Enguany en farà 10, de l'inici del conflicte per l'espai urbà en Can Ricart, (digues-li
especulació urbanística tripartita del 22@). L'aspecte de l'evolució del recinte és
clarament visible en les 6 fotografies adjuntes.
La primera la va fer en Jordi Secall en 2005 i la última, va ser feta ahir per en Joan Marca.
La declaració de be cultural d'interès nacional, màxima
protecció arquitectònica legal de la que se suposa gaudeix, no ha servit de gaire a l'hora de defensar aquest patrimoni cultural català. . Potser aquest any
tinguem més sort que els 9 anteriors, i aquests senyors que manen tant decideixin fer-hi alguna cosa, més enllà de regalar plusvàlues cent milionàries i malbaratar els 30 milions d'Euros de diners públics desapareguts en la no construcció de la casa de les llengües .......
Potser aprofitant que se compleixen els dos lustres de desvergonyides enganyifes, algun mitja de comunicació es faci ressò del fet. Fins i tot algú s'entretingui en quantificar el perjudici que per a la ciutadania representa el tenir 4 Ha de terrenys del centre del barri criant-hi males herbes, mosquits i rosegadors de diferent pelatge.
Qui sap si l'efemèride animarà a alguna veïna a treure la pols de les antigues pancartes que penjaven en els balcons, o bé, algun emprenedor de Barcelona activa veurà un nínxol de negoci venent samarretes de record. Que de l'arbre caigut fa molt que en van fer llenya, però les engrunes de serradura a mig fossilitzar, són un recurs valuós en els temps que corren !!!!
