dijous, 8 d’abril de 2010

Hi ha un complot judeomasonic en contra de la púrria vaticana!.



Aquests darrers dies d’alt contingut processionari, em pogut contemplar la pelegrinació solemne per un autèntic viacrucis catòlic, apostòlic i romà, d’un individuo amb bàcul i mitra. El cap d’estat d’un petit país confessional europeu, sembla que ha quedat en evidència, com a còmplice per omissió de la violació d’uns pocs milers de criatures prepuberts. Quanta maldat hi ha pel món, Deu meu!.

Doncs resulta que hi ha fonamentades “xafarderies” que parlen de presumptes sodomitzacions d’escolanets darrera de les sagristies i de hipotètiques fel.lacions de penitència dins dels confessionaris. Les viperines llengües blasfemadores, també malparlen de la complicitat del sant pare en tots aquests afers, en encobrir-los per evitar l’escandol.

S’afirma que els pederastes amb sotana, tenien prou amb penedir-se i prometre resistir-se una mica més a la temptació de la carn tendre, per a ser canviats d’arxidiòcesis i aquí pau i desprès glòria. Les víctimes de les agressions eren criminalitzades per pecadores i amenaçades amb l’excomunicació si s’anaven a explicar-ho a ningú. Calia que cerquessin consol en la resignació cristiana i preguessin molt per la salvació de la seva ànima, bo i carregant en vot de silenci la pesada creu del seu calvari.

Que l’encubriment organitzat donés patent de cors als delinqüents per a seguir amb les activitats fornicadores durant mitja dotzena de lustres, no semblava que preocupés tant com el “que diran” les beates temoroses de nostre senyor quant surten d’escoltar missa. Ara, enfrontats a la repugnant evidència, els socerdots pretenen tirar pilotes fora revifant el fals debat del celibat. També els polítics plagien l’estratègia de la multinacional bimilenària en parlar de llistes obertes quant se’ls pregunta per la desafecció abstencionista o quan treuen la financiació dels partits per desdibuixar la corrupció generalitzada. Quan els parroquians no estan per hòsties i comencen a creure que l’única església que il·lumina és la que crema, la cultura judeocristiana recorre als clàssics trucs dels trileros i les grolleres maniobres de distracció (que tant be els hi han funcionat des del llibre del Gènesi).

Davant el fariseu escenari de dolosa indefensió de les víctimes, l’eclesiàstica afirmació que sentència : “deixeu que els nens s’apropin a mi”, pren un caire del tot sinistre. “Virgencita, virgencita, que me quede como estoy!”.


(fotografies d'un socerdot a les portes de La Meca especulativa de Can Ricart, a punt de beneïr la sacrosanta plusvalua requalificatòria)