L’espectre del desabastiment alimentari sobrevola amenaçador damunt la millor botiga del món. La insostenibilitat del sistema ens empeny a caure pel penyasegat famolenc de la manca de menjar per a tothom. El territori encimentat es fa de mal conrear i la pagesia és cada cop més, una espècie en greu perill d’extinció.
Quan l’anorèxia obligatòria semblava que seria el nostre pa de cada dia, apareix una escletxa d’esperança: La proposta del moviment hort-art que es desenvolupa en un dels molts descampats de Can Ricart.
Diem moviment perquè la idea va literalment sobre rodes. Superfícies mòbils on colocar-hi testos, que es puguin canviar de lloc per tal de defugir la repressió municipal de les iniciatives ciutadanes. Horts urbans autogestionats i transportables, disfressats per a camuflar-los entre les creacions artístiques d’Hangar. Verdures nòmades, pseudoclandestines i fugiceres dels mercenaris uniformats, els que apliquen les normatives de “civisme” cínic. Agricultura de guerrilla en terra de ningú, petites llavors de resistència al model caduc de capitalisme megalòman amb peus de fang.
Just enfront del simulacre de parc central, (que ha resultat ser el mausoleu més car d’Europa, on enterrar sense gens de glòria la gran mentida del 22@), iniciatives populars obertes i gratuïtes germinen quant menys s’ho esperen, floreixen quant menys els plau.
Els únics brots verds veritables que veurem els propers anys seran fruit d’activitats com aquesta, radicalment arrelada a la realitat social i llurs necessitats primàries. Venen temps de buidors estomacals i penúries digestives, on empassar massa saliva no ajudarà gaire a pair tanta fels i l’individualisme avariciós acabarà per ennuegar-nos de forma irreversible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada