Avui que es jornada de reflexió, reflexionem sobre les responsabilitats
dels nyaps urbanístics del barri i llurs punyents conseqüències: Enriquiren als corruptes, arruïnaren a les
famílies i destruïren llocs de treball, patrimoni arquitectònic i espais
de creació artística. Lucrar a uns pocs, bo i empobrint a la majoria :-( . El pelotazo immobiliari ens ha sortit molt car
!!!!
L'únic bé cultural d'interès nacional
del districte de St Martí de Provençals té un fosc futur. El planejament
urbanístic preveu enterrar entre gratacels lo poc que del antic recinte
fabril quedi :-( .
Per ajudar a la memòria, ecuperem unes imatges dels materials que
s'imprimiren en nom de la plataforma Salvem Can Ricart. Tot el que en
les dues fotos inferiors surt en colors verd i vermell, és el que ja han enderrocat !!!!
Podeu veure les fotos de com estava Can Ricart ahir en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.
Podeu veure més imatges dels plànols de Can Ricart en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.897317203696904.
Totes coneixem les sigles dels partits polítics responsables, no cal repetir el nom dels miserables. Totes podem veure els plànols i recordar al senyor dels planells:
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/02/el-senyor-dels-planells.html
dissabte, 19 de desembre del 2015
diumenge, 22 de novembre del 2015
Allò que el vent s'endugué.
Els vents del temps canviants bufen
indeturables, enduent-se els records de les promeses incomplertes.
Mentre, els vents atmosfèrics i altres incidents meteorològics, segueixen enderrocant el poc que queda del patrimoni
arquitectònic de Can Ricart.
Abans d'ahir, una forta rebufada va ensorrar un altre bocí de xemeneia, la barana del costat Oest de la torre, i alguna que altre placa dels sostres que encara resistien.També resisteix dalt d'una teulada corcada un arbre arrelat en un desaigüe des de fa anys !!!!
Avui hi ha hagut jornades de portes obertes en el que serà el futur casal de joves que gestionarà una entitat anomenada La Xemeneia. Veure https://www.facebook.com/La- Xemeneia-531616563551027/? fref=nf .
Us estalviaré la broma fàcil que relacionaria el nom de l'entitat de joves i l'estat deplorable de la part més visible del sistema de transmissió energètic soterrat i centralitzat, del que fa tant de temps denunciem l'escandalós abandonament: http://salvemcanricart. blogspot.com.es/2015/07/can- ricart-engavinat.html
El que no callo és l'aspecte asèptic del nou disseny de casal, extern i intern. Sembla que hagi de ser un ambulatori mèdic, tant per dins com per fora !!!!
Independentment de gustos i estètica, el milió llargs d'Euros de diners públics esmerçats, serveixen per esborrar la memòria històrica d'aquest bé cultural d'interès nacional. No es reconeix una nau industrial, per molt que t'hi esforcis :-( http://w110.bcn.cat/portal/site/Joves/menuitem.b73e9b19483655297ca47ca4a2ef8a0c
Per posar un exemple allí mateix, les remodelacions que han realitzat en Hangar (https://hangar.org/ca/) no han desfet aquesta visió de recinte fabril. Els arquitectes responsables de perpetrar el nou casal de joves han ningunejat el conjunt on s'inserien, de manera ofensivament amnèsica del passat laboral que esborraven.
El pitjor de tot plegat serà que el nou equip municipal, amb un antic membre de la plataforma Salvem Can Ricart al capdavant (com flamant regidor del districte), doni per bo el que feren els anteriors en el seu càrrec i continuïn mantenint el discurs de que la U.B. apanyarà el despanyat, amb uns diners que ningú diu d'on sortiran, però que de ben segur superaran la xifra dels 15.000.000 d'Euros, pel cap baix.
Així les coses, seguirem vivint en el dia de la marmota http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html. Però com que el vent continuarà bufant, serem més aviat com en La Historia Interminable, on el forat del no-res engoleix el país de Fantasia. Aquí també estalvio acudits fàcils, que no tinc l'humor per a gaires bromes...
