dilluns, 29 d’abril del 2013

1r de Maig: Ora et labora!

Com enfrontar el dia del treball, quan avui tenir feina és un autèntic miracle? Com actuar quan l'opresió nacional, social i mediàtica converteix la vida terrenal en un fosc infern de mediocritats institucionalitzades? Hi ha qui diu que la política fa estranys companys de llit, però..... Fins al punt de que un grapat d'ateus es pugui deixar capitanejar per una monja benedictina per avançar en un procés constituent? Com es possible tamanya heretgia? analitzem una mica la qüestió:

Vivim en un estat on la ministra de "trabajo" Fátima Báñez i l'autoanomenat representant de la classe treballadora Joan Herrera, comparteixen una curiosa coincidència en els seus currículums laborals: NO HAN TREBALLAT MAI FORA DEL PARTIT POLÍTIC QUE ELS PEIXA!!!!! i on els sindicats "majoritaris" són finançats amb centenars de milions d'Euros, mitjançant pagaments per cursos de formació que fan pena (per dir-ho suau) des del govern que retalla els drets laborals que hipòcritament diuen defensar :-(. Posats a triar companys de viatge, val més contar amb els adoradors de l'anyell d'or, que no pas amb els adoradors de l'or de l'anyell.

Mirant ara cap el panorama dels anticapitalistes, veiem que el sectarisme dogmàtic amara (amb ben poques i honroses excepcions) quasi totes les organitzacions "presuntament" combatives. Tant se val si la comparació es fa entre anarcoapàtrides i anarcoindepes, com entre trosquistes i maoistes, ecologistes, feministes, punkis o hippy-flowers: preocupa més discernir qui té la revelació de la veritat veritable, o el gurú amb el melic més maco, que militar amb dignitat en algun front unitari. Les seves encícliques pixen constantment fora de test.
La recerca desesperada d'un mínim d'honradesa en els principis i coherència amb el que es predica, empeny cada dia a més gent a fer provatures tot lo antinatura que volgueu. Però és que cada dia es fa més difícil veure ni un sol pam de net en tot el panorama (Català o mesetari). El corruptòmetre peninsular està sortint-se d'escala i el nivell intelectual de la majoria de mitjans (des)informatius es troba a l'alçada del betum de les sabates d'en Torrebruno.

Mentrestant, els responsables de les retallades maregen la perdiu amb un suposat referèndum, ja ens han canviat la tisora per una motoserra, els aturats batem tots els records europeus, es criminalitza impunement qualsevol dissidència del discurs oficial i un tel d'amnèsia generalitzada impedeix que quasi ningú es pregunti com hem arribat fins aquí. (Estem convençuts de que CiU serà el nou Aloe Vera del segle XXI, doncs quan més se'ls investigui, més "propietats" se'ls descubriran!).  Exemples de lluita tant impresionants com els dels nostres germans Sahrauís ( mireu http://www.youtube.com/watch?v=KT480sFZsbY ) són del tot impensables en aquest país de panxacontentes i bocamolls, líders "carismàtics" amb els calçotets llufats i "pals de paller" pajillerus corcats de corruptes :-( A aquestes alçades, ja hem perdut fins i tot la sobirania alimentària i cada volta estem més propers a la situació del rai de "La Medusa".

Per això ens declarem obertament a favor de http://www.procesconstituent.cat/llistat-adhesions/ que ja sobrepassa les 26.000 adhesions. i ho fem amb el cap ben alt, bo i recordant que pel proper 1r de Maig cal que sortim totes juntes al carrer, a plantar cara, dons lo cristià no ens pot distreure de lo valent!

dimarts, 23 d’abril del 2013

Continuem en caiguda lliure.



La situació econòmica, política i social, continua la inaturable caiguda lliure (que ens caracteritza els darrers anys), sense que veiem encara el fons del pou. Mentre, els cants de sirena governamentals asseguren que si agitem els braços podrem remuntar el vol. Però la dura realitat és que la caiguda s'accelera i el pes de la gravetat esclafa a milers de conciutadans, enfonsant-nos en la misèria més inhumana.

Poc ens consola el fet de que en altres llocs estan pitjor. Llegint l'esfereidor article de Yanis Varoufakis, (economista grec) http://casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=4084&titulo=NOTICIAS ens acollona pensar  que darrera anirem nosaltres.

El sistema capitalista patirà la mateixa disort que Ícar, per voler tocar el sol: L'escalfor fon la cera que mantenia enganxades les plomes de les falses ales. La diferència amb el mite de la Grècia clàssica, és que ens arrossega a totes en estavellar-se damunt nostre.
L'actual situació dels grecs és el futur inmediat que ens espera de manera ineludible. Recomanem un parell de documentals "Deudocràcia" http://www.youtube.com/watch?v=DH4sWNZH4vY  i  "Catastroica" http://www.catastroika.com/indexes.php per a fer-se una idea de lo xungo que pinta l'esdevenir.

