Aquesta setmana passada, la
P. Gabancho mirava amb nostàlgia les restes de l'antic recinte fabril de Can Ricart, en l'article http://cat.elpais.com/cat/2014/10/12/opinion/1413141441_686296.html . Se li oblida comentar el "Cui bono" d'aquestes malaurades circumstàncies, però molt em sembla que aquesta serà feina nostra.Podem tornar a mirar el documental "Destruir i construir, història d'una fàbrica" http://www.tv3.cat/videos/3959690/Destruir-i-construir-historia-duna-fabrica ara que gairebé fa 10 anys de l'inici del conflicte, per anar fent memòria gràfica de l'espai i el paisanatge perduts per a sempre :-(
Podem recordar els 109 milions d'Euros de la plusvàlua en la requalificació dels terrenys ( de industrials a edificables) regalats per gentilesa municipal al marqués de santa Isabel, o els més de 30 milions d'euros de diners públics malbaratats en NO FER la casa de les llengües. Seguir el rastre dels diners fins esbrinar en quin paradís fiscal descansen, i a nom de quins titulars, seria feina de policies justos, fiscals incorruptes, i/o de periodistes honrats. De moment, restem a l'espera els últims 10 anys.....
Podem enyorar els llocs de treball destruïts, el patrimoni arquitectònic enderrocat, la memòria històrica forçada a l'amnèsia oblidadissa i els espais de creació artística empesos a l'exili a punta d'excavadora.
Podem començar a valorar amb la distància d'un cert temps i un color polític "diferent" a l'ajuntament, on ( Tant els anteriors com els actuals http://www.eldiario.es/catalunya/politica/colectivos-vecinales-beligerantes-organizaciones-politicas_0_319168083.html ) ens volen portar amb el model de ciutat gentrificador i especulatiu del parc temàtic Gaudí-sangria.
http://www.youtube.com/watch?v=Mh7KpVngTrA&feature=youtu.be
