En aquest malaurat país, ningú accepta les seves responsabilitats. Ahir davant del parlament, el "senyor" Tresserras va perdre l'última oportunitat com a conseller de cultura, d'entonar un "mea culpa" i va continuar pixant fora de test.
Increpat pel president de l'associació veïnal de Can Ricart, al respecte de la destrucció impune d'un B.C.I.N. tant important com el de l'antic recinte industrial, va començar a llençar pilotes fora, una darrera l'altre.
-Dels 22 mesos que va trigar la seva conselleria en incoar l'expedient, quan la seva normativa legal els obligava a fer-ho en menys de 6, en tenia la culpa el seu antecessor.
-Del enderroc dels túnels de transmissió energètica, primer ho confonia amb la sèquia que abastia d'aigua al recinte i després en culpà als tècnics que feren les cates arqueològiques.
-De la desaparició d'espais de creació artística en el Poblenou, no sap/no contesta.
-De la destrucció de 250 llocs de treball, no és de la seva competència.
-De que bona part del recinte sigui propietat de la immobiliària Alza real, en tenia la culpa l'ajuntament i els plans urbanístics.
-De la plusvàlua de 109 milions d'Euros en la requalificació dels terrenys d'industrials a edificables, regalada al Marquès de Santa Isabel en nom del be comú, tampoc no en tenia competències.
-De que el veïnat tingués que treballar gratis per defensar el nostre patrimoni cultural, bo i cotitzant els impostos que li paguen el sou seu ( i una jubilació generosa), mentre ell cobrava i no feia la feina de protegir un B.C.I.N. , tampoc va respondre ni ase ni bèstia.
Total, que ell va ser poc més que el paladí que va salvar Can Ricart de les urpes de l'especulació i preservar el patrimoni arquitectònic. Un autèntic super heroi de còmic "tragicoesperpèntic". Fins a l'últim dia del càrrec continua complint amb la dita popular que sentencia: L'autocrítica és una virtut revolucionària, absolutament desconeguda entre la totalitat dels "nostres" parlamentaris.
El més terrible del cas és que amb la nova sociovergència, ens temem anar de mal a pitjor. Aquesta nit el cant de la sibil.la sonarà més profètic que mai.
( Foto de Jordi Borràs)
1 comentari:
Sí aquest tio era de Plataformes Anticapitalistes a la fi del franquisme, un grup d'extrema esquerra. Perquè després diguin que el "izquierdismo" és la malaltia infantil del comunisme. Més aviat la malaltia senil del comunisme és la poltrona, Tresserres ha sigut un exemple!
Publica un comentari a l'entrada