa.cat/ 2013/07/29/accio-ciutadana- contra-la-penalitzacio-de-l% E2%80%99energia-solar-i-en- defensa-del-dret-a-l%E2%80% 99us-lliure-del-sol/ i ens puja la electricitat i el gas i l'aigua, i rescatem bancs mentre les persones es suïciden http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_ de_suicidios_relacionados_con_ la_crisis i al telenotícies ens parlin de futbol, successos i brots verds en la gespa del camp nou. http://filosofiesta.ning.com/forum/topics/noticia-expertos-pesimistas
Que ens consolin els Kortatu, http://www.youtube.com/watch?v=OWUal58aNjY KagunDeu!!!
En un barri cada volta més desdibuixat, amb les naus industrials sense indústries i el tsunami d'hotels inundant de guiris els carrers i les places, hem tancat el mes de Juliol amb dos desalotjaments, a quin dels dos més punyent.
La Nave Espacial, centre social okupat i autogestionat,
dedicat a les arts escèniques, circ, teatre, cabaret, música i dansa,
amb programació estable i gratuïta, ha estat desterrat cap a viles més
acollidores amb els artistes alternatius. L'empobriment cultural per tot
el veïnat davant d'aquesta pèrdua és inconmensurable. Sense espais de creació la creativitat no pot materialitzar-se ni ser mesurada. http://lanavebcn.wordpress. com/
I parlant d'empobriment, diu que cada espanyolet deu 20.000 Euros pel dèficit públic acumulat http://economia.elpais.com/ economia/2013/07/17/actualidad /1374053081_514365.html, El financial Times adverteix que l'estat espanyol entra en una espiral de mort http://www.publico.es/dinero/ 443547/the-economist-advierte- que-el-misterioso-rajoy-puede- llevar-a-espana-a-una-espiral- de-muerte i que el tercer món és la categoria econòmica a la que ens hem d'identificar a partir de ja http://economia.elpais.com/ economia/2012/11/09/actualidad /1352491849_048269.html
Que ens consolin els Kortatu, http://www.youtube.com/watch?v=OWUal58aNjY KagunDeu!!!
dijous, 18 de juliol del 2013
Enèsimes promeses, cero credibilitat!
Com és costum en el consistori municipal, prometen fer un munt de coses en Can Ricart. Però com amb el fum dels seus incendis, llurs falses paraules se les endú el vent de la realitat, deixant-nos les mans curulles de cendra. Recordem com estava l'antic recinte fabril en 2009 http://rotorrr.org/pobledenou/can_ricart/index.html , (Un parell d'anys després de ser declarat bé cultural d'interès nacional).
Mirant un carrer més enllà fins l'Eix Pere IV, el panorama és el mateix i les mentides oficials televisives són calcades: Abandonat desde fa anys i panys! i no diu perquè ? Insignia de que? eix verd? Fas fora als usos i a la gent i desprès vens a salvar les runes? Ben "curiòs" el procés urbanístic (això si amb "participació" veïnal i tal) http://www.324.cat/noticia/2153193/catalunya/Pere-IV-un-eix-urba-historic-que-es-vol-reinventar
Retornant l'esguard cap l'únic B.C.I.N. del districte, lo antepenúltim en proposar públicament per a fer dins del recinte de Can Ricart, (després de la gran estafa de la casa de les llèngües), el museu de l'urbanisme http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/01/el-mausoleum-del-mal-urbanisme.html , va ser un globus sonda de molt poc recorregut, vol gallinaci i plumero evident.
Lo penúltim, elcasal de joves que tanta falta fa en el barri i que tants anys portem esperant, /2013/05/09/el-nou-casal-de- joves-del-poblenou-es-podria- instal%C2%B7lar-a-can-ricart/ dorm en un calaix la son dels projectes-cortina.
La darrera de totes aquestes cançons de sirena, és la de fer un campus universitari del disseny i la imatge http://www.btv.cat/btvnoticies
/2013/07/05/lajuntament- acorda-amb-la-ub-ubicar-un- campus-de-disseny-i-imatge-a- can-ricart/ . Per dissenyar "pelotassus" immobiliaris i donar la imatge d'honrat regidor (amb vocació de servei al ciutadà) no hi ha una localització millor!. Diu que l'especulador sempre torna a l'escenari del crim. Joves gaudint del lleure, en un marc post crisi de la civilització capitalista. Poètica metàfora enmig del naufragi de tota una generació.
