On són els defensors de les pedres? (excavacions dins de can Ricart. Tercera part)

Del terrorisme urbanístic a l’arquitectura escombraria, passant per la destrucció del patrimoni històric, el 22@ ha volgut imitar el comportament d’un paquiderm en cel tancat dins d’un museu de porcellanes xineses.











Mentre l’especulació desbocada feia la feina bruta de foragitar les classes obreres del barri, la substitució social era potenciada des del suposat govern d’esquerres municipal. Més enllà de les actuacions públiques del tipus jocs olímpics i Fòrums, dissenyades com a grans “pelotazos” financers, hi ha hagut una tasca fosca feta pels sicaris dels partits.



Quintacolumnistes infiltrats en tota mena d’associacions i disciplinats militants amb aspiracions a recollir les engrunes del pastís, han aconseguit fer del barri l’actual aberració que haurem de patir d’ara en endavant. Com a dolorosa penitència inclosa en el patètic pecat de deixar a la guineu que vigilés el galliner, tenim un teixit associatiu tant esfilagarsat com addicte a la caciquil subvenció paternalista.

D’aquesta manera han fet i desfet el Poblenou al crit dictatorial del seu discurs lerrouxista. Un clar exemple d’aquests manipuladors que escenifiquen magistralment el conegut joc del poli bo/poli dolent el trobem en l’escandalosa complicitat de l’A.V. que te la seu en Can Felipa amb l’ajuntafems del districte.

Individus com el “senyor” Salvador Clarós ( àlies yellow submarine), presumptes defensors del valor patrimonial de les pedres arqueològicament correctes i expunta de llança de les reivindicacions veïnals, va de nº 31 en les llistes d’IxC al parlament. Com escolanet que vol anar a missa i repicar campanes al mateix temps, pretén enfrontar-se a uns governs corresponsabilitzats pels seus companys electorals. Com antic membre de la plataforma Salvem Can Ricart era, juntament amb l’actual director del museu d’història de la ciutat ( “senyor” Joan Roca), custodi de la llista d’adreces electròniques de la companyia ciutadana de can Ricart.


Més d’un miler de ciutadans i ciutadanes honrades varen donar diners per a comprar accions d’aquesta companyia, que es comprometia moralment a defensar l’unitat i la preservació de l’antic recinte fabril. Però el dia que començaren els enderrocs, CASUALMENT, els dos noms propis abans esmentats, havien perdut les llistes que custodiaven i aquest miler llarg de persones no varen poder ser advertides de la destrucció que s’estava cometent.

Ara, davant de la profanació que la “senyora” Benedetta pretén perpetrar al cadàver de les naus centrals, ens preguntem ben estranyats: On són els defensors de les pedres?

L’esperpèntica momificació que aquesta aprenent de taxidèrmia planeja és comparable a realitzar un taller de graffits per adolescents damunt les ruïnes de l’amfiteatre romà de Tàrraco. Si més no, els colorins estridents serien els mateixos.




Les fotografies de les recents excavacions pertanyen a la zona interior de les naus de can Font i els baixos de la cereria. Aquesta última és la gran lona amb la recreació virtual de com quedarà aquest indret i han tingut la barra de cobrir la façana del que va ser el bar Pacos situat al bell mig de la plaça.