Els incendis a Poblenou, no acostumen a venir sols.

Ja comencem a estar tristament acostumats, al barri; i el cas és que sembla que el foc crida al foc. Però l'incendi que ahir va portar el fum i les flames de nou a tocar del recinte de Can Ricart, és dels que no apareixen als mitjans. Ahir a la nit (5 de gener), el que es va cremar va ser una "xabola" on s'aixoplugaven 6 persones en poc més de 30m2 mal comptats.

És evident que el fet de que torni el barraquisme al barri no convé que s'expliqui gaire.

Centenars de persones malviuen aixoplugades entre les runes dels enderrocs, en els molts descampats que els edificis de Diagonal Mar han deixat entre ells. A l'ombra de milers de pisos sense vendre es poden recollir ferros i cartrons pel drapaire. Mentre, els serveis socials del municipi llueixen per la seva absència. En la millor botiga del món, els pobres no són clients benvinguts.

L'anomenat quart món, tant real com invisible, comparteix en silenci el mateix entramat urbanístic que utilitzem la resta. Les adversitats de la climatologia hivernal les han de mitigar amb gran precarietat i els incendis accidentals, troben camp adobat en aquestes circumstàncies. Per sort, no van haver-hi ferits, però sis persones ja indigents, van acabar de perdre el poc que tenien. Un regal de la nit de reis més propi de la monarquia Borbònica que dels mags d'orient.

No em vist pas aquest cop al "senyor" regidor del districte amoïnar-se pel que passava sobre el terreny, i és que en Paquito Narvaez amb l'incendi del passat dissabte es coneix que ja va omplir la seva quota setmanal. Si hagués d'aparèixer per tots els incendis que hi ha al barri, podria acabar fent ferum de sofre; i electoralment podria veure perjudicada la seva imatge i perdre algun vot. Tothom sap que el quart món no importa gaire als seus electors.