L'estètica arracona l'ètica, i les palmeres datileres voten ser governades pels escarabats morruts!!!
Mirant un carrer més enllà fins l'Eix Pere IV, el panorama és el mateix i les mentides oficials televisives són calcades: Abandonat desde fa anys i panys! i no diu perquè ? Insignia de que? eix verd? Fas fora als usos i a la gent i desprès vens a salvar les runes? Ben "curiòs" el procés urbanístic (això si amb "participació" veïnal i tal) http://www.324.cat/noticia/2153193/catalunya/Pere-IV-un-eix-urba-historic-que-es-vol-reinventar
Retornant l'esguard cap l'únic B.C.I.N. del districte, lo antepenúltim en proposar públicament per a fer dins del recinte de Can Ricart, (després de la gran estafa de la casa de les llèngües), el museu de l'urbanisme http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/01/el-mausoleum-del-mal-urbanisme.html , va ser un globus sonda de molt poc recorregut, vol gallinaci i plumero evident.
Lo penúltim, elcasal de joves que tanta falta fa en el barri i que tants anys portem esperant, /2013/05/09/el-nou-casal-de-
L'estètica arracona l'ètica, i les palmeres datileres voten ser governades pels escarabats morruts!!!
divendres, 21 de juny del 2013
L'acceptació social de la cleptocràcràcia.
Cleptocràcia és un terme d'ús relativament recent, expandit en
paral·lel a la corrupció i als escàndols financers que involucren
l'Estat o s'originen directament en el seu interior, però que amb el nom ho diu tot: El govern dels més lladres. http://www.eldiario.es/catalun yaplural/enciclocracia/Cleptoc racia_6_142145793.html
Fins i tot quan els seus fills han d'inmigrar per tenir feina, continuen resignats sense intentar sortir del sistema. Hi ha qui es refereix a aquest fenomen dient que és la síndrome de la granota bullida http://in.directe.cat/joan-lla donet/blog/2217/la-sindrome- de-la-granota-bullida i n'hi ha que parlen de la teoria del punt cec en la visió humana http://crashoil.blogspot.de/ 2013/06/punto-ciego.html
I mentre aclarim si "son galgos o son podencos", la canilla de la misèria ens devora el poc futur que ens queda. A l'hora, els nostrats representants parlamentaris del parc de la ciutadella, emboliquen la seva pudent porqueria entre 4 rotllos, com a bons caganers del pesebre postfranquista. Amb el nivell de la merda més amunt del coll ( i pujant), continuen empassant-se tot el que els hi donen mastegat, per indigerible que resulti. La cuprofàgia institucional és el preu a pagar per arribar i mantenir l'escó, l'escola filosòfica més predicada pels tertulians televisius, i el model social més imitat. I així ens va!
Així, el partit polític que aconsegueix més
finançament il·legal, guanya les eleccions i té majoria al parlament.
D'aquesta manera, legislen en benefici de la ma que lis dona el menjar,
sense plantejar-se mai mossegar-la, la llepen de forma escandalosament messella, per continuar garantint-se les engrunes del pastís que devoren els seus amos.
Per posar un exemple que ens toca molt d'aprop: El màxim responsable d'autoritzar l'enderroc d'un bé cultural d'interès nacional com Can Ricart, l'exconseller de cultura Joan Maria Tresserras, campa impunement per la tele pública com a tertulià, i com a tal, pot continuar cobrant un sou dels nostres impostos. Cap periodista no li pregunta per quin % de la plusvàlua en la requalificació
de 100 milions d'Euros es va embutxacar, o si era tot pel partit, o si
es que enderrocar l'únic B.C.I.N. del districte X ho va autoritzar pel
bé comú del patrimoni arquitectònic.
S'ha de dir que la resta dels
polítics, PER UNANIMITAT (veure http://www.youtube.com/watch?v=-UX09rYqYh4&feature=youtu.be ), també han
estat fomentant l’especulació del sòl sense cap vergonya,
contradient el “dret a la vivenda” i l’obligació d’impedir l’especulació que els hi ordena la seva sacrosanta constitució. http://lamentable.org/?p=6454
Des de que, en 1985, el
Decret Boyer va fer pols els contractes de lloguer per tal d’obligar tothom a comprar, triplicant els preus dels habitatges en pocs
anys, ¿qui va denunciar la violació de la Llei? (art. 47 CE) Tot plegat una òpera bufa desafinada https://www.youtube.com/watch? v=bajl8v8iBzg
Però sens dubte, el que més ens desanima, és l'acceptació social de tot plegat. Es conten amb els dits d'una ma les veïnes autènticament escandalitzades davant d'aquest percal.
La crisi de principis, la miopia de no mirar res que no sigui l'interès
individual a curt termini, la inèrcia de deixar-se endur pel ramat, la
mandra de pensar per una mateixa i un llarg reguitzell d'excuses de mal
pagador, escuden a la immensa majoria de ciutadanes.Fins i tot quan els seus fills han d'inmigrar per tenir feina, continuen resignats sense intentar sortir del sistema. Hi ha qui es refereix a aquest fenomen dient que és la síndrome de la granota bullida http://in.directe.cat/joan-lla
I mentre aclarim si "son galgos o son podencos", la canilla de la misèria ens devora el poc futur que ens queda. A l'hora, els nostrats representants parlamentaris del parc de la ciutadella, emboliquen la seva pudent porqueria entre 4 rotllos, com a bons caganers del pesebre postfranquista. Amb el nivell de la merda més amunt del coll ( i pujant), continuen empassant-se tot el que els hi donen mastegat, per indigerible que resulti. La cuprofàgia institucional és el preu a pagar per arribar i mantenir l'escó, l'escola filosòfica més predicada pels tertulians televisius, i el model social més imitat. I així ens va!
divendres, 7 de juny del 2013
Can Ricart, territori pandiller.
Adolescents d'entre 12 i 14 anys, enfilats per les teulades que queden en Can Ricart. Es feien fotografies, bo i posant en clar risc la seva integritat física :-( Malahoradament, aquest és l'ùnic contacte dels joves amb el seu patrimoni històric!
Pensar que l'únic bé cultural d'interés
nacional que tenim en tot el districte de St Martí de Provençals http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_districte_de_Sant_Mart%C3%AD
serveixi per a aquests usos fa fredat. Qualsevol dia es mata un nen
caient d'alt a baix, o es queda malferit pels vidres que ells mateixos
van trencant.
La societat que permet aquestes coses mirant
cap un altre costat, té molt difícil superar la crisi moral que porta
als corruptes al govern cleptocràtic electoral.
dissabte, 1 de juny del 2013
Buidat per especular-hi!
El proper Dimarts 4 de Juny a les 21'50h, el programa Sense
Ficció de TV3, emeterà el documental "Buit, ple. La ciutat arítmica" http://blogs.tv3.cat/ senseficcio.php?itemid=50533& catid=1270 on, entre d'altres, es parlarà de Can Ricart comparant-lo amb can Batllò, Fabra i Coats, Palo Alto....
Pel que es dedueix del tràiler promocional http://www.tv3.cat/3alacarta/#I pensar que els nostres joves marxen, que tenim l'atur de joves més elevat d'Europa, que el que ens espera és el mateix que ens ha portat fins aquí... tristesa de constatar que aquest país no té futur, i que hem de conviure amb tot aquesta colla de titelles i poca vergonyes els quals han estat el costat dels poders que ens han portat fins aquí ". No ens podem sentir més identificats amb vosté, senyora! I per a mostra, un botó: No és perquè si que fins ben entrats els anys 80, en els hospitals públics es prenien els fills a ses mares, sense que 30 anys després encara no hi hagi ningú a la presó :-( Dels avis estafats per la banca i de la resta de delictes impunes, que encimenten l'actual putrefacció social, ens encomanem a la frase "La realitat no serà televisada".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)