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.885614768200481.1073741828.874389989322959&type=3&uploaded=24
Abans d'ahir, una forta rebufada va ensorrar un altre bocí de xemeneia, la barana del costat Oest de la torre, i alguna que altre placa dels sostres que encara resistien.També resisteix dalt d'una teulada corcada un arbre arrelat en un desaigüe des de fa anys !!!!
Avui hi ha hagut jornades de portes obertes en el que serà el futur casal de joves que gestionarà una entitat anomenada La Xemeneia. Veure https://www.facebook.com/La-
Us estalviaré la broma fàcil que relacionaria el nom de l'entitat de joves i l'estat deplorable de la part més visible del sistema de transmissió energètic soterrat i centralitzat, del que fa tant de temps denunciem l'escandalós abandonament: http://salvemcanricart.
El que no callo és l'aspecte asèptic del nou disseny de casal, extern i intern. Sembla que hagi de ser un ambulatori mèdic, tant per dins com per fora !!!!
Independentment de gustos i estètica, el milió llargs d'Euros de diners públics esmerçats, serveixen per esborrar la memòria històrica d'aquest bé cultural d'interès nacional. No es reconeix una nau industrial, per molt que t'hi esforcis :-( http://w110.bcn.cat/portal/site/Joves/menuitem.b73e9b19483655297ca47ca4a2ef8a0c
Per posar un exemple allí mateix, les remodelacions que han realitzat en Hangar (https://hangar.org/ca/) no han desfet aquesta visió de recinte fabril. Els arquitectes responsables de perpetrar el nou casal de joves han ningunejat el conjunt on s'inserien, de manera ofensivament amnèsica del passat laboral que esborraven.
El pitjor de tot plegat serà que el nou equip municipal, amb un antic membre de la plataforma Salvem Can Ricart al capdavant (com flamant regidor del districte), doni per bo el que feren els anteriors en el seu càrrec i continuïn mantenint el discurs de que la U.B. apanyarà el despanyat, amb uns diners que ningú diu d'on sortiran, però que de ben segur superaran la xifra dels 15.000.000 d'Euros, pel cap baix.
Així les coses, seguirem vivint en el dia de la marmota http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html. Però com que el vent continuarà bufant, serem més aviat com en La Historia Interminable, on el forat del no-res engoleix el país de Fantasia. Aquí també estalvio acudits fàcils, que no tinc l'humor per a gaires bromes...
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.885614768200481.1073741828.874389989322959&type=3&uploaded=24
divendres, 25 de setembre del 2015
Volem horts socials en els descampats !!!!
Els plans urbanístics del 22@ ens han enderrocat centenars de naus industrials en el nostre barri, per a que
uns pocs poguessin especular amb la plusvàlua de la requalificació. Un
cop esclatada la bombolla, ens queda un endeutament estratosfèric, tant
públic com privat, que amenaça d'enfonsar-nos l'economia en no poder
pagar-ne ni els interessos.
Però amb aquesta perpetració no tant sols s'està afectant l'economia financera. També l'economia productiva de petites industries i obradors s'ha transmutat en enormes descampats que ens llasten pel preu de l'oportunitat perduda, perquè ara sols s'obtenen males herbes, mosquits, paneroles i rosegadors clavaguerils. El desenvolupament immobiliari té l'aspecte d'un formatge de Grullere, amb més forats que un atac d'arnes famolenques.
Després de més de 100 dies del nou govern municipal, no tenim notícia que germini una voluntat política de reconduir aquesta situació. I amb un minúscul percentatge dels 100 milions que diuen que dedicaran a beneficis socials podrien canviar molt les coses. Com? Creant horts socials municipals, multiculturals i permaculturals, que generessin llocs de treball protegits per a les persones en risc d'exclusió, permetessin la inserció dels nouvinguts i combatessin el canvi climàtic amb accions directes i assertives:
http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf
Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres.
Si els terrenys estan encimentats, o contaminats, hi ha solucions tècniques prou eficients com per a que no sigui utilitzable com excusa la naturalesa del substrat on s'haurien d'arrelar els vegetals. Tenim des dels conreus hidropònics que no necessiten terra, fins a l'aquaponia, que combina la cria de peixos i l'hort, passant per plantar en big bags ( Que és un mètode bo, bonic i barat, molt escaient pel nostre barri, i a més permet l'us de l'hort a persones amb diversitat funcional)
http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/09/el-conreu-en-big-bags.html
Milloraríem el paisatge, el paisanatge, el teixit associatiu i la salut de tots plegats. Perquè quan esclati la bombolla del monocultiu turístic i els guiris deixin de venir, ens trobarem com en Detroit, (de qui ens convé aprendre'n la lliçó): http://www.decrecimiento.info/2015/09/de-como-la-quiebra-de-detroit-ha.html o si arriba el Pic Oil, ens veurem en la complicada situació del "periodo especial" viscuda en la Cuba dels anys 90
https://www.youtube.com/watch?v=Vj_DV5ltdes
De fet, ja tenim una part del veïnat poblenoví que malviu de reciclar la ferralla dels contenidors, "guanyant" un parell d'Euros al dia i sota la criminalització de les normatives de "civisme" municipal !!!! :-( https://vimeo.com/115282808 . En els barris del costat, com La Mina o El Besós, és el tràfic de drogues qui mou l'economia dels més desafavorits http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/2015/monferrerlaminacomprardrogasindinero.html#
El preu social de mirar cap a un altre banda, no tindrem amb que pagar-ho !!!!
Però si se fa bé, molta gent sortira beneficiada http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/08/de-lhort-comunitari-la-botiga-social.html
Però amb aquesta perpetració no tant sols s'està afectant l'economia financera. També l'economia productiva de petites industries i obradors s'ha transmutat en enormes descampats que ens llasten pel preu de l'oportunitat perduda, perquè ara sols s'obtenen males herbes, mosquits, paneroles i rosegadors clavaguerils. El desenvolupament immobiliari té l'aspecte d'un formatge de Grullere, amb més forats que un atac d'arnes famolenques.
Després de més de 100 dies del nou govern municipal, no tenim notícia que germini una voluntat política de reconduir aquesta situació. I amb un minúscul percentatge dels 100 milions que diuen que dedicaran a beneficis socials podrien canviar molt les coses. Com? Creant horts socials municipals, multiculturals i permaculturals, que generessin llocs de treball protegits per a les persones en risc d'exclusió, permetessin la inserció dels nouvinguts i combatessin el canvi climàtic amb accions directes i assertives:
http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf
Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres.
Si els terrenys estan encimentats, o contaminats, hi ha solucions tècniques prou eficients com per a que no sigui utilitzable com excusa la naturalesa del substrat on s'haurien d'arrelar els vegetals. Tenim des dels conreus hidropònics que no necessiten terra, fins a l'aquaponia, que combina la cria de peixos i l'hort, passant per plantar en big bags ( Que és un mètode bo, bonic i barat, molt escaient pel nostre barri, i a més permet l'us de l'hort a persones amb diversitat funcional)
http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/09/el-conreu-en-big-bags.html
Milloraríem el paisatge, el paisanatge, el teixit associatiu i la salut de tots plegats. Perquè quan esclati la bombolla del monocultiu turístic i els guiris deixin de venir, ens trobarem com en Detroit, (de qui ens convé aprendre'n la lliçó): http://www.decrecimiento.info/2015/09/de-como-la-quiebra-de-detroit-ha.html o si arriba el Pic Oil, ens veurem en la complicada situació del "periodo especial" viscuda en la Cuba dels anys 90
https://www.youtube.com/watch?v=Vj_DV5ltdes
De fet, ja tenim una part del veïnat poblenoví que malviu de reciclar la ferralla dels contenidors, "guanyant" un parell d'Euros al dia i sota la criminalització de les normatives de "civisme" municipal !!!! :-( https://vimeo.com/115282808 . En els barris del costat, com La Mina o El Besós, és el tràfic de drogues qui mou l'economia dels més desafavorits http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/2015/monferrerlaminacomprardrogasindinero.html#
El preu social de mirar cap a un altre banda, no tindrem amb que pagar-ho !!!!