I parlant de caigudes inevitables, el sense sostre que a diari arrisca la vida per endur-se els elements metàl·lics de la façana de l'antiga industria Iracheta S.L. qualsevol mal dia apareix rebentat contra el terra. Suposem que ja no deu tenir gaire a perdre, que davant la fam, prefereix el risc de mort. Ninguna assistència social ho evita i cap veïna anirà al enterrament. Com a molt, una esgarrifança al sortir al balcó a estendre la roba i descobrir el seu cadàver esparramat. Una hipòcrita llàgrima de condol i a cuinar el dinar els que encara s'ho puguin permetre. La vida és dura i insensible per tothom :-(

dijous, 18 d’abril del 2013

Amb la "justícia" girada d'esquenes i les lleis de cap per a baix.

Cada dia que passa, a cada declaració esperpèntica de la classe política espanyola i catalana, a cada ensopegada contra la dura realitat social que ens envolta, a cada cop de porra dels uniformats contra els honrats ciutadans que amb els nostres impostos els hi paguem el sou, augmenta exponencialment el nivell d'indignació general.

La densitat de la hipocresia del sistema condemna a l'asfixia qualsevol intent de que circuli l'aire fresc i imposibilita que s'escampi aquesta boira espesa que ens deixa esmaperduts. Les aigües estancades i putrefactes del que anomenaven "oasi català" no les depura cap estament judicial, ni la pudor a corrupte es dissimula amb la bandera d'un referèndum vinculant. Tacar de merda la quatribarrada no fa de bons patriotes!

Però mentre en Millet i en Barcenas, entre molts d'altres, corren lliures (gaudint impunement dels calers que ens han robat), mentre cada dia més persones es suïciden abans de ser desnonats de casa seva, mentre la "premsa lliure" criminalitza als desafectes al règim cleptòman que ens malgoverna,corren molt mals temps per a lo artístic. La legislació vigent amenaça de desallotjar un dels últims reductes de la cultura lliure que queda en el nostre maltractat barri: El centre social okupat i autogestionat de La Nave Espacial (C/Àvila nº 176), espai creatiu circense, de dansa, música, teatre i relacions humanes no mercantilitzades. El dia 28 de Maig tenen un judici-farsa com a tràmit burocràtic abans de fer-los fora. 
 
 Recullen signatures de suport en: https://www.change.org/es/peticiones/colectivo-art%C3%ADstico-autogestionado-la-nave-espacial-no-al-desalojo-de-la-nave-espacial
I pel Dissabte dia 20 preparen una jornada amb música (11h), dinar(14h) i cercavila (16h).

Nosaltres, des de l'Associació Veïnal de Can Ricart, ho tenim cada dia més clar: QUAN LA JUSTÍCIA SE'NS GIRA D'ESQUENA, CAL APROFITAR L'AVINENTESSA PER CLAVAR-LI UNA ESPECTACULAR PUNTADA DE PEU AL CUL!!!!!

Afortunadament, la por ja ha començat a canviar de bàndol:-) http://www.youtube.com/watch?NR=1&feature=endscreen&v=yCJxxATuXNw

divendres, 5 d’abril del 2013

"Tanto monta y monta tanto, Isabel como Fernando"

La cèlebre frase peninsular que feia referència al govern dels anomenats "Reis Catòlics", continua , malahoradament, de rabiosa vigència i total actualitat.

Tant se val que sigui el marquès de Santa Isabel, el tripartit, Conveniència i Unió o l'estat escanyol: L'expoli del nostre patrimoni cultural, històric i econòmic continua sense aturador. Ara que s'ha dissolt el patronat de la fallida casa de les llèngües i que la part pública de Can Ricart ha tornat a mans municipals, tot continua com fa anys. Independentment dels títols de propietat i de la legislació vigent, Poblenou continua essent la zona cero de l'especulació immobiliària barcelonina i l'exemple més sagnant de com han fabricat l'anomenada crisi (a base de plans urbanístics on el bé comú se l'han passat pel forro de l'entrecuix).

Quan en Montilla era ministre d'indústria, Iracheta S.L. amb 35 treballadors va demanar ajut econòmic per trasladar la maquinaria de precisió (costava 65 milions de pesetes el transport i recalibratge) amb la que fabricaven vàlvules per la petroquímica de Tarragona i peces per la industria del automòvil. De lo contrari, es veien abocats a tancar l'empresa. La resposta del "senyor" ministre va ser que com que els foragitaven del recinte mitjançant la llei d'arrendaments urbans, escapava de la seva competència.

Fa poc temps, els regidors del P.P. en el consistori barceloní demanaven explicacions dels 22 milions d'Euros que el ministeri d'indústria havia invertit en el consorci de la casa de les llèngües. ??????? Però es que l'empresa pública Gisa diu haver invertit 2'6 milions en "acondicionar l'espai" !!!!!!!!?????????

Com que tot plegat, a més d'una encara li costa de creure, llegiu la notícia en BTV http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/03/15/els-terrenys-de-can-ricart-tornen-a-ser-de-titularitat-municipal/?fb_action_ids=598643690164968&fb_action_types=og.recommends&fb_source=timeline_og&action_object_map={%22598643690164968%22%3A226903060782768}&action_type_map={%22598643690164968%22%3A%22og.recommends%22}&action_ref_map
Davant d'això i de la deixadesa de funcions del poder judicial, veient en la foto que adjuntem com un sense sostre arrisca la vida per endur-se la ferralla de la façana de l'antiga empresa Iracheta, el que encara parli de democràcia o és tonto o és corrupte o les dues coses a l'hora.