dilluns, 31 de maig de 2010

Salta, salta, Jimmy Jump!



La setmana passada afirmava, tot i interpretant l'oracle de Delfos, que venien bons temps per a la lírica. No se si l'amic Jimmy va llegir l'article, o be, que en arribar el Corpus, volia fer un salt de Patum avançat. El cas és que davant el freakisme d'un concurs transnotxat, ha donat un exemple d'adaptabilitat a l'entorn que ja el voldrien per a ells els nostres mal governants.


Amb el suposat sabotatge de la cançó que representava al regne d'Escanya, aquest saltimbanqui bufonesc, ridiculitzava davant milions de teleespectadors el vassallatge feudal estatal i el folklorisme barretinaire on ens enfanguem les espardenyes fins més amunt dels genolls.


Des d'aquest humil blog, el meu aplaudiment a l'acció i tot el suport moral per a la gent com ell.


I de la metàfora europeda fins la merda més local, res millor que les aigües estancades en el llac del parc central del Poblenou, per representar el miratge de l'oasi català. Aquest pantanal urbanístic de Diagonal mar, on immobiliàries com Espais feia lloc als seus foscos negocis en connivència amb els responsables del 22@, són arenes bellugadisses que s'empassen els fonaments de formigó desarmat.

La capacitat de salt ens serà molt útil en un país com el nostre, fins el punt que caldrà plantejar-se adoptar al cangur vermell com animal nacional de casa nostre. I si fóssim en una fàbula de La Fontaine, els animals que personificarien els regidors del districte serien el cocodril porós i el caimà malcarat de florida.



Fotos d'ahir Diumenge, del estat de l'estanyol que, presumptament, havia de generar l'idíl·lica imatge d'una illa dins del parc, envoltada de “laurus nobilis”.

(Text i fotos de Joan Marca)