dijous, 25 de setembre de 2008

Fabra i Coats versus Can Ricart: dues maneres diferents d'omplir les mateixes butxaques.



Amb els faustes de la Mercè, hem pogut visitar l'antiga fàbrica de filat de St Andreu i sen's fa inevitable fer comparacions. Fem doncs repàs a la venta de la Fabra i Coats i el canvi de cromos amb l'Ajuntament:

Aquest procés irregular de compra dels terrenys, de fet, encara porta cua. El setembre del 2005 Renta Corporación es queda amb la fàbrica (de 31,000m2) per 30 milions d'euros i tan sols tres mesos més tard l'Ajuntament li comprava a aquesta per 50 milions d'euros. Per tal de poder fer front a aquesta despesa, a principis del 2006, Xavier Casas (PSC), aleshores responsable d'urbanisme, va signar un conveni amb la immobiliària per tal que 32 dels 50 milions a pagar fossin amb solars. Més tard, el desembre de 2006, es va posar de nou a la venda. En aquell moment l'Ajuntament tenia una opció de compra que va exercir a través del Consorci de la Zona Franca (CZF) que ho va adquirir . Aquella operació patrimonial ha acabat comportant ara, juliol de 2008 quan l'Ajuntament ho compra al CZF, un augment de preu de 1,2 milions d'euros, és a dir un 6,8 per cent més.

Xavier Casas no t'oblidem

Un altre recinte industrial, en aquest cas l'Escocesa (a l'actual "22@" del Poblenou) també va ser objecte fa poc una operació conjunta entre l'ajuntament i Renta Corporación. La immobiliària va comprar el 2006 una part de la fàbrica, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, i va començar a fer mobbing a les 20 famílies que hi vivien de lloguer i als artistes que hi treballaben. Després d'uns mesos de protesta per part de veïns i entitats que defensen la protecció del patrimoni industrial del Poblenou, l'Ajuntament va aprovar un pla de millora urbana (PMU) que va vendre com a solució. Val a dir que Renta Corporación ha estat motiu de polèmica pel seu impressionant creixement econòmic en pocs anys i per la seva estreta vinculació amb ex-alts càrrecs públics en matèria d'habitatge i per comptar en el seu consell d'administració amb antics ministres tant del PP com del PSOE. Adobant-ho amb el fet que últimament ha arribat a molts acords similars al de la Fabra i Coats amb l'Ajuntament, embutxacant-se quantitats astronòmiques pels solars.

http://barcelonaldia.wordpress.com/2007/09/24/la-barcelona-de-renta-corporacion/

Els resultats d'aquests tripijocs sempre resulten un bon negoci per la immobiliària, però pels ciutadans el negoci no és mai rendible. Tot i així, hi ha una diferència pels veïns i veïnes de St Andreu o del Poblenou: La Fabra i Coats és (si més no en part) "trepitjable" per la gent, mentre que en el Poblenou els bens culturals es menystenen tancats a pany i forrellat.

Tant L'Escocesa com Can Ricart (negocis diferents amb resultats similars) envegen a la Fabra i Coats el pas de les persones pels seus carrers abandonats.