I això és el que probablement pensa molta gent influenciada pel que diuen el grans mitjans d'intoxicació de masses o el que callen, gent que desconeix els camins d'aquests paratges tan privilegiats com poden ser els de l'antic Poblenou. Un barri cada vegada més i menys antic i més i més desfet, social i urbanísticament.
Però que hi havia desprès dels fums i sorolls d'aquestes tan rònegues i antigues factories? Van tancar i així fins ara? Niu de rates, niu de plagues? niu de festes il.legals, okupades de mala manera per rodamons, o pitjor, per artistes llibertaris? Què hi havia abans que la pluja hi entrès de mala manera, o que el foc se les empases, o que fossin saquejades una i un altre vegada, o de tot plegat una mica?
Foto del sostre del Caminal des del satel.litI aqui hi son encara, algunes es mantenen empeus aguantant tot això i més. Can Ricart, Ca l'Alier (amb l'estructura interior totalment calcinada), La Escocesa, etc... I ara li ha tocat a El Caminal.
Curiosament desprès que la màquinaria emmudís, en uns anys, lluny de deixar aquesta nau a la seva dissort, va ser reconvertida amb molts esforços en un gran taller per a artesans i artistes, donant continuitat a la simbiosi única que tenia el Poblenou entre les fàbriques i els habitatges. Una combinació que ara s'havia anat congraciant amb tothom, que ara era viscuda amb harmonia i creativitat. Però això ja és història.
El Caminal va haver de tancar les portes per imperatiu del gran monstre del 22@ el 15 de novembre de l'any passat.
I això que des del 2002 que l'antiga i rònega fàbrica era aixopluc i espai habitable i font d'inspiració per a més de 20 treballadors de l'art de varies nacionalitats.
Potser no ho era de tan rònega i bruta com s'ha dit fins ara; i s'hi ha tornat de pressa de ben bruta en pocs mesos des de la meravellosa intervenció municipal. Però la notícia no era aquesta, ni els crits d'alarma dels veïns més propers.
Durant aquest mes d'agost ens va sorpendre que la cavalleria mediàtica de cop i volta apuntès cap a la fàbrica; sorprenentment ara que feia uns nou mesos del seu tancament definitiu. I la noticia que no va ser en el seu moment, ara ho era?
Un bon dia varem veure davant del Caminal una antena enorme de la tv3 que connectava en directe amb un programa matinal, què era el que passaba? Per a quina cosa tan de dispendi mediàtic? Havien retornat les claus als artistes i s'esperaba alguna personalitat per a fer l'acte d'entrega?
Més lluny de la realitat!
Era sorprenentement un enderroc desitjat i a més, noticiable.
"Vandalitzar" d'això se'n diu (en l'argot tècnic del deconstructor) de l'operació previa a l'enderroc que se sol efectuar quan els amos mancats de tots els permisos per a tirar un edifici, es veuen a contracor, a deixar-lo inhabitable per dins, o sigui, que entren en una casa per ex. en aquest cas una fàbrica prou rònega, però amb una estructura prou ferma i els operaris la rebenten. El Caminal per exemple.
I ho em vist en tants i tants altres llocs... Desconfieu dels edificis amb les finestres obertes de bat a bat dia rera dia, plogui, nevi o faci vent. Son les estratègies del bon vàndal.
D'aquesta manera el propietari evita el profit d'algú altri de l'edifici un cop que l'ha deixat ben vandalitzat.
I és que El Caminal ho tenia ben merescut. I per això un bon dia ens topem amb els botxins mediàtics per a embellir l'operació tan esperada i salvadora, el vandalisme municipal amb pic i pala d'urani empobrit per aplanar per sempre aquella bruta i rònega fàbrica.
Merescut?
Tothom hi estaba d'acord i l'associació de veïns del Poblenou en va fer bandera: "Ara els veïnat exultant amb la victòria prepara una festa per celebra-ho. Aquestes festes són les que volem pel Poblenou!" (enllaç al seu escrit aquí)
I és que en els últims mesos d'abandonament i acomplint un altre tàctica de bon manual de mobbing (contra qui, contra els veïns?) la fàbrica va caure facilment en mans de gent que organitzaba festes prou sorolloses i brutes com per enutjar als veïns més propers i que amb la bona fortuna que (curiosament en poc temps) desprès de denunciar aquestes festes il.legals, els mitjans i desprès les autoritats els hi fessin cas.
I aquesta és la notícia i aquesta és la victòria, destrucció de la vella i rònega fàbrica i el problema queda resolt i que hi facin tantes oficines com hi puguin encabir, ben asèptiques per si de cas, o un altre hotel amb gent tranquil.la i llustrosa, amb calès sobretot.
I dels artistes? ni ens en recordem. I de la fàbrica...?
Encara resta d'empeus malgrat que la sentència publicitada als diaris era ben clara, que l'enderrocaven finalment per culpa de les raves!!!
I sospeses en l'espai-temps del Poblenou encara hi son d'empeus, El caminal, can Ricart, La Escocesa, Ca l'Alier, ben estòiques però desfetes per dins, abandonades a la seva dissort i al malvent que el negoci mafiós de les immobiliaries i l'ajuntament els hi depari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada