Gentrificació: La filla lletja dels plans urbanístics.

Els plans urbanístics, ferits d’amor per la sageta del 3%, practicaren la promiscuïtat esbojarrada durant 6 lustres, com si no hi hagués un demà. La descendència d’aquella orgia del lucre, encara habita entre nosaltres. Un dels seus fills tontos, anomenat rescat bancari, acaba de costar-nos 60.000 milions d’Euros. La xifra és superior a la despesa en "Campamentos" de 300 anys de Borbons.

Un altre  parell de filles d’aquell braguetazo, que responen al nom de Retallades i Bombolla, han crescut malcriades i egoistes, fins al punt que l’adjectiu “trinxeraires” els hi queda massa suau.

Però la filla més lletja del 3% i la planificació urbana es diu Gentrificació. És dolenta de mena, i fa fora de casa a la gent, empenyent-la a dotzenes de Km de distància dels seus records i amics. Esparraca el teixit associatiu dels barris i destrueix la memòria col·lectiva. Com Alzheimer ciutadà, aliena a les persones fins el punt de fer-lis creure que la responsable de l’especulació immobiliària és una empresa que “remena” guiris.

Però si suposem que hi ha ( com a molt) un 1% de pisos turístics, queda un 99% de pisos que no ho són. Quants pisos de propietat pública hi ha actualment, fent la competència al mercat de lloguer? Ni el 0’01% !!!! :-(  Si el dret fonamental de l’habitatge ha quedat en mans del mercat capitalista, hi ha responsables que no cal cercar enllà dels mars: Polítics corruptes, empresaris corruptors, periodistes mentiders, justícia injusta, policies puteros, trepes de tota mena i indiferència generalitzada de la població. De aquellos polvos vienen aquestos lodos !!!!

Ara, els mateixos partits que prometien 4.000 habitatges “protegits” en el 22@ (i en feren sols 400, i ho feren les “immobiliàries” de CCOO, UGT i l’AV Poblenou. ) tornen a manar en l’ajuntament barceloní i diu que faran 16.000 pisos en 8 anys. Que fàcil és prometre i no complir, que barat surt enganyar miserablement, quanta posveritat guarneix l’imperi de Mordor, quant d’encert pitonistic en la profecia:  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/02/el-senyor-dels-planells.html  i quanta sabidurai popular en la dita:

El 3% es fuego,
los planes urbanisticos, estopa.
Llega el capitalismo....
y sopla !!!!

Ara diu la U.B. que s'ho repensa :-(

 Segons publica El País amb data del 29 de Maig de 2017, La universitat de Barcelona està repensant-se els seus plans per Can Ricart. Veure http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/05/29/catalunya/1496084076_203093.html?id_externo_rsoc=FB_CC 

4 anys després de signar el conveni del 2013 ( Que ja classificàvem en el calaix de les fal·làcies en el seu dia. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html) i dos anys després d'escenificar la cerimònia de presentació pública en 2015 ( Que ja denunciarem com insult a la intel·ligència del veïnat, veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html ), ara diuen que no tenen els diners.

Com és possible que el llavors rector de la universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que en 2013 va signar el conveni, no tingués en compte aquest "petit" detall de 15 milions de res? Com és que el consistori municipal, propietari d'aquest bé cultural d'interès nacional, tampoc hi pensés gaire?? Com és que la conselleria de cultura no vetlla per la correcta conservació del nostre patrimoni cultural, tal i com estat obligats per llei ????

Al descrèdit generalitzat de les institucions polítiques i judicials en el que malvivim immersos, cal afegir-hi la complicitat repugnant de, si més no, una part de l'estament universitari. Els suposats intel·lectuals i els qui falsament diuen defensar les pedres històriques, s'afegeixen a la corrua de mentiders professionals, que fan de la xerrameca tertuliana una forma de lucrar-se sense escrúpols. Val a dir que alguns silencis interessats són encara més punyents que algunes de les clares falòrnies amb les que ens volen fer combregar.

Esperarem ( Asseguts per a no cansar-nos) que algú o alguna cosa aixequi la veu al respecte, reclamant responsabilitats als responsables. Que l'empobriment alienant al que la gentrificació ens aboca, tingués contrarèplica des d'alguna estrada, púlpit o Cadafalc. Amb prou feines se sent la veu d'algun antropòleg interrogant-se respecte a qualsevol perquè !!!! Veure https://observatoriconflicteurba.org/

Amb tal dosi d'excrements  "ideològics" empastifant la ciutat des de Collserola fins La Marbella, http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/01/la-gran-destruccio-ecologica.html la proposta que exposem és la de fugir a la muntanya, on diu que la merda no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó. I ahí s'apanyin les que es quedin!

Amb la voluntat de fer coherent aquest comiat amb l'estat tèrmic de la musculatura cardíaca, us deixem amb un poema de Pere IV:

Quin fred al cor, camarada

Quin fred, reïra de bet!,
quan bufa l'airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d'avançada!

Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.

Quin fred al sòl, la paret
d'oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.

Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d'avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!