Recepta de pastís immobiliari a l’aroma de “finos Euros”

La “nouvelle cuisine” municipal ens vol fer empassar gat per llebre, bo i fent-nos combregar amb rodes de molí. La fórmula antiga del pa i el circ es serveix ara com a postres vells en copa nova; Rauxa bullida amb drap i lluentons.
Cal tenir present que perquè el pastís s’infli, curull de bombolles , és imprescindible un parell d’ ingredients essencials que facin de llevat i ferment de la recepta:

La traïció d’IxC i el Lerrouxisme d’ERC són l’aire del soufflé.
Enlloc com entre els fogons del 22@ (el recinte de can Ricart) a quedat tant en evidència aquesta dependència culinària amb mal regust i pitjor flaire.

Quan els “històrics” de la lluita veïnal més vinculats a IxC pacten l’enderroc del 30% d’un patrimoni arquitectònic únic a Europa d’esquenes als veïns més propers, als treballadors acomiadats i als artistes sense sostre, queda clar que, tot plegat, fa pudor a podrit.

Foto de J.Secall: Detall de la "cuina" de l'antiga cereria de can Ricart, ara totalment destruïda.

Si per a major escàndol, la jugada compta amb la benedicció d’un conseller de cultura suposadament republicà, d’esquerres i catalanista, que aprova la destrucció d’un bé cultural d’interès nacional per a que el senyor marqués gaudeixi de les plusvàlues de la requalificació, calculades en 109 milions d’Euros, la ferum es torna asfixiant.
Com a guindes del pastís dels plans urbanístics res millor que uns bons rails de tramvia reparcel•lats com a zona verda i un
transformador elèctric o un hotel d’alt estànding com equipaments de barri. Fetidesa amarga que ofèn les pituïtàries més curtides.
Es serveix de postres desprès d’una fideuà d’inauguració d’un parc de disseny que ha costat 20 milions d’Euros als barcelonins; I “foren feliços i menjaren pastissos” els promotors, les immobiliàries, els bancs, els marquesos i els polítics responsables que juguen a ser aprenents de xef. Malauradament s’endevina que aquest serà el plat fort del que alimentaran les seves campanyes electorals. Gourmets de pa sucat amb oli.

A la ciutadania ens espera una greu indigestió,bo i pagant el rebut del rentat d’estomac i el bicarbonat; Una dieta severa d’ajustar-se el cinturó digne del masoquisme de “donya Quaresma”. Encara sort que sempre ens quedarà el plaer del cagar, cadascuna damunt on més li plagui.

AAVV de can Ricart (comissió gastronòmica).