Però si se fa bé, molta gent sortira beneficiada http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/08/de-lhort-comunitari-la-botiga-social.html
divendres, 24 de juliol del 2015
Can Ricart engavinat
La xemeneia està engavinada,
qui la desengavinarà?
el desengavinador que la desengavini
bon desengavinador serà!
El símbol més evident del sistema de transmissió energètic continua esmicolant-se a la vista de qualsevol que aixequi els ulls per a mirar. Per a no cansar-nos repetint el que ja hem escrit, mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=transmissi%C3%B3 per entendre el valor històric que representa el que s'esta perdent per sempre !!!! :-(
dilluns, 18 de maig del 2015
Més comparacions fotogràfiques
Avui comparem una foto feta fa 10 anys ( abans dels enderrocs tripartits), amb una que té un lustre i un altre de sols fa 5 dies El creixement dels arbres dona fe de la fertilitat del terreny. Nosaltres donem fe de que els fruits se'ls mengen els de sempre, i a les desheretades ens devora la fam de justícia !!!!
Les fotos són de rabiosa actualitat, ara que la junta electoral ha ordenat treure les estelades dels edificis oficials, mentre la bandera rogigualda és legalment obligatori que hi onegi :-( . No sé per que serà, però ens han vingut al cap els versos del mestre Martí i Pol...
https://www.youtube.com/watch?v=hxJa0EYcy5k
LES QUATRE BANDERES
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes ,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
Jo no em canso d'esperar:
Per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat .
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra , l'altre en mar.
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tots plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Les fotos són de rabiosa actualitat, ara que la junta electoral ha ordenat treure les estelades dels edificis oficials, mentre la bandera rogigualda és legalment obligatori que hi onegi :-( . No sé per que serà, però ens han vingut al cap els versos del mestre Martí i Pol...
https://www.youtube.com/watch?v=hxJa0EYcy5k
LES QUATRE BANDERES
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes ,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
Jo no em canso d'esperar:
Per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat .
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra , l'altre en mar.
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tots plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
dissabte, 9 de maig del 2015
Viu per plànyer lo que de ella es mort :-(
Mentre els ocells carronyaires continuen niuant damunt del cadàver en descomposició de la xemeneia de l'antic recinte fabril, comparem una foto d'avui amb una del 2009. Immediatament fem nostre el punyent poema del mestre Alcover:
DESOLACIÓ:
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
DESOLACIÓ:
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
JOAN ALCOVER (1854 - 1926)
Mira també http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/05/la-xemeneia-de-can-ricart-esta-mes.html
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
JOAN ALCOVER (1854 - 1926)
Mira també http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/05/la-xemeneia-de-can-ricart-esta-mes.html
divendres, 24 d’abril del 2015
Volem un museu de l'especulació!!!!
Ara que estem en plena campanya electoral, i que aviat farà
30 anys del tret de sortida de la macroespeculació poblenovina, ( Amb
allò de "A la vile de Barcelona" pronunciada per l'exalcalde franquista
Samaranch http://lagrancorrupcion. blogspot.com.es/2009/07/juan- antonio-samaranch-torello_07. html
), volem recordar com es mereix aquesta onomàstica, que tant està
llastant nostre present. El fet que el sector de la rajola i el ciment
absorbís la major part
de les inversions i dels llocs de treball en detriment d’altres sectors,
ha engrandit de manera extraordinària la crisi econòmica que patim. I a
més ha tingut efectes col·laterals de caire absolutament immoral. Ens
referim a la corrupció generada, a l’avarícia que ha promogut
l’enriquiment ràpid, a les complicitats propiciades per tal de convertir
els ciutadans en col·laboradors d’un sistema insostenible que ha
provocat el
guany fàcil i descontrolat, desacreditant el treball.
Per a dignificar la memòria d'aquest trist període, que millor que dissenyar un centre d'interpretació de com la corrupció política generalitzada va provocar una bombolla mastodòntica curulla de no res: http://salvemcanricart. blogspot.com.es/2011/05/que- ha-passat-en-diagonal-mar.html. Resulta
que el museu d'història de la ciutat ( Dirigit per l'antic "defensor"
de Can Ricart "senyor" Joan Roca) té l'us de fruit d'un parell de naus,
que la última volta estaven carregades de materials combustibles http://videos.lavanguardia. com/20120118/54245009696/ interior-can-ricart.html
Per què no s'aprofita l'avinentesa? Tindria una oportunitat d'or per a
explicar en primera persona el perquè del seu canvi d'opinió, coincidint
cronològicament amb el seu nomenament :-(Podrien parlar des de Narcís Serra http://lagrancorrupcion. blogspot.com.es/2008/08/iii- narcs-serra-i-serra-desde-el- plan.html i Miquel Roca http://lagrancorrupcion. blogspot.com.es/2013/04/ miquel-roca-junyent.html com socis en el pelotazo de la vila olímpica, fins el Fòrum 2004 tripartit http://lagrancorrupcion. blogspot.com.es/2014/05/ aniversario-forum-de-las- culturas.html Passant per les quasi 200 Ha del 22@ http://periferiesurbanes.org/? cat=231&lang=ca
i les presumptes connexions amb les fortunes amasades pels Millet's, Pujol's,
Bárcenas, Rato's, Felipe's Gonzalez, Isidre's Feiner's, Botin's, Garcies
Bragados... Ens imaginem una façana monumental amb una enorme porta giratòria, i una suntuosa sala presidida per un forat, negre com el futur que ens espera i fosc com la consciència dels abans nomenats.
Per a dignificar la memòria d'aquest trist període, que millor que dissenyar un centre d'interpretació de com la corrupció política generalitzada va provocar una bombolla mastodòntica curulla de no res: http://salvemcanricart.
Així doncs, la potenciació d’una
societat mancada de principis ètics és
un fet més a afegir a la perversió del sistema viscut. No hi ha que
oblidar, doncs, l’aspecte immoral del tema urbanístic. De manera que, a més
de les greus conseqüències mediambientals i paisatgístiques http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/10/arquitectures-estellars-poblenou.html , de gran
magnitud pel que fa a la destrucció del territori i al consum de
recursos naturals, el actuar contra la natura, i atemptar contra la
biodiversitat, s'ha fet des de la més perversa de les hipocresia http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html . I el resultat, nefast: Augment desbocat de l'index de pobresa, desenes de milers de famílies desnonades, centenars de persones suïcidades, i una generació sencera de
joves universitàries servint cafès en algun bar de Londres :-(
diumenge, 12 d’abril del 2015
La façana més falaç, de totes les que es fan i es desfan.
En primera línia de mar, entre el nyap del Fòrum i el bunyol del 22@, hi ha un descampat que malbarata un grapat d'hectàrees desaprofitades pràcticament tot l'any, amb molt bones vistes. Quin hort urbà més guapo que sortiria !!!! Amb sacs de metre cúbic de terra vegetal damunt palets de plàstic, podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares ) bo i donant feina a persones amb risc d'exclusió social. I si cal moure la plantació per a que els de la Feria d'Abril puguin fer el seu Agost particular , amb uns transpalets es fa l'hort transhumant. Tant sols faria falta certa voluntat política i molt poc pressupost. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
S'aconseguiria augmentar la resiliència i minimitzar la petjada ecològica, bo i produint aliments de Km 0, garantint la manca d'agrotòxics en l'alimentació dels més vulnerables, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
Malauradament, l'ombra de la llunyana filera de gratacels és massa allargassada. La publicitat electoral afirma no deixar ningú darrera, en un exercici de cinisme mentider tant estens que en aquesta esplanada no hi cap. Darrera els altius aparadors de vidre i acer, regidors amb la cara de formigó armat (i la campanya finançada pel banc o la caixa que s'ha tingut que rescatar amb els diners dels nostres impostos), prometen el que la gent vol escoltar. La resiliència ni està, ni se l'espera, ni se l'han presentat mai a la ciutadania ( de manera que no la troben a faltar) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html
Però la realitat, tossuda, no la podran aturar els agents dels antidisturbis de la guàrdia urbana. La resiliència que prediquen no consisteix en col·locar 4 fanals amb placa solar i aerogenerador en el passeig marítim, mentre es reprimeix amb pals a qui demana pa. El monocultiu del model turístic no resistirà la desaparició dels vols de baix cost que el pic-oil està a punt de provocar. La petjada ecològica per habitant de Barcelona la farà insostenible, com un gegant amb peus de ciment aluminós.
De tota manera, quan lo del ciment aluminós es va ensorrar, els diners del pelotazo ja feia molt que estaven ben arrecerats en un paradís fiscal. Quan la millor botiga del món tingui que abaixar definitivament la persiana, no seran els accionistes de les grans cadenes d'hotels els que s'aixopluguin sota un pont. De remenadors de contenidors per reciclar-ne la ferralla ja no se'n veuran, perquè cap habitant de la ciutat estarà en condicions de llençar res.
dijous, 5 de març del 2015
Volem Can Ricart hortícola i musical !!!!
Avui estrenem "l'Issuu" de Can Ricart, amb una proposta constructiva: Fer una escola de música i bucs d'assaig per a grups del barri en les naus que ocupava Industries Iracheta.
Es tracta d'un Projecte final de carrera d'arquitectura, d'en Marc Nebot. Podeu veure un resum d'aquest interessant treball, puntuat amb un 8 ( Notable alt) pel tribunal que l'examinava en:
http://issuu.com/salvemcanricart/docs/projecte_can_ricart_-_escola_musica?utm_source=conversion_success&utm_campaign=Transactional&utm_medium=email
També hi ha fotos dels plànols penjades en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.898345640260727.1073741832.874389989322959&type=3
Aquestes naus són part del recinte, però no són bé cultural d'interès nacional ( ???? ) com la resta. Són de propietat privada i estan abandonades des de que desallotjaren al grup d'artistes circenses de La Macabra http://www.lamakabra.blogspot.com.es/. El Marquès se les va vendre a la immobiliària on treballava d'assessor ( !!!! ) Alza Real i ja no hem tornat a saber-ne res de l'assumpte. http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=alza+real
La proposta d'en Marc inclou la creació d'horts socials, en els espais buits deixats per les naus que enderrocaren els del tripartit autoanomenat d'esquerres. El grau d'hipocresia d'aquesta colla arriba fins tres pobles més enllà de l'esperpent, com queda clar en https://gmsbcnbutlleti.wordpress.com/2013/05/30/presentem-una-proposicio-a-la-comissio-dhabitat-urba-i-medi-ambient-per-recuperar-can-ricart/#respond. (Ara que parlem de música, els hi volem dedicat aquesta cançó amb la nostra rancúnia més profunda amanint-la, i el desig que se'ls hi ennuegui a la gargamella duran qualsevol míting https://soundcloud.com/gemma-humet/va-com-va-live-toti-soler.)
En aquest biotop de runes, pols i cendra de la part més oblidada de Can Ricart, continua sense florir la primavera. Ni un sol brot verd entre treu el cap de les adormides soques. I ens venen al cap aquells versos del gran Espriu:
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Després de deu anys d'observació contemplativa, tenim molt clar que cal expropiar-ne l'us de fruit de la part privada, per a fer horts socials comunitaris, centre d'activitats artístiques, obradors per a gent sense feina,... Com eina per a redissenyar l'urbanisme en clau humana http://www.plataformaurbana.cl/archive/2013/06/18/la-agricultura-urbana-como-herramienta-de-desarrollo-urbano/ En La Haia fan granges urbanes estupendes en cada barri ( Veure http://blogs.ccma.cat/blogeuropa.php?itemid=55215&catid=2849 ) i en pobles com Vallbona d'Anoia fa any i mig que tenen uns horts socials comunitaris que són exemple a seguir de com afrontar el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html). D'altres llocs com en El Vendrell tot just comencen http://www.rtvelvendrell.cat/en-marxa-lhort-del-col%C2%B7lectiu-daturats-al-fondo-del-mata/
Però vista la categoria política de qui governa Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html i de qui està en condicions de guanyar les eleccions del Maig, molt ens temem que l'hivern s'allargui indefinidament, deixant-nos orfes de tanys eixerits un altre lustre :-(
diumenge, 22 de febrer del 2015
El dia de la marmota i els cants de sirena electorals.
Divendres passat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament signaren l'acord de la cessió de 6.800 m2 dels 25.000 m2 que te el recinte de Can Ricart: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/039.html?utm_content=bufferd893e&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu, com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic?
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html
I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.
https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs
i oblidarem allò que ens manca
davant el blau del mar i el cel.
Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu, com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic?
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html
I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.
https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs
Caminarem fins a la platja,
tot vorejant antics tallers,dijous, 12 de febrer del 2015
La llenya i els arbres caiguts.
Però en aquest recinte suposadament verd, literalment quartejat per prioritzar el pas de vehicles, la llenya dels arbres caiguts escalfa amb la seva combustió mansions alienes al nostre veïnat.
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.999248930104440.1073741879.100000580261397&type=3
Els "responsables" de l'arboricidi han optat per la solució més fàcil per a ells, malbaratant els diners públics que aquests desmais ens havien costat a totes. Tant difícil era trasplantar-los????
Afortunadament, les queixes, entre d'altres, del sindicat de jardiners Males Herbes http://malesherbes.blogspot.com.es/2015/02/lajuntament-menteix-als-veins-i-la.html ha aturat la barbàrie a mitja feina, salvant alguns exemplars.
Els hi haurien de descomptar del sou el valor econòmic dels arbres sans, que la ciutadania honrada hem de pagar amb els nostres impostos.
Però els desmais talats estan lluny de ser el pitjor error de disseny d'aquest parc.
Un altre dels esperpents dissenyats en el parc central del Poblenou és el posar les pistes de petanca al costat d'uns vidres gegants. No cal tenir gaire neurones al terrat per a deduir-ne el resultat !!!!
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.1001036056592394.1073741882.100000580261397&type=1&pnref=story
I encara rinxolarem el rinxol, el més vergonyós de tot el Parc Central és un forat plé de foscor. Se suposa que tenien que posar una càmera web en un parc de l'altre punta del món i que una tele de plasma dins del pou et permetria veure que passa en l'altre banda del globus en temps real. Se'ls hi escapava el "petit" detall que quan aquí és de dia, allà és negra nit i no s'hi veu res.
Però com a metàfora de futur, l'han encertat de ple: Estem en un pou sense fons, fosc com la gola del llop.
Pensar que en el seu dia (ara fa 10 anys), mentre ens contaven com zona verda la via del tramvia en el P.E.R.I. de Diagonal Mar, la construcció del pou del món era la reivindicació estrella de l'A.V. de Poblenou !!!! ( Veure http://www.tvclot.com/component/jtvcontent/article/3733-el-projecte-del-pou-del-mon-queda-escapcat ) . El col·laboracionisme amb el 22@ de les autoanomenades esquerres a canvi del "Que hay de lo mio" no podem oblidar-ho fàcilment. Sols així s'entén com han anat les coses urbanístiques pel barri :-( http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=Diagonal+55
L'altre perla del pastís és Can Oliva-Artés, un bé cultural d'interès local del que hem parlat anteriorment en Agost del 2010 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/08/els-canvis-en-can-oliva-artes.html i també al Novembre del 2011 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/11/oliva-artes-sense-sostres-per-tots.html. Avui el reflex, o miratge, o castell en els núvols, o aparador sense fonaments... La imatge de l'espectre fantasmagòric d'un mastodont amb peus de fang apareix damunt dels vidres del parc central, a l'espera de veure que s'hi acabarà fent realment..
Mireu també http://parkcentralpoblenou.blogspot.com.es/
dijous, 29 de gener del 2015
Ahir va fer 10 anys de la 1ª mani per Can Ricart !!!!
http://capgirembcn.cat/MarcaBarcelona/index.php/can-ricart/
Ahir va fer 10 anys de la primera manifestació de treballadors de Can Ricart. 35 petites i mitjanes empreses perderen el dret de fer servir les naus industrials que tenien llogades i 250 llocs de treball foren destruïts per lucrar al marquès de Santa Isabel i empobrir-nos a les demés. De passada, enderrocaren un bé cultural d'interès nacional i foragitaren una dotzena de col·lectius d'artistes :-(
https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.991823357513664.1073741877.100000580261397&type=1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)