dilluns, 30 de juliol del 2012

Els tanys ferms que no fan figa.

Mentre les economies estatal i nacional, enfrontades a la llum de la realitat, es panseixen com a bledes solejades, hi ha tanys ferms que no fan figa. Celebren exitoses sardinades i obren noves franquícies una cantonada més avall. Les seves llavors arrelen on l'especulació urbanística hi va deixar un descampat i fan germinar esperances de que encara tindrem quelcom per omplir el pap.
Són la cada dia més nombrosa colla dels horts indignats del Poblenou, que Divendres passat varen tornar a la càrrega, oferint al barri una jornada deliciosa de sardines a la brasa. Peix blau a foc lent, entre tomaqueres i esbargínies. mar i terra, sal i hort, gairebé a tocar de la sorra de la platja. Un luxe paradisíac per al que els guiris paguen un dineral. A nosaltres ens varen costar tant pocs eurets que es contaven amb els dits d'una sola ma!

dimecres, 25 de juliol del 2012

La plaga de mosquits, el gran clàssic de l'estiu en can Ricart.

Ja fa dies, els mitjans de comunicació de masses desinformen a la població amb el vintè aniversari dels jocs olímpics de Barcelona. Obliden la repressió policial i judicial que arribà fins al tribunal de drets humans d'Estrasburg ( Condemnant al jutge Garzón per les tortures als "seus" detinguts) i obliden També el gran negoci de l'especulació urbanística en la vila olímpica, inici de la posterior megahiperbombolla. Les medalles d'or a la "més millor hipocresia" estan cada dia més competides.
Mentre tant, les veïnes i veïns de Can Ricart patim totes les conseqüències negatives de l'anomenada crisi econòmica, veiem com davant dels nostres ulls s'ensorra un patrimoni arquitectònic únic en tot el continent europeu i la pujada de l'I.V.A. no és l'ùnic que ens xucla la sang.
Amb la calor, la nostrada plaga de mosquits estivals ha tornat a obligar-nos a triar entre tancar portes i finestres, (coent-nos en el nostre propi suc) o obrir-les i permetre que els paràsits alats penetrin en les nostres llars com polítics en caixa d'estalvis. En el podium dels més odiats, caldria fer una ampliació de superfície per a que els poguerem encabir a tots!
Les fotos que adjuntem, preses avui mateix, són per a que us feu una idea de com va el deteriorament general del recinte.Si mai sentiu algú que digui que s'ha salvat can Ricart, recomaneu-li que obri els ulls a la realitat i passi olímpicament del Matrix oficial.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Recordant lluites passades.

La canícula estival és un magnífic moment per a fer memòria de les lluites i batalles contra l'especulació urbanística, que alguns varem encapçalar, mentre d'altres feren de quintacolumnistes ( sota la disciplina de partit dels qui malgovernaven l'ajuntafems).

En aquesta línea, us presentem un vídeo inèdit de l'enterrament de l'antiga Makabra i la okupació del recinte de can Ricart, transformat durant dues intenses setmanes en Can Rikabra, espai de creació artística alliberat.
El vídeo esta en 

http://www.dailymotion.com/video/xs7rwc_entierro-mkb_webcam

 i esperem que us agradi. Quants records atapeïts en 5 minuts de document gràfic d'alt valor històric!

diumenge, 15 de juliol del 2012

Tenen la poca vergonya de continuar dient-li justícia!

 Mentre hem vist que durant tres llargs anys, cap jutge ordenava l'escorcoll dels domicilis de Fèlix Millet i Jordi Montull,( amb el "curiós" silenci de tot l'arc parlamentari al respecte), ara veiem que tres-centes persones que viuen i treballen reciclant les deixalles del barri, demà seran foragitades del seu aixoplug. Altre volta els interessos de l'especulació urbanística passen per damunt de les persones honrades.

L'esperpèntica macedònia del parc temàtic dedicat a la hipocresia de la façana i del turisme de ludopatia i borratxera, continua governant els destins immobiliaris dels nostres carrers.

Fins quan la majoria de la població restarà impassible, fent veure que la cosa no va amb ella? que cal per a trencar les inèrcies que empenyen a creure que és inevitable "Untar-se els dits en remenar oli"?

De moment, ens afegim a la CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA  Dilluns 16, a partir de les 6h del matí

LLOC: La Nau del carrer PUIGCERDÀ 127 Besòs Mar

Esperem que es pugui aturar aquest nou atemptat contra els drets humans més bàsics, per part d'aquests "demòcrates" que amb uniforme, toga o escó, són els autèntics responsables de les pixarades que ens estan caient damunt, mentre la premsa diu que plou!

dijous, 12 de juliol del 2012

Gaudiu del cinema d'estiu ( lliure i gratuit)

Un documental a la fresca de vora mar, envoltats de verdures i bona gent; Engrescadorament recomenable!

divendres, 6 de juliol del 2012

Una gran victòria que celebrem amb molta joia.

La senyora Rosa Talón i l'equip jurídic que l'ha defensat, han aconseguit una victòria legal que, amb una mica de sort, sentarà precedent. Han lograt que es condemni a tres anys de presó i pagar una multa de 18.000 euros pels danys morals, al propietari que ha estat fent-li mobbing durant anys.  FELICITATS,ROSA: LA TEVA VICTÒRIA ÉS LA DE TOTES!

Però ara que ja s'ha demostrat els anys de tortura psicològica que ha sofert aquesta veïna del Clot, ens preguntem:

ON EREN ELS DEFENSORS DELS CIUTADANS MENTRE SUCCEÏEN ELS FETS DELICTIUS?

QUI VA AIXECAR LA VEU EN DEFENSA DE LA VÍCTIMA???

Des de l'associació veïnal de Can Ricart varem fer el possible per visualitzar la injustícia en l'any 2008 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/11/fan-fora-la-rosa.html i altre volta durant l'any 2009 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/12/fets-consumats.html

Encara que no poguerem aturar la violència immobiliària que patia la Rosa, si més no, li deixarem clar el nostre suport moral i el nostre recolzament en totes les concentracions que es convocaven. No tothom pot dir el mateix:

On estaven els policies, els jutges, els fiscals, que cobren un sou públic, i pel que se lis suposa que han de defensar al feble?

On eren els "senyors" regidors de districte i la seva suposada vocació de servei al país?

On els mitjans de comunicació, la majoria d'AAVV, les O.N.G's que ara protesten per les retallades dels pressupostos pel desenvolupament del tercer món (que els deixen sense sou a ells), ......??????

Els que no estaven obertament del costat del propietari, mantenien una indiferència complice amb la sacrosanta propietat privada. Amb l'honorable exepció de la bona gent dels C.S.O.A.'s i poques persones més, la inmènsa majoria de les entitats polítiques i ciutadanes deixaren en mans del lliure mercat i llur llei de la selva el dret a un habitatge digne. Per això nosaltres, que ferem costat a la Rosa des de que tinguerem coneixement del cas, aixequem la veu ben alt i clar per a dir altre volta: FELICITATS ROSA!!!!, ja saps que t'estimem.