Foragitem als corruptes del nostre procés d'alliberament nacional.

Avui, el parlament de la Catalunya central inicia una nova legislatura. La institució que durant més de 30 anys ha sigut el pal de paller de l'autonomisme més claudicant, i autista davant l'espoli fiscal, el genocidi cultural i la corrupció generalitzada, diu que canvia 180º el seu full de ruta.

Començarem aquesta nova singladura amb les brúixoles apuntant cap a Ítaca, fent un brindis al sol carregat de simbolisme, però amb nul valor jurídic. Malahoradament, el vaixell insigne de la nova flota és una closca de nou, amb les bodegues curulles de rates fugides del naufragi estatutari. Sense referències a la unitat dels territoris catalans de més enllà del principat, no sabem on comença la proa i on acaba la popa. Però tot i així, cantem alegrement allò de que si "és bavor qui guanya a estribord".

Els infladors de la bombolla, vencedors electorals financiats il·legalment amb total impunitat, s'enboliquen en la quatribarrada mentre naveguem en cercles dins la boira que ells mateixos espesseixen, per tal d'impedir-nos que hi veiem res més enllà de la punta del nostre propi nas. Sense la bufera del poble mai inflarem les veles, ni sense desobediència civil tallarem les amarres que ens lliguen a l'interior del port de sortida. Els qui tinguin fe en els predicadors messiànics que caminaran per damunt del llac de Tiberíades, caldrà que sàpiguen nedar i guardar la roba.

El llast del descrèdit polític vers la ciutadania és una pesada àncora, de la que sols ens deslliurarem amotinant a la marineria contra la casta de la oficialitat partidista. Mentre la presidenta de l'ANC "justificava" ahir en una entrevista dels Matins de TV3 la corrupció amb l'excusa de ser intrínseca a la condició humana i "pajarrakus" com en Tresserras campen impunement pels seus vídeos promocionals, és obvi que no hi ha cap voluntat de mullar-se el cul per canviar res de substancial. Fan maniobres nàutiques en un got d'aigua, però sense esquitxar-se'n gaire.

Davant de tot això, la gent corrent continuem malvivint amb l'aigua fins el coll, encerclats pels esculls i canonejats diàriament pels pirates amb patent de cors, corsaris, filibusters de qualsevol calanya i bucaners de diferent calibre. L'escorbut és el pa nostre de cada dia entre els palejadors de carbó que atien la caldera, a l'hora que d'altres passatgers gaudeixen d'un creuer de luxe que "tela marinera".

Temem que els "referendums de costellada" s'acabin convertint en un "Berenar de xoriços" on els panxacontentes de sempre s'ens cruspeixin els drets socials que tant segles han costat d'aconseguir. No ens empassem ni l'ham ni l'esqué: Si no és per superar la crisi de valors ètics, aquesta no és la nostra independència!