diumenge, 6 de gener del 2013

Pitjor que privatitzar l'espai públic

Privatitzar l'espai públic està molt lleig. Que la ciutadania, després de pagar impostos, tingui que re-rascar-se la butxaca per a gaudir d'uns serveis oferts per una empresa (que cerca maximitzar beneficis econòmics) no hauria de ser.
Però encara hi ha una cosa pitjor que privatitzar la via pública: QUE NI PAGANT EN PUGUEM FER-NE US!!!!!

Això és el que des de fa massa anys està succeint en la plaça de les Glòries Catalanes (que segons el pla Cerdà, estava cridada a ser l'epicentre urbà barceloní). Els espais que són de totes, tancats i barrats, es moren de fàstic, misserablement deixats de la ma municipal. En les fotos que adjuntem a l'article es pot comprobar, amb el Carrefour al fons, l'estat d'abandonament en que està el solar on hi hauria d'aixecar.se una biblioteca i tant soks hi han fet un pàrquing soterrat. Però tenim tota una col·lecció de proves gràfiques penjades en 

https://plus.google.com/photos/111379683539473641627/albums/5828669258938539313?banner=pwa&gpsrc=pwrd1#photos/111379683539473641627/albums/5828669258938539313?banner=pwa&gpsrc=pwrd1
 
Que demostren la buidor desèrtica de gent,  l'exili forçat de l'àgora fins al centre comercial proper.

En el bell mig del tambor circulatori elevat, hi ha un parc públic que no s'obre mai. Abans de la construcció d'aquest tortell formigonat (que ens va costar una autèntica millonada de diners públics i que ara diuen que enderrocaran quan tinguin els calers per fer-ho) hi havia una zona verda molt aprofitada pels que llavors érem adolescents o infants. era un lloc de lleure al aire lliure on estrenar la bicicleta nova, jugar a pilota amb l'avi o columpiar-se alegrement. Eren temps on no hi havia consoles, ordenadors, mòbils, ni reproductors d'MP3.
Ara, el joc del gat i la rata, entre els venedors ambulants i la G.U. és l'únic que s'hi practica. Cap nena ni nen donen vida amb els seus crits a un espai envoltat de tanques amb els candaus rovellats de no obrir-se mai.

Tant sols amb voluntat política, sense un sol euro de pressupost, es podrien canviar les coses. Per a mostra, una idea: Que tal si enlloc de perseguir policialment als manteros, es regula en l'espai un mercat de pagesos ecològics, que s'autoorganitzi? Si diu que el capitalisme es basa en la idea de lliure comerç, perquè la ciutadania no tenim dret a triar una alternativa alimentària al marge de la gran distribució?
En la cleptocràcia electoral postfranquista, on malvivim la majoria per a que uns pocs gaudeixin de tots els luxes, aquestes preguntes no les respon cap autoritat competent, ni les formula cap periodista dels mitjans de desinformació massiva.