En data tant assenyalada per l’onomàstica proletària, les televisions públiques i privades tenen un acord no escrit. El cas és que la resta del any també, no parlo d’un pacte puntual, sinó indefinit. Doncs això, que el dia del treball tenen com protagonistes mediàtics els sindicats grocs i prou.
Movilitzacions com la del Dissabte a la tarda, protagonitzades pels moviments socials barcelonins ( amb gran èxit de convocatòria) i “performances” com l’okupació durant mitja hora del hotel mandarin oriental ( 5 estrelles i algun meteorit) sembla que no son notícia que calgui comentar.
Tampoc expliquen la cacera que els antiavalots de’n Sauron practicaren en sortir-ne els manifestants. Hi van identificar a dotzenes de persones, a centenars de metres del Passeig de Gràcia, sols per donar sortida a la seva frustració. Acabaven de quedar en ridícul i buscaven una satisfacció en la venjança indiscriminada. Tot i així, no tenien res de que acusar a ningú i a despit seu, no feren cap detenció.
Però l’emprenyamenta encara els durava davant l’acció dels companys de la C.G.T. en defensa del dret a recuperar el patrimoni sindical de les urpes quintacolunnistes dels sindicats “majoritaris”.
Aquesta “democràcia” i el seu dret a la informació, a la justícia, al treball, a l’habitatge digne, a la divisió de poders, a l’us social de la propietat privada, i un llarg etcètera, cada volta sembla més un relat de terror. A les actes dels plens dels parlaments els hi grinyolen les frontisses més que en “les històries de la cripta” i la “sacrosanta constitucion” es clavada a un conte de por escrit per l’Edgar Allan Poe, durant una nit d’insomni, on la inspiració literària patís un rampell de visceralitat destralera. La tragèdia Grega està servida.
( fotos de la sortida dels manifestants del hotel, pastorejats pels antiavalots